LESCOLA SECRETA DE MADAM DUD Rosa Maria Colom

  • Slides: 10
Download presentation
L’ESCOLA SECRETA DE MADAM DUDÚ Rosa Maria Colom

L’ESCOLA SECRETA DE MADAM DUDÚ Rosa Maria Colom

UN PETIT RESUM Una escola misteriosa situada al campanar de Notre-Dame, a París; estols

UN PETIT RESUM Una escola misteriosa situada al campanar de Notre-Dame, a París; estols de cigonyes aprenent a volar amb un pes al bec; Madame Dudú rebent encàrrecs de futurs pares il·lusionats. . . i un encàrrec molt especial: el de Ben-Bow, massai de Tanzània, i les seves tres dones. Us apunteu a l'odissea de les tres cigonyes més capacitades del món? Us atreviu a seguir-ne les peripècies travessant l'Àfrica? Voleu saber d'on vénen, realment, els nens? Segur que els nin i nines de 5è i 6è del CEIP MONTAURA ja han descobert el misteri !!!

BIOGRAFIA DE L’AUTORA Rosa Mª Colom Bernat , Va néixer a Sóller durant la

BIOGRAFIA DE L’AUTORA Rosa Mª Colom Bernat , Va néixer a Sóller durant la guerra ( 1937), on només va poder fer els estudis elementals. Es va casar i tingué tres filles. Arran de la mort de la filla petita es va posar a estudiar magisteri. Les seves obres es caracteritzen per l’element imaginatiu, que fan les delícies del públic més petit però també ha escrit novel·les per adults.

Estructura del llibre *Dedicatòria *Próleg a càrrec de Teresa Duran, escriptora i il·lustradora de

Estructura del llibre *Dedicatòria *Próleg a càrrec de Teresa Duran, escriptora i il·lustradora de Barcelona. Diu Teresa Duran: - A mi m’agrada llegir i en els llibres hi he trobat gairabé sempre informacions molt útils per anar pel món… *Introit una introducció al que serà la història del llibre. *primera part que consta de 13 capítols *segona part que també consta de 13 capítols *Epíleg

BIBLIOGRAFIA DE L’AUTORA RELATS PER INFANTS: • • • El mandarí i jo (1992),

BIBLIOGRAFIA DE L’AUTORA RELATS PER INFANTS: • • • El mandarí i jo (1992), que rep el premi Guillem Cifre de Colonya i és traduïda l'any següent al castellà. La màgia de Mercúria (1994), traduït també al castellà, Mans de lluna (1995), premi Ciutat d'Eivissa, Ales de papallona (1995), premi Empar de Lanuza i que compta amb una adaptació teatral. Ulls de fum (1996), que és una de les seves obres més ambicioses. La dama blanca (1997), premi Lola Anglada de narrativa. L'escola secreta de madame Dudú (2003), premi Guillem Cifre de Colonya i que té una traducció al castellà. La perversa Caputxeta (2003) Carlota, Joan Miró i l'ocell del rellotge suís (2007), premi Vicent Silvestre. Creus en els fantasmes? (2008) RELATS PER ADULTS: • • • La Salrana (1996), premi 25 d'abril de narrativa de Benissa. L'acordionista al fons del llac (2003) La mort de l'escriptor (2009), un recull de narrativa guardonat amb el Premi Mallorca de Creació Literària del 2009, escrit amb la prosa rica i elegant que la caracteritza, i que parteix de la mort per parlar-nos amb ironia de la literatura i de la vida.

Massais Un poble de pastors i guerrers orgullosos que s'ha negat a abandonar el

Massais Un poble de pastors i guerrers orgullosos que s'ha negat a abandonar el seu tradicional forma de vida. Els massai creuen que els pertany tot el bestiar de la Terra. Tal creença neix d'una llegenda que relata que al principi Déu tenia tres fills, a cada un dels quals va obsequiar amb un regal. El primer va rebre una fletxa per caçar; el segon, una aixada amb què llaurar, i el tercer, un bastó per guiar el ramat. Va ser aquest últim, segons la tradició, qui es va convertir en el pare dels massai. Encara que altres tribus posseeixen bestiar, els massai creuen que, en essència, aquests animals són seus. Els massai són un poble estimat en uns 883. 000 individus, que viuen a Kenya meridional, i a Tanzània septentrional. La creació de fronteres i de límits territorials impostos va forçar alguns canvis en el seu estil de vida, encara que no tan dràstic com en el cas d'altres pobles nòmades. La majoria dels massais mantenen la seva religió tradicional, encara que alguns han adoptat alguna forma de cristianisme. Són un poble nòmada que segueix avui dia subsistint del pasturatge, encara que alguna de les seves tribus, com els Arusha (o massai lumbwa) es dediquen a l'agricultura. Viuen en assentaments anomenats manyattas, cercles de barraques fetes de branquetes i envoltades per estacades ("bomas") per tancar el bestiar. Les barraques es construeixen amb uns maons preparats a base d'excrements d'animals, palla i fang per tal d’impermeabilitzar i endurir. Les parets interiors són allisades i posteriorment fumades. Solen comptar amb diminuts lluernes, però no finestres.