LES PLANTES CARACTERSTIQUES DE LES PLANTES Les plantes
- Slides: 11
LES PLANTES
CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES Les plantes o els vegetals tenen aquestes característiques fonamentals: o Fabriquen el seu propi aliment utilitzant aigua i sals minerals del sól , l’aire i la llum del sol. o Tenen arrel , tija i fullles. o No es desplacen o La majoria son terrestres pero algunes , como la posidónia o els nenúfars , viuen en l’aigua.
CLASSES DE PLANTES Hi ha molts tipus de plantes. Si en fixen en la grandària i la rigidesa de la tija , podem classificar-les en aquests grups : o Arbres : Tenen la tija llenyosa , es a dir , de fusta , i molts es fan grans. L a tija dels arbres s’anomena tronc i d’aquests naixen les branques. Els arbres tenen un creixementlent i viuen molts anys. o Arbustos : Les tiges son llenyoses , encara que mes fines i flexibles que les dels arbres. No tenen tronc i les branques naixen del sòl. Els arbustos viuen molts anys ; alguns tenen un creixement lent i altres mes de pressa. o Herbes : La tija es mes blana i flexible que la dels arbres i arbustos. El tronc de les herbes s’anomena herbaci. Les herbes solen se mes xicotetes quel arbustos. Creixen rapidament i son anuals, es a dir, naixen , creixen , es reproduixen i moren als pocs mesos.
PLANTES AMB FLOR I SENSE FLOR En els jardins se solen plantar , pins o geranis. Aquestes plantes es desenvolupen flors i es reproduixen per llavors. Algunes flors , com els pins , avests i xiprers , son xicotets i dificils de veurels , altres con el roser , son grans , vistosos i amb una olor molt agradable. Pero també hi ha vegetals que no reproduixen flors , con les falgueres i les molses. Aquestes es reproduixen per espores. o Les falgueres. Són plantes que creixen en llocs humits. Les fulles tenen forma de ploma mot característica. o Les molses. Creixen tambe en llosc humits. Les fulles son molt menudes; creixen en el sól , sobre les roques , o fins i tot en les escorces dels arbres.
Les plantes fabriquen el seu propi aliment Fabriquen el seu propi aliment a partir: o Aigua i sals minerals o Gasos que prenen de l’aire. o La llum del sol. Amb aquests components les plantes fabriquen altres sustancies , que utilitzen per a creixer , i fer funcions vitals. Part de l’aliment que no utlitzen , l’emmagatzenen en les fulles, en les llavors , en els fruits i en els arrels.
LA FABRICACIÓ DE L’ALIMENT. Per produir el seu propi aliment , les plantes duen a terme aquest proces: o A traves dels arrels capten l’aigua i les sals minerals dissoltes. L’aigua i les sals minerals que les plantes absorbixen a traves dels arrels s’anomena saba bruta. o La saba bruta puja fins al llarg de la tija fins a les fulles per un conductes anomenants vasos llenyosos. o Les fulles de les plantes tenen xicotets porus per quals en l’aire. Fabriquen el seu propi aliment a traves de dioxid de carboni de l’aire i la saba bruta. Tambe necesiten la llum del sol. Eorada transportl liquid nutritiu que fabriquen de les fulles s’anomena saba elaborada. o La saba elaborada es tranporta per altres conductes anomenats vasos liberians , a totes les parts de les plantes : arrel, tija, fulles , flors , fruits.
LA FOTOSINTESI El proces pel qual les plantes fabriquen el seu propi aliment s’anomena fotosintesi, que significa “ fabricacio de les Substancies usant la llum “. Te lloc en les cel. lules de les fulles, tenen una substancia de color verd , anomenada clorofil. la , que absorbeix la llum. Durant aquest proces , les plantes tambe produixen oxigen , que s`allibera a l’atmosfera. Aquest oxigen es el que utilitzen tots els essers vius per respirar.
REPRODUCCIO DE LES PLANTES AMB FLORS. La majoria de les flors estan compostes per aquestes parts : o L’organ reproductor masculi son els estams. Els estams son uns filaments amb petites bossetes es produixen el pol. len. o L’organ reproductor femeni es el pistil. El pistil es le mes gruixut. A l’interior estan els ovuls. o Embolicant el pistil i els estams , tenen petals. El conjunt de petals s’anomena col. lora. o Davall de la col. lora hi ha sepals que solen ser de color verd. El conjunt de sepals forma el calze. Algunes flors , contentenen el reprodusctor masculi i el femeni. Altres sols tenen un organ reproductor.
LA FORMACIO D’UNA NOVA PLANTA Quan uneix gra de pol. len s’uneix a un ovul , es produeix la fecundacio. Despres de la fecuandacio , el pistil aumenta i Es converteix en un fruit. En l ‘interior del fruit es troben les llavors , que son els ovuls fecundats i transformats. Quan les condicions d’umitat i tempetatura es adecuada , les llavors , germinen i origienen una nova planta.
REPRODUCCIO DE LES PLANTES SENSE FLORS Les plantes sense flors , no produixen ovuls ni grans de pol. len , sino espores, que es poden germinar i originar una nova planta. En les falgueres , les espores es formen en els sorus , en la cara inferior de les fulles, que poden veure a primera vista , sense fer servir una lupa.
LA POL. LINITZACIO El pol. len cal transportar-lo del estams fins al pistil perque ocorrega la fecundacio. Aquest proces s? anomena pol. linitzacio. La pol. linitzacio pot tindre lloc de diverses formes: o El vent. Molts vegetals , produixen grans quantitas de pol. len , que son tranportades pel vent fins a altres plantes. o L’aigua. Les plantes aboquen a l’aigua els grans de pol. len, que arriben surarnt fins a altres plantes. o Els insectes. Les abelles i altres insectes volen de flor en flor recol. lectant el seu aliment. Els grans de pol. len queden adherits al cos i son transportats aixi fins al pistil d’altres flors. o Els ocells. Alguns petits ocells , tambe s’alimenten de les flors, i axi transporten el pol. len d’unes a altres.