Les oracions subordinades adverbials 1 2 Adverbials prpies

Les oracions subordinades adverbials 1. 2. Adverbials pròpies Adverbials impròpies

Subordinades adverbials Tenim dos grans grups de subordinades adverbials, segons l’element a què complementen; és a dir, o bé al verb principal de la proposició principal o bé a tota l’oració. 1. Subordinades adverbials pròpies (o circumstancials): són les subordinades que són commutables per adverbis de temps, mode i lloc. Així tindrem CC de temps, mode/manera i lloc. Marxaré després que tornis (=demà, avui. . . ) Va parlar com si no hagués passat res (=així) Va dormir on tu dormires ahir (=allí)

Subordinades adverbials 2. Subordinades adverbials impròpies: complementen tota una oració, amb qui mantenen una relació lògica; és a dir: causa, finalitat, concessió, comparació, conseqüència. . . Menjava tan ràpidament que el dugueren a urgències Ha perdut el partit perquè no va entrenar prou Han demanat ajuda al sant perquè demà faci bon temps Si haguessis estudiat, hauries aprovat l’examen Tot i que estava plovent, va sortir el sol El menjar és tan dolent com tu deies

Subordinades amb formes no personals del verb Moltes de les subordinades són introduïdes per formes no personals; és a dir, i us recordo, INFINITIU, GERUNDI i PARTICIPI. Com ja us he comentat alguna vegada, existeix una relació lògica entre: INFINITIU – NOM/SUBSTANTIU GERUNDI – ADVERBI PARTICIPI – ADJECTIU Així doncs, quan tenim una oració subordinada introduïda per un infinitiu, som davant d’una subordinada substantiva; si per contra, és introduïda per un gerundi, som davant d’una subordinada adverbial; i finalment, si és introduïda per un participi, estem davant d’una oració adjectiva de relatiu. Però no sempre és així. . .

Subordinades amb formes no personals del verb 1. Subordinades d’infinitiu: generalment són substantives menys en construccions temporals de “en + infinitiu” (és incorrecte *al + infinitiu) He pensat a fer-ho més d’un cop (Substantiva) Va sortir del concert en acabar la cervesa (Adverbial) 2. Subordinades de participi: generalment són adjectives però poden adquirir un matís temporal (per tant adverbials) en certs casos. El davanter, un cop assajada la jugada, va marcar el gol (Adverbial) El deures fets amb presses surten malament (Adjectiva)

Subordinades amb formes no personals del verb 3. Subordinades de gerundi: aquest tipus de subordinades són sempre adverbials (pròpies o impròpies depèn del sentit lògic que li vulguem donar) Treballant així, agafaràs la baixa (Té un sentit condicional, oi? ) En aquest tipus de construccions hem de parar compte amb la incorrecció de l’anomenat gerundi de posteritat; és a dir, és correcte la utilització del gerundi quan expressa simultaneïtat o anterioritat: *L’Elisenda va caure ingressant a l’hospital