Les propietats textuals Adequaci coherncia cohesi i correcci

Les propietats textuals Adequació, coherència, cohesió i correcció

L’adequació Adaptació del text a la situació comunicativa (context).

L’adequació L’adaptació al context es defineix en funció dels següents factors: • Tema • Canal: -oral -escrit • Intenció comunicativa • Grau de formalitat (relació entre emissor i destinatari) En funció d’aquests elements escollirem un determinat registre i un determinat gènere textual o tipus de document.

Registres formals: • -estàndard • -cientificotècnic • -literari Registres informals: • -col·loquial • -vulgar

Tipologies textuals • Text descriptiu: descripció d’un paisatge, retrat. . . • Text argumentatiu: carta al director, editorial d’un diari, article d’opinió, assaig, ressenya crítica. . . • Text explicatiu o expositiu: llibre de text, examen, diccionari, enciclopèdia, exposició oral… • Text narratiu: notícia, novel·la, conte, còmic, cinema. . . • Text predictiu: previsió meteorològica, horòscop • Text conversacional: diàleg, entrevista, conversa telefònica, xat, carta, diàleg teatral. . .

La coherència El text és una unitat de sentit. Cal seleccionar la informació i organitzar-la.

Selecció de la informació A l’hora de seleccionar la informació hem tenir en compte la seva rellevància i, per tant, si: • Respon a l'objectiu. • Conté la informació necessària. • No inclou idees contradictòries.

Organització de la informació A l’hora d’organitzar la informació hem de tenir en compte: La progressió lògica de les idees (progressió temàtica), que pot ser: - constant (La Maria és intel·ligent. És molt ràpida pensant. Sempre diu coses sensates. ) - lineal (Aquest matí he anat a la perruqueria. Allà he trobat a la Maria. M’ha dit que ha trencat amb el seu xicot. ), - derivat (L’obra d’Àngel Guimerà es divideix en tres etapes: l’etapa de les tragèdies romàntiques. . . ; l’etapa dels drames realistes. . . ; l’etapa modernista. . . )

Organització de la informació • Per organitzar correctament la informació hem de tenir en compte que cada paràgraf és una unitat de sentit en el text, és a dir, ha de tractar una sola idea o informació del tema general del text. • Hi ha diferents tipus de paràgrafs segons la funció que facin en el text: • - Introductoris • - Expositius • - Conclusius

Regles de la coherència 4 regles bàsiques: • Regla de repetició: el tema ha d’anar apareixent al llarg del text. • Regla de progressió: el text ha d’anar aportant nova informació. • Regla de no contradicció: el que es diu no pot contradir el que ja s’ha dit. • Regla de relació: la informació que apareix ha de tenir una relació amb el món real o amb l’imaginari representat.

Errades de coherència • No podem dir que estava plovent i que al carrer, sense paraigua, el protagonista tenia la roba ben eixuta (regla de relació). • No pot aparèixer un personatge que tingui únicament dos fills i, més endavant, parli de les seves dues filles (regla de contradicció). • No podem començar parlant d’un tema i a mig discurs, deixar de parlar-ne sense haver-ho justificat prèviament (regla de repetició). • No ens podem encallar en una idea i no aportar nova informació (regla de progressió).

La cohesió Unitat formal del text constituïda pels recursos lèxics i gramaticals que ofereix la llengua.

Estil segmentat/ estil cohesionat Estil segmentat: • Períodes breus (molts punts en l’escrit) • Sintaxi senzilla, oracions simples. • Poca informació. • Molts pronoms. Estil cohesionat: • Períodes llargs. • Sintaxi molt articulada. • Molta informació. • Moltes oracions compostes, predomini de les subordinades.

Mecanismes de cohesió textual 1. Connexió: connectors textuals 2. Referència: 2. 1. Gramatical: dixi, anàfora, catàfora, el·lipsi 2. 2. Lèxica: repetició, substitució 3. Concordança 4. Puntuació

1. Connexió- connectors textuals 1. CONNECTORS ADDITIUS: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs. a. Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat. . . b. Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores. . . c. Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra, d’entrada, d’antuvi, en primer lloc, en segon lloc, per últim, per fi, per acabar, finalment, al seu torn. . . d. Digressió —o canvi de tema—: per cert, a propòsit e. Especificació (en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet. . . f. Generalització: en general, generalment. . . g. Intensificació: i encara més, més encara, a més –a més-. . .

Connectors textuals 2. CONNECTORS DISJUNTIUS: indiquen alternativa entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte totalment o parcialment. a. Reformulació: és a dir, o sigui, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/si preferiu. . . b. Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall d’exemple, així. . . c. Resum: en resum, en síntesi, en suma, comptat i debatut, ras i curt, total. . .

Connectors textuals 3. CONNECTORS CONTRASTIUS: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen. a. Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari. . . b. Concessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, sigui com sigui, però, per això, al capdavall, comptat i debatut, total. . . c. Restrictius: si més no, almenys, més aviat. d. Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari. . . e. Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es mira. . .

Connectors textuals • 4. CONNECTORS CONSECUTIUS: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior. a. Conseqüència: En/(com a) conseqüència, (així) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment, . . . ) b. Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió. . . )

2. Referència • Els mecanismes de referència serveixen per concretar la situació comunicativa en què es produeix el discurs (referència situacional) i per assenyalar algun element esmentat en el text (referència textual).

2. 1. Mecanismes de referència gramatical • La referència s’estableix mitjançant paraules que no tenen un significat lèxic ple: pronoms, adverbis, determinants.

Mecanismes de referència gramatical Tipus: • Referència situacional o exofòrica: dixi. • Referència textual o endofòrica: anàfora i catàfora. • El·lipsi.

Referència situacional o exofòrica: dixi. • Propietat que tenen algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o amb relació a la 1 a persona del singular (jo). – espacial: "Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca". – personal: "La més simpàtica és ella: sempre està contenta". – temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".

Referència textual o endofòrica: anàfora i catàfora. • anàfora: Signe gramatical que s’interpreta en funció d’un element lèxic aparegut anteriorment "Va lliurar els textos de la conferència per fer-ne un llibre". • catàfora: Signe gramatical que s’interpreta en funció d’un element lèxic que apareixerà a posteriori. "Vindran tots: els meus pares, els meus germans i els meus cunyats".

Mecanismes de referència gramatical El·lipsi: Omissió d’una o diverses paraules en una construcció gramatical completa sense que se’n perdi el significat. “En Pep va arribar a casa seva. Va obrir la porta i va entrar. ”

2. 2. Mecanismes de referència lèxica • La referència s’estableix mitjançant paraules amb significat lèxic ple.

Repetició lèxica • Repetició d’una paraula o frase per a referirse a un mateix concepte al llarg del discurs. "Som aquí, hem estat aquí i serem aquí".

Substitució lèxica Substitució de paraules o frases per altres equivalents. • • SINONíMIA HIPONÍMIA I HIPERONÍMIA (camps semàntics) DERIVACIÓ (famílies lèxiques) METÀFORA METONÍMIA PARAULES COMODÍ PARÀFRASI

3. Concordança nominal (gènere i nombre) DETERMINANT – NOM- ADJECTIU Concordança verbal (nombre i persona) VERB - SUBJECTE (substantiu, pronom o expressió substantivada)

4. Puntuació La puntuació és un altre dels mecanismes de cohesió textual. • El nen va perdre la joguina; el seu pare, els diners. (element anafòric) • S’ha trencat la cama: no podrà jugar al futbol. )connector discursiu)

La correcció Aplicació de les regles gramaticals

La correcció • Ortografia • Morfologia • Sintaxi • Lèxic