LITERATURA Les figures retriques La mtrica LXIC El

LITERATURA: Les figures retòriques. La mètrica LÈXIC: El diccionari general GRAMÀTICA: Els pronoms ORTOGRAFIA: Les lletres s, ss, c, ç, z TEMPS VERBALS: El plusquamperfet d’indicatiu Lluís Homs Josep Rosell

1. Les figures retòriques. La mètrica 1. 1. Les figures retòriques Figures retòriques: recursos expressius que utilitza un autor o una autora amb l’objectiu de fer més bella o més personal la seva obra. Afecta en: – els sons (recursos fonètics) – l’estructura – l’ordre dels elements de la frase (recursos gramaticals) – el significat de les paraules o expressions (recursos semàntics) ÍNDEX

1. Les figures retòriques. La mètrica 1. 1. Les figures retòriques ÍNDEX

1. Les figures retòriques. La mètrica 1. 2. La mètrica Mètrica: tècnica de la versificació, és a dir, l’art de fer versos. Ens fixem principalment en la quantitat de síl·labes, en la rima i en l’agrupació dels versos en estrofes. ÍNDEX

1. Les figures retòriques. La mètrica 1. 2. La mètrica ÍNDEX

2. El diccionari general és el llibre que ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què pertanyen i, en alguns casos, exemples dels usos més freqüents. El diccionari està organitzat en articles que es componen: – d’entrada (la paraula inicial) – de contingut (l’explicació) Aquest contingut pot constar de diverses accepcions (significats), i aquestes accepcions poden presentar subaccepcions. Tant les accepcions com les subaccepcions contenen una definició i poden contenir exemples. ÍNDEX

2. El diccionari general 2. 1. La polisèmia i l’homonímia – Paraula polisèmica: amb dos o més significats. Té dues o més accepcions en el diccionari. – Paraula homònima: presenta la mateixa forma que una altra. Té articles diferenciats en el diccionari. ÍNDEX

2. El diccionari general 2. 2. Locucions i frases fetes Locució: grup de paraules que té el valor d’una de sola. Frase feta: expressió verbal fixada per la tradició, el significat de la qual és figurat. Per trobar-les en el diccionari, cal tenir present que, en general, cal cercar l’article encapçalat per la paraula que n’és el nucli sintàctic. Exemples: ratolí de bosc blau cel de mica en mica a mesura que ploure a bots i a barrals fer l’orni ÍNDEX

3. Els pronoms Pronoms: paraules variables que no tenen un significat permanent, sinó ocasional. La seva funció bàsica és referir-se a un element que ja és conegut i representar-lo. ÍNDEX

3. Els pronoms 3. 1. Classificació dels pronoms Pronoms personals forts: tenen una síl·laba tònica. ÍNDEX

3. Els pronoms 3. 1. Classificació dels pronoms Pronoms personals febles: són monosíl·labs àtons i, per això, han d’anar sempre recolzats en un verb. ÍNDEX

3. Els pronoms 3. 1. Classificació dels pronoms Pronoms demostratius: indiquen la distància temporal o espacial dels interlocutors (emissor/receptor) respecte a la cosa designada. Pronoms indefinits: es refereixen a persones o coses de manera imprecisa. ÍNDEX

3. Els pronoms 3. 1. Classificació dels pronoms Pronoms interrogatius: serveixen per preguntar la persona, la cosa, la manera, el lloc, el temps o la quantitat. Els més freqüents són els següents: ÍNDEX

4. Les lletres s, ss, c, ç, z Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. 4. 1. Normes d’ortografia ÍNDEX

4. Les lletres s, ss, c, ç, z 4. 1. Normes d’ortografia ÍNDEX

5. El plusquamperfet d’indicatiu expressa un fet realitzat en un temps passat, que és anterior respecte a un altre fet també passat: Vam anar a veure unes escultures que havien col·locat al parc. ÍNDEX