LITERATURA Els personatges literaris GRAMTICA Ladverbi ORTOGRAFIA Les

LITERATURA: Els personatges literaris GRAMÀTICA: L’adverbi ORTOGRAFIA: Les lletres g/j, x/ix i tx/ig TIPUS DE TEXTOS: Els textos explicatius TEMPS VERBALS: El passat anterior Lluís Homs Josep Rosell

1. Els personatges literaris 1. 1. Els personatges, éssers de ficció Personatges: éssers que viuen els fets i realitzen les accions tot i que no existeixen fora de la narració. 1. 2. La caracterització dels personatges Caracteritzar: presentar-ne els aspectes més significatius com el nom i l’edat, descriure’l físicament, saber què pensa, sentir com parla i, sobretot, veure’l actuar. Hi ha dos tipus de personatges: – Personatges complexos o rodons: modifiquen la seva manera de pensar i d’actuar al llarg de la narració (personatges dinàmics). – Personatges senzills o plans: actuen i pensen sempre igual al llarg de la narració (personatges estàtics). ÍNDEX

1. Els personatges literaris 1. 3. La funció dels personatges D’acord amb la importància distingim entre: – Personatges principals: el protagonista és el personatge que realitza la major part de les accions i que sol tenir un objectiu per aconseguir o un problema per resoldre. L’antagonista és el personatge que posa obstacles al protagonista i condiciona la seva actuació. – Personatges secundaris: són la resta de personatges, que poden agrupar-se a l’entorn dels principals. Parlem de: • personatges aliats: ajuden el protagonista • personatges oponents: li posen obstacles o el volen allunyar del seu objectiu. ÍNDEX

2. L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a funció bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. ÍNDEX

2. L’adverbi 2. 1 Classificació dels adverbis Es poden classificar en quatre grups: – – els de mode (diuen com es realitza una acció) els de lloc (diuen on es realitza) els de temps (diuen quan es realitza) els de quantitat (expressen el grau o la intensitat d’una acció o d’una qualitat) ÍNDEX

2. L’adverbi 2. 1 Classificació dels adverbis ÍNDEX

3. Les lletres g/j, x/ix i tx/ig Amb les lletres g i j representem un so sonor i amb la lletra x i el dígraf ix representem un so sord. El so sonor es pronuncia fent vibrar les cordes vocals, com en els mots gel i joia. El so sord es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals, com en els mots xarxa, caixa i peix. És important pronunciar bé aquests sons, que ens permeten diferenciar, per exemple, joc de xoc, gec de xec o metge de metxa. A final de paraula, els grups -tx i -ig representen el mateix so: es tracta d’un so sord compost o africat, com en els mots despatx i maig. Tots els sons anteriors s’articulen a la zona del paladar; per això direm que són sons palatals. ÍNDEX

3. Les lletres g/j, x/ix i tx/ig 3. 1 Normes d’ortografia ÍNDEX

4. Els textos explicatius 4. 1 Definició Textos explicatius: exposen informació sobre un tema determinat amb l’objectiu d’ampliar els coneixements dels destinataris. 4. 2 Estructura – introducció – desenvolupament – conclusió ÍNDEX

4. Els textos explicatius 4. 3 El llenguatge d’especialitat Cadascuna de les especialitats científiques o tècniques té un vocabulari específic per anomenar els conceptes, els fenòmens i els elements que estudia. Aquestes paraules formen part de la terminologia específica; són, doncs, termes propis de la matèria. ÍNDEX

5. El passat anterior expressa una acció passada immediatament anterior a una altra també passada: ÍNDEX