LESCOLA JNICA Autors presocrtics NDEX Filosofia grega Lescola

  • Slides: 19
Download presentation
L’ESCOLA JÒNICA Autors presocràtics

L’ESCOLA JÒNICA Autors presocràtics

ÍNDEX Filosofia grega ◊L’escola Jònica ◊ Característiques ◊ Filòsofs destacats ◊Tales de Milet ◊Anaximandre

ÍNDEX Filosofia grega ◊L’escola Jònica ◊ Característiques ◊ Filòsofs destacats ◊Tales de Milet ◊Anaximandre de Milet ◊Anaxímenes de Milet ◊Heràclit d’Efes

INTRODUCCIÓ La filosofía grega està divida en dos grups de filòsofs: • Aquells que

INTRODUCCIÓ La filosofía grega està divida en dos grups de filòsofs: • Aquells que buscaven una explicació sobre el món en si, per mitjà d'una forma física. • Aquells que únicament tenien en compte la importància de les formes i idees immaterials.

FORMACIÓ DE L’ESCOLA JÒNICA L’escola Jónica va aparèixer a les colònies greges de Jònia,

FORMACIÓ DE L’ESCOLA JÒNICA L’escola Jónica va aparèixer a les colònies greges de Jònia, el que actualment anomenem l’oest de Turquía, al segle VI a. C. El seu fundador va ser el gran filòsof Tales de Milet, el qual defensava que l’aigua era la substancia principal de la formació de totes les coses i buscava una explicació mitjançant la Natura (la Physis).

CARACTERÍSTIQUES L’ARJÉ OPOSICIÓ A LES TEORIES MÍTIQ SOBRE L’ORIGEN visió materialista de l’espiritual

CARACTERÍSTIQUES L’ARJÉ OPOSICIÓ A LES TEORIES MÍTIQ SOBRE L’ORIGEN visió materialista de l’espiritual

FILÒSOFS JÒNICS Tales de Milet (640 a. C – 545 a. C) Anaxímenes (585

FILÒSOFS JÒNICS Tales de Milet (640 a. C – 545 a. C) Anaxímenes (585 a. C - 524 a. C) Anaximandre (610 a. C – 547 Heràclit d’Efes (533 a. C – 484

(640 a. C – 545 a. C) Va ser astrònom i S'ha considerat a

(640 a. C – 545 a. C) Va ser astrònom i S'ha considerat a geòmetra pràctic, Tales un dels set atribuint-se-li alguns savis de Grècia descobriments per la seua saviesa matemàtics com el pràctica teorema que porta el seu nom El que més fama li va donar en la seua vida va ser la predicció de l'eclipsi que va tindre lloc l'any 585 a. C.

Idees principals de la seua teoria Va ser el primer filòsof grec que va

Idees principals de la seua teoria Va ser el primer filòsof grec que va intentar donar una explicació física de l'Univers, que per a ell era un espai racional. Pensava que tot naixia de l'aigua Creia que la Terra era un disc circular pla que surava sobre l'aigua

(610 a. C – 547 a. C) Es va de Va serocupar el primer

(610 a. C – 547 a. C) Es va de Va serocupar el primer que relaciona qüestions relacionades Es considerat com el l’astronomía amb la ciència i va Va fer la primer científic de la el zodíac elaborar un mapa del obra en prosa en seua època en utilitzar mar Negre relació al cosmos i l'experimentació del els orígens de la mètodevida demostratiu Va l'introductor del Vaser escriure diversos rellotge de sol a Grècia tractats sobre cosmologia, geografia astronomia i fundadori de la

Idees principals de la seua teoria Tota substància sorgeix d’una causa material, però aquesta

Idees principals de la seua teoria Tota substància sorgeix d’una causa material, però aquesta no correspon als elements naturals, sinó a altra naturalesa desconeguda, indeterminada i il·limitada, anomenada. . . Afirmaba que tot l’Univers estava format per un gran nombre de cilindres còsmics, i que totes les coses tornen amb el temps a l’element que les va originar.

(585 a. C - 524 a. C) Se li atribueix un llibre anomenat “Sobre

(585 a. C - 524 a. C) Se li atribueix un llibre anomenat “Sobre la naturaleza”, escrit en un dialecte jònic i amb un estil senzill i sense superfluïtats Va impulsar una filosofia més lògica i més raonable, ja que gràcies a ella podem aprendre infinitats de coses

Idees principals de la seua teoria La base de tots els éssers era l’aire,

Idees principals de la seua teoria La base de tots els éssers era l’aire, el qual és infinit, immens i sempre L’aire també dóna origen a es troba en moviment. la vida d’un ésser humà, la Creia que la Terra i els cossosqual cosa fa que tots el éssers tinguem ànima. celestes eren plans, estaven en moviment, i que es van formar mitjançant els processos de condensació i rarefacció.

(533 a. C – 484 a. C) Es pot considerar ONTOLOGIA com. Forma un

(533 a. C – 484 a. C) Es pot considerar ONTOLOGIA com. Forma un dels part del món sensible i es comporta a través del Logos, que iniciadors de la forma part de la raó. metafísica grega Teologia És l'estudi de Déu epistemologia LOGOS , de a i c í just é… e d s Idee esa, de b bell La metafísica aborda problemes centrals de la filosofia, com ho són els fonaments de l'estructura de la realitat, el sentit i finalitat última de

(533 a. C – 484 a. C) Els ensenyaments de Heràclit, van quedar recollits

(533 a. C – 484 a. C) Els ensenyaments de Heràclit, van quedar recollits en una obra titulada “De la natura”, que tractava sobre l´univers, la política i la tecnologia. El més delicat de tots elements es el principi que governa els fenòmens de la natura, el foc

Idees principals de la seua teoria L’afirmació del canvi o esdevenir de la realitat.

Idees principals de la seua teoria L’afirmació del canvi o esdevenir de la realitat. • Lluita d’elements contraris, perquè cada cosa tendeix a transformar-se en el seu oposat. • Aquesta lluita està sotmesa a una llei universal (Logos) (raó, proporció. . . ), que regula la realitat i unifica els elements oposats. “Tot flueix. Tot canvia i res no roman”

Idees principals de la seua teoria Identificació del cosmos (totalitat) amb un foc etern,

Idees principals de la seua teoria Identificació del cosmos (totalitat) amb un foc etern, el qual està sempre actiu i constitueix totes les coses. “Tot flueix. Tot canvia i res no roman” Aquesta idea no prové d’Heràclit, peró ell insisteix més en la universalitat del canvi que els seus precessors.

Com va influir la filosofia d’heràclit en Plató? Plató va conèixer la filosofia de

Com va influir la filosofia d’heràclit en Plató? Plató va conèixer la filosofia de Heràclit gràcies a Cràtil, un alumne d´ell. Va negar l’afirmació d’Heràclit de “tot flueix”, ja que per a Plató l’únic vertader, estàtic i universal són les idees. També va posar en dubte la fiabilitat dels sentits. Conclusió: Nega que hi haja un coneixement vertader i cert de la realitat física, ja que d’allò que hi canvia no pot haver-hi coneixement.

Treball realitzat per: Sandra Escrivá Lydia Valverde Noelia García Alejandra Arias Rocío Beltrán Salva

Treball realitzat per: Sandra Escrivá Lydia Valverde Noelia García Alejandra Arias Rocío Beltrán Salva Fructuoso Edgar Pardo