LIslam a la Pennsula Ibrica AlAndalus La conquesta
L’Islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
La conquesta • Els exèrcits musulmans manats per Tariq van iniciar la conquesta de la Península Ibèrica l’any 711. Van conquerir el regne visigòtic. • Els visigots, ja afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’encarar-s’hi. El rei visigot Roderic va morir a la batalla de Guadalete i les seves tropes es dispersaren. • Els exèrcits musulmans van avançar ràpidament i van ocupar les principals ciutats d’Andalusia i Toledo, capital del regne visigòtic. • En set anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades.
Mapa de la conquesta musulmana de la Península
L’emirat dependent de Damasc • Una vegada controlat el territori; que els musulmans van anomenar Al-Andalus, aquest es va convertir en una província o emirat depenent del califat de Damasc. • La capital de l’emirat es va establir a la ciutat de Còrdova i van nomenar un valí (governador), que hi exercia el poder. • Els exèrcits musulmans van continuar la conquesta més enllà dels Pirineus, però van ser derrotats a Poitiers (732) i es van replegar definitivament a la Península.
L’emirat independent • A mitjan segle. VIII, l’últim membre de la família omeia, Abd al-Rahman I, es va establir a Al-Andalus. • Abd al-Rahman I va trencar les seues relacions amb el califat de Bagdad i es va proclamar emir independent. • La unitat política amb Damasc s’havia trencat, però s’acceptava l’autoritat religiosa del califa de Damasc.
El califat de Còrdova • L’any 929, Abd al-Rahman III es va sentir fort per fer-se independent religiosament i es va proclamar califa dels creients d’Al-Andalus. Naixia així el califat de Còrdova. • L’època del califat (929 -1036) va ser la de màxima esplendor i estabilitat d’Al-Andalus. • Es va produir una gran expansió econòmica.
El califat de Còrdova al segle X
Els regnes de taifes • A partir de l’any 1008, la unitat del califat es va començar a desintegrar. • En menys de 30 anys (1008 -1031), Al-Andalus es va fragmentar en més de 25 regnes, les taifes, una mena de ciutats Estat, envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic. • Malgrat l’ajuda dels musulmans procedents del nord d’Àfrica (almoràvits i almohades), al segle XIII els cristians van conquerir la majoria de terres d’Al. Andalus.
Els principals regnes de taifes al segle XI
El regne taifa de Granada • La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure a l’avanç dels regnes cristians al segle XIII. • Aquesta taifa ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i part de Cadis. • La seua enorme riquesa i la seua activitat econòmica van fer possible la seva pervivència.
El Regne Nassarí de Granada va ser l'últim regne musulmà a la península Ibèrica. Muhammad XII (conegut com Boabdil el Chico), va ser l’últim cabdill musulmà i fou enderrocat pels Reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
El palau nassarita de l’Alhambra L’Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada en Granada, Està formada per un conjunt de palaus, jardins i fortalesa (l’alcassaba) L’Alhambra va passar a ser residència reial a partir de 1238, amb l’arribada al poder de Muhammad ibn Nasr, primer monarca del Regne Nassari de Granada.
L’Alhambra
LA SOCIETAT A AL-ANDALUS • Conviuen diverses cultures, religions i classes socials. • Població musulmana: àrabs, berbers i muladís. • Minories no musulmanes: mossàrabs i jueus.
GRUPS SOCIALS • Els àrabs (musulmans): minoria que havia dirigit la conquesta. Tenien el poder polític i social. • Berbers: arribats del nod d’Àfrica. Més nombrosos. Es dedicaven al pasturatge. • Els jueus: van arribar amb els musulmans. Es dedicaven a l’artesania, el comerç, la medicina i la ciència. • Mossàrabs: hispanovisigots que van seguir practicant la religió cristiana a Al-Àndalus. • Muladís: Hispanovisigots convertits a l' islamisme. Eren la majoria de la població i van adoptar els costums i la llengua àrab.
LA CIUTAT
Característiques de les ciutats d’Al-Àndalus: • Estaven envoltades per una muralla. • La part principal de la ciutat era la medina , en la qual hi havia els edificis més destacats. • Els carrers eren estrets i sinuosos i formaven autèntics laberints. • Al centre de la ciutat hi havia una plaça o soc on es feia el mercat. • El centre de la vida política era l’alcàsser, un recinte fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vivien les autoritats i els funcionaris.
LA MESQUITA És l’edifici religiós dels musulmans i el més important d’una ciutat musulmana.
ECONOMIA A L’AL-ANDALUS La majoria de la població es dedicava a l’agricultura. Els musulmans van introduir noves tècniques, com el regadiu (sènies i séquies). • També van posar en pràctica nous cultius com l’arròs, els cítrics, el cànem, etc. • Hi havia una artesania florent, organitzada i controlada per l’Estat. • El comerç era molt actiu, no sols a l’àmbit local sinó que també es comerciava amb productes d’Europa, Àfrica i Orient.
LA CULTURA I L’ART Destaca l’arquitectura que es caracteritzava per l’ús del maó, dels taulellets per decorar i les plaques de guix.
De l’època dels musulmans a la península Ibèrica també cal destacar personatges il. lustres: Averrois Maimònides Va nàixer l'any 1126 a Còrdova. Provenia d'una família adinerada i noble. Va ser filòsof i metge andalusí, mestre de les lleis islàmiques, matemàtiques, astronomia i medicina. Va nàixer l'any 1138 a Còrdova. Fou metge, rabí i teòleg jueu d’ al-Àndalus.
Abulcasis El més famós dels historiadors musulmans, nascut a Còrdova a l’any 1009. Va escriure obres de temàtica històrica que constitueixen una de les principals fonts per a l’estudi del començament dels regnes de taifes. Abu al-Qasim Khalaf ibn al -Abbas Al-Zahrawi Va nàixer a Medina Azahara a l’any 936. Fou un gran metge àrab considerat el major cirurgià medieval que del món islàmic. Ha sigut descrit per molts com el pare de la cirurgia moderna. Ibn Hayyan
Per últim cal dir que els musulmans contribuïren a la nostra cultura amb l’aportació de: Nombroses paraules : La introducció de la númeració que utilitzem
Topònims d’origen àrab Topònims amb les partícules ABUL (“pare”), BEN (“fill”) i BENI (“fills”) són molt usuals en les terres de parla valenciana: Albocácer ABŪ QAŞĪR, “pare de Qasir” Albuixech ABŪ ISḥĀQ, “pare d’Isaac” Benimuslem BANĪ MUSLIM “fills del moro” Benicasim BANĪ QĀSIM, “fills del repartidor Sedaví BANĪ SĪDABĪ, “fills del setabense" Albalat AL-BALAT “la ciutat” Algemesí AL-SAMIS “lloc assolellat” Alboraira AL-BORAIZA”el mirador” Alzira AL-ĜAZĪRATU, «la isla» També són nombrosos els topònims amb la partícula MASS- (“ posada”, “hostal”): Massarella, Massil, Massalfassar, Massalcoreig, Massalió, Massalavés. . . Elx Alzira
FI DE LA PRESENTACIÓ
- Slides: 27
