Literatura dels segles XVI XVII i XVIII Literatura

Literatura dels segles XVI, XVII i XVIII

Literatura segles XVI-XVIII El segle XVI va representar per als països de llengua catalana l'inici d'un llarg període caracteritzat per: - l'estancament econòmic, - l'abstencionisme polític, - la inhibició cultural i - la disminució de l'ús del català com a llengua literària en benefici del castellà. Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII. En els àmbits col·loquials, a més, el català no retrocedeix i continua sent la llengua de la immensa majoria de població.

Literatura segles XVI-XVIII El segle XVI va representar per als països de llengua catalana l'inici d'un llarg període caracteritzat per: - l'estancament econòmic, - l'abstencionisme polític, - la inhibició cultural i - la disminució de l'ús del català com a llengua literària en benefici del castellà. Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII. En els àmbits col·loquials, a més, el català no retrocedeix i continua sent la llengua de la immensa majoria de població.

Causes Segle XIV: Davallada demogràfica ocasionada per les epidèmies de pesta que assolaran amb especial virulència les comarques litorals de la Corona d'Aragó.

Causes Segle XV: 1410: mort de Martí I l’humà sense descendència. 1412: se celebra el compromís de Casp. S’elegeix a Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara. Entrada del castellà a la cort d’Aragó. 1474: unió de les cases reials de Castella i Aragó, amb el matrimoni d’Isabel i Ferran. Desapareix la cort reial pròpia de la Corona d’Aragó. 1492: descobriment d’Amèrica: s’obre una important ruta comercial a l’Atlàntic de la qual queden exclosos els territoris catalans.

Causes Segle XVI 1519 -1521: al País Valencià té lloc la revolta de les Germanies, un moviment popular contra els sectors hegemònics per lluitar contra la reforma de l'estat modern, iniciat amb Ferran el Catòlic. Els gremis pretenien mantenir el seu poder polític, amb representants entre els jurats ciutadans, i defenien els Furs i els Costums del Regne de València. La guerra finalitzà amb victòria del bàndol aristocràtic, la qual cosa comportarà l'establiment de la cort virregnal de Germana de Foix i amb ella la castellanització de la noblesa autòctona. 1556 -1598: el regnat de Felip II encetarà un període de regressió ideològica i tancament d’Espanya.

Causes Segle XVII 1640 -1652: guerra dels Segadors (revolta popular contra els terços de l’exèrcit reial) 1659: tractat dels Pirineus: el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya passen a dependre de França.

Causes Segle XVIII 1700 -1714: guerra de Successió, adveniment de la dinastia borbònica a la corona espanyola centralisme reial 1716: decret de Nova Planta – anul·lació de les institucions i les lleis autòctones – supressió del català com a llengua oficial

Conseqüències Castellanització de l'aristocràcia dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó Pèrdua del poder de la burgesia, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques Utilització del castellà en la literatura culta Pèrdua de la consciència d'unitat entre els territoris de parla catalana

Característiques Imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora i Quevedo) Imitació de formes mètriques de la poesia castellana (tercet, lira. . . ) Presència de castellanismes i dialectalismes Influència de la figura d'Ausiàs March, que es torna a posar de moda.

Literatura culta Segle XVI: Renaixement Segle XVII: Barroc Segle XVIII: Il·lustració

Renaixement Característiques És la generalització a tot Europa de l’esperit humanista dels segles XIV i XV. Una visió més humanitzada (antropocèntrica) del món es reflecteix en la literatura amb l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure. Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura culta: estil senzill, planer, formes mètriques de tradició popular, temàtica festiva…

Autors del Renaixement POESIA -Joan Pujol -Pere Serafí, poeta que compongué poemes a la manera de Petrarca. -Joan Timoneda: Destaca la seva obra Flor d’enamorats, una compilació de poesies pròpies i alienes en castellà i català. Es tracta de la millor mostra de poesia culta elaborada a partir de cançons populars.

Autors del Renaixement PROSA Destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig, on l’autor fa una defensa a ultrança de l’ús culte de la llengua catalana, a més de tractar diferents temes polítics i socials. A més, l'ús del diàleg, una forma literària clàssica, i l'esperit crític del seu autor connecten de manera clara amb les idees renaixentistes.

Autors del Renaixement TEATRE Seguint la tradició grecollatina, sorgeix una dramatúrgia inspirada en els clàssics, articulada en dos gèneres dramàtics clàssics: la comèdia i la tragèdia. La primera no té presència en l’àmbit català. La comèdia és el gènere dramàtic que imita la vida i reflecteix veritat, des d’un punt de vista humorístic, amb una mirada deformant. En aquestes, la crítica que es fa als personatges d’estaments elevats és sempre elegant i amable; pot ridiculitzar, però mai és subversiva. Pel que fa al llenguatge, és un exercici de lluïment verbal i s’utilitzen diversos registres lingüístics. En teatre destaca la peça còmica La vesita (1524 -25) de Joan Ferrandis d'Herèdia, representada a les corts valencianes de Germana de Foix i del seu segon marit el duc Ferran de Calàbria. És una obra escrita en català, però en la que diversos personatges utilitzen el castellà i un el portuguès. El tema de l’obra és la hipocresia social, més important que no pas la trama en sí

El Barroc Característiques La severitat, l’exageració, el pessimisme i el tenebrisme substitueixen la vitalitat, l’harmonia, l’optimisme i lluminositat de l’època anterior. Retorn al teocentrisme medieval. La vida terrenal no val res, l’important és preparar l’ànima per al moment del judici diví. No hi ha més realitat que la mort, i la vida és una mentida, un somni.

El Barroc Temes La vida, entesa com a lloc de proves que cal superar. La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps. La vida entesa com una preparació per a la mort. La visió distorsionada de les realitats, com si foren miratges o il·lusions.

Autors Francesc Vicenç Garcia, rector de Vallfogona. Com a poeta seguí els models autors castellans del moment, tant en l'aspecte formal com en la temàtica (satírica, burlesca — pornogràfica i escatològica— i religiosa). Utilitzava un llenguatge molt castellanitzat, artificiós, elegant i ple d’ironia i de tòpics literaris (sovint se l'ha comparat amb Quevedo). Entre les poesies més conegudes destaquen: « A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil » , « Epitafi a la sepultura d'un gran bevedor que morí de gota » i el sonet « Temps » (tots tres de temàtiques ben diferents). Com a autor teatral escriví la Comèdia de Santa Bàrbara.

Autors Francesc Fontanella. La seva producció té clares influències de Góngora i Garcilaso de la Vega. Les seves tècniques poètiques són les habituals de la poesia cultista: hipèrbatons, antítesis, al·literacions, enumeracions, metàfores, etc. Empra un registre lingüístic forçat, ple de neologismes i molt castellanitzat. La principal característica de la seva poesia és l'exagerat sentimentalisme, unit a un interès per la temàtica bucòlica, adaptada a la geografia catalana. Va escriure dues obres de teatre: la Tragicomèdia pastoral d'amor, firmesa i porfia i la comèdia mitològica, d'inspiració més o menys calderoniana, Lo desengany.

Il·lustració La Il·lustració és un moviment filosòfic i científic que s’estengué per Europa durant el segle XVIII. Els il·lustrats afirmaven que la raó havia d’aplicar-se a tots els fenòmens i a totes les accions humanes, així com a qualsevol estudi científic. El Neoclassicisme és el producte artístic de la Il·lustració: rebutja l’artifici del Barroc i vol recuperar els models clàssics. L’autor neoclàssic es regeix per la raó, no pels sentiments ni per les emocions. Literatura didàctica i assagística, producte de l’afany científic i investigador. Es publiquen tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies en defensa de la llengua, etc.