LES PLANTES COM ES UNA PLANTA La majoria

LES PLANTES

COM ES UNA PLANTA La majoria de les plantes tenen una organització corporal bàsica, amb arrel, tija, fulles i vasos conductors. L’ARREL: L’arrel és subterrània i subjecta la planta al sòl. Als extrems tenen uns pels absorvents, que permeten l’entrada d’aigua i sals minerals del sòl a la planta. LA TIJA: La tija sobreïx del sòl i sosté la part aèria de la planta. LES FULLES: Les fulles tenen forma de làmina fina i esta travessada per nervadures. S’unixen a la tija a través d’un pecíol i tenen dues cares difrents: L’anvers és la cara superior. El revers és la cara inferior. Té uns porus que s´anomenen estomes , que s`obrin i es tanquen. ELS VASOS CONDUCTORS: Són canals formats per fileres de cèl·lules en forma de tub, que recorren l’interior de l’arrel, de la tija, de les branques i de les nervadures de les fulles. Per l’interior circulen aigua i altres substancies.

LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES Les plantes tenen nutrició autòtrofa; és a dir, fabriquen nutrients a partir de substàncies que agafen del medi, es distribuïxen per totes les seues cel·lules, respiren i expulsen els residus que produïxen. LES PLANTES FABRIQUEN NUTRIENTS: Per a fabricar els nutrients, les plantes absorbixen substàncies del medi i les transformen minjançant la fotosíntesi. L’ABSORCIÓ DE SUBSÀNCIES DEL MEDI: La planta absorbix aigua i els minerals del sòl a través dels pèls absorbents de l’arrel. Aquestes substàncies formen la saba bruta, que arriba a les fulles pels vasos conductors. També absorbix diòxid de carboni de l’aire pels estomes.

LA FOTOSÍNTESI: La fotosíntesi és el procés pel qual la planta usa les substàncies que absorbix i l’energia de la llum del sol per a fabricar nutrients. La fotosíntesi produïx oxigen com a gas de rebuig. LES PLANTES RESPIREN PER A USAR ELS NUTRIENTS: Les plantes respiren, es a dir, absorbixen oxigen de l’aire o de l’aigua. Guarden algunes d’aquestes substàncies a l’arrel, a les fulles, als fruits … Aquests processos generen diòxid de carboni com a residu. LES PLANTES EXPULSEN RESIDUS: A través dels estomes, les plantes expulsen l’oxigen que produïx la fotosíntesi, el diòxid de carboni resultant de la respiració i l’excés d’aigua, en forma de vapor.

LA RELACIÓ DE LES PLANTES • • LES PLANTES REACCIONEN Encara que les plantes no tenen organs dels sentits i no es desplacen, realitzen la funció de relació: poden reaccionar als canvis de l’entorn. Les plantes poden ajustar alguns del seus procesos vitals a cada estació de l’any. Algunes plantes poden moure ràpidament algunes parts del seu cos quant entren en contacte amb altres éssers vius.

LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES • Les plantes es reproduïxen; formen descendents. Ho fan de forma asexual i sexual. LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL En la reproducció asexual, se separa de la planta principal, es desenvolupa i forma plantetes noves - Les maduixes tenen branques anomenades estolons, que creixen prop del terra i que poden arrelar y crear plantes noves. - La ceba i la creïlla formen tiges especials, el bulbs i els tubercles - Les molses o les falgueres produïxen espores, que son cél. lules del seu cos cobertes d`una closca

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL Les plantes disposen de gámetes fenenins i masculins, els gámetes sòriginenals órgans reproductors, que són les flors, les flors formen llavors LES FLORS Les flors són els órgans reproductors de moltes planates, Una flor típica té: - Un pistil, que es la part femenina de la flor i produïx els gámetes femenins óculs. - Diversos estams, que son la part masculina de la flor i prodúïen grans de pol. len amb cél. lules Hi ha flors que també tenen grups de fulles especials que formen el calze i la corol. la.

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL DE LES PLANTES AMB LLAVORS • El procés de reproducció sexual de les plantes que tenen flors i produïxen llavors consta de quatre etapes: pol·linització, fecundació, formació de fruits i llavors, i germinació. LA POL·LINITZACIÓ La pol·linització és làrribada d’un gra de pol. len d’una flor al pistil d’una altra flor d’una planta de la mateixa espécie. El pol·len pot passar dùna flor a una altra de moltes maneres. Per exemple: - Mitjançant el vent, que arrossega el grans de pol·len que es desprenen dels estams i el duu fins al pistil d’una altra flor. - Transportat per animals, sobretot insectes, que van a les flors atrets pel néctar o pels seus colors vistosos.

LA FECUNDACIÓ La fecundació és la unió dels gámetes masculins del gra de pol. len amb els óvuls de lìnterior del pistil. Perqué aixó passe, el gra de pol. len que ha arribat al pistil prouïx un tub fi que sèndinsa fins a lóvul i fa que hi arriben els gámetes masculins. En el moment en qué sùnixen els dos gámentes, comença a formar-se una llavor. LA FORMACIÓ DE LA LLAVOR I DEL FRUIT Cada óvul fecundat forma un zigot i, després, un embrió, que és com una planta filla en miniatura. Lèmbrió queda envoltat d’una cápsula plena de substáncies nutritives, que es la llavor. Al mateix temps, el pistil es desenvolupa. Generalment, augmenta de mida i canvia d’aspecte per a formar un fruit.

LA GERMINACIÓ Les llavors, que cauen en un sól adequat germinen, es a dir: -La cápsula que les envolta es trenca i l’embrió s’activa. -L’embrió es desenvolupa alimentant-se de les substáncies de l’interior de la llavor i forma arreletes, una tija diminuta i fulletes. Així comença el desenvolupament dùna planta nova.

• TREBALL REALITZAT PER: • ANA RIPOLL • CARLA PEREZ • CARME BORJA • ANA LLORET EL BLANQUINAL- CURS 5º A-2014