LES QUATRE ESPELMES EREN QUATRE ESPELMES QUE CREMAVEN

LES QUATRE ESPELMES

EREN QUATRE ESPELMES QUE CREMAVEN LENTAMENT.

TOT ESTAVA EN SILENCI I ES PODIA SENTIR EL QUE DEIEN ENTRE ELLES.

LA PRIMERA VA DIR: - JO SÓC LA COL·LABORACIÓ! TANMATEIX, LES PERSONES NO CREUEN EN MI. TINC GANES D’APAGAR-ME. I ESMORTEINT-SE ES VA APAGAR.

DIGUÉ LA SEGONA: - JO SÓC LA RESPONSABILITAT! SÓC SUPÈRFLUA. LES PERSONES NO VOLEN RES DE MI. NO TÉ SENTIT SEGUIR CREMANT. TOT SEGUIT, UNA LLEUGERA BRISA BUFÀ SUAUMENT SOBRE ELLA, I S’APAGÀ.

TRISTA, LA TERCERA VA DIR: - JO SÓC LA MOTIVACIÓ! NO TINC FORCES PER SEGUIR ENCESA. LES PERSONES EM DEIXEN DE COSTAT, NO ENTENEN LA MEVA IMPORTÀNCIA. S’OBLIDEN DE LA NECESSITAT DE POSAR IL·LUSIÓ EN TOTES LES COSES QUE FEM A L’ESCOLA CADA DIA. I SENSE ESPERAR, S’APAGÀ.

DE SOBTE. . . VA ENTRAR UN PROFESSOR I VEIÉ LES TRES ESPELMES APAGADES. - QUÈ ÉS AIXÒ? HAVIEN DE RESTAR ENCESES FINS AL FINAL!!. DIT AIXÒ, LI ENTRÀ UNA GRAN TRISTOR.

ALESHORES PARLÀ LA QUARTA ESPELMA: -NO TINGUIS POR, MENTRE JO TINGUI FOC PODREM ENCENDRE LES ALTRES. JO SÓC L’ESPERANÇA!

EL PROFESSOR, AMB ELS ULLS BRILLANTS, VA AGAFAR L’ESPELMA ENCESA. . . I VA ENCENDRE LES ALTRES.

QUE L’ESPERANÇA MAI S’APAGUI DINTRE NOSTRE!

. . . i que cadascú de nosaltres, sapiguem ser l’energia que AQUEST PROFESSOR necessita per mantenir enceses la col·laboració, la responsabilitat, la motivació i l’esperança!!!

. . . i que ho fem cada dia, cada moment, que ho fem sempre amb les persones que conviuen amb nosaltres.

Perquè. .

• No hi ha foscor, per gran que sigui, que una humil espelma no pugui il. luminar.