Les llenges en el mn laboral i el
Les llengües en el món laboral i el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar Dolors Solé dsole@xtec. cat www. xtec. cat/crle Barcelona, 5 de desembre de 2007
Breu història Rüschlikon (Suïssa), november 1991 Simposi: “Transparència i coherència en l’aprenentatge de llengües a Europa: objectius, avaluació, certificació” Conclusions MECR Barcelona, 5 de desembre de 2007
El MECR 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. El MECR en el context polític i educatiu Enfocament adoptat Nivells comuns de referència L’ús de la llengua i l’usuari o aprenent Les competències de l’usuari o aprenent Aprenentatge i ensenyament de llengua El paper de les tasques en l’ensenyament de llengua Diversificació lingüística i currículum Avaluació 4 Annexos §Procés de desenvolupament dels descriptors de domini de la llengua §Escales de descriptors §Les escales DIALANG §Els enunciats “Pot fer” d’ ALTE Bibliografia general Barcelona, 5 de desembre de 2007
Què és el MECR? El Marc europeu comú de referència intenta superar les barreres de comunicació existents entre els professionals que treballen en el camp de les llengües modernes i que tenen el seu origen en els diferents sistemes educatius d’Europa. Proporciona als administradors educatius, dissenyadors de cursos, professors, formadors de professors, organismes examinadors, etc. els mitjans perquè puguin reflexionar sobre la seva pràctica diària, situar i coordinar els seus esforços i garantir la satisfacció de les necessitats reals dels aprenents de qui són responsables (MERC, 2003, pàg. 19) Barcelona, 5 de desembre de 2007
Què és el MECR? • Ofereix unes bases comunes per a l’elaboració de programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, etc. a tot Europa. • Descriu: • el que han d’aprendre a fer els aprenents de llengua per a utilitzar una llengua per a la comunicació, • els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per a ser capaços d’actuar d’una manera efectiva. • el context cultural en què s’utilitza la llengua. • Defineix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Enfocament orientat a l’acció L’ús de la llengua –que n’inclou l’aprenentatge– comprèn les accions que realitzen les persones, les quals, com a individus i com a agents socials, desenvolupen una sèrie de competències: les de caràcter general i les competències lingüístiques comunicatives en particular. Les persones utilitzen les competències que tenen a la seva disposició en diversos contextos i sota diverses condicions i limitacions, amb l’objectiu de dur a terme activitats lingüístiques. Aquestes activitats comporten uns processos lingüístics destinats a produir i/o comprendre textos relacionats amb temes d’àmbits específics, activant les estratègies més convenients per a l’acompliment de les tasques. El control que tenen els participants d’aquestes accions condueix al reforçament o a la modificació de les seves competències. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Els nivells del MECR • Inicial (Acceso/Breakthrough/Introductive ou découverte) • Bàsic (Plataforma/Waystage/Intermédiaire ou de suivie) • Llindar (Umbral/Threshold/Niveau seuil) • Avançat (Avanzado/Vantage/Avancé ou indépendant) • Domini funcional efectiu (Dominio operativo eficaz/Effective Operational Proficiency/Autonome) • Domini (Maestría/Mastery/Maîtrise) Barcelona, 5 de desembre de 2007
Nivells del MECR: escala global • Usuari experimentat: C 2 C 1 • Usuari independent: B 2 B 1 • Usuari bàsic: A 2 A 1 Barcelona, 5 de desembre de 2007
Flexibilitat en les subdivisions A 1 C Usuari experimentat B Usuari independent A Usuari bàsic A 2 B 1 A 2+ Barcelona, 5 de desembre de 2007 B 2 B 1+ C 1 B 2+ C 2
Flexibilitat A Usuari bàsic B Usuari independent A 1. 1 1 A 2 A 1. 2 A 2. 1. 1 2 3 Barcelona, 5 de desembre de 2007 B 1 A 2. 2 A 2. 1. 2 4 5 6
Flexibilitat B Usuari independent B 1 B 2 C Usuari experimentat C 2 C 1 C 2. 1 1 2 Barcelona, 5 de desembre de 2007 3 4 C 2. 2 5
Barcelona, 5 de desembre de 2007 c. Et ca bu M lar or i fo lo gi a Pr Sin on ta un xi ci ac ió Pa rla Ll r e Es gir cr i Es ure co lta M ed r Es ia tra ció tè C gi on es so e ci ixe oc m ul en tu t ra s ls Vo Representació en diagrama del MECR
Barcelona, 5 de desembre de 2007 c. Et ca bu M lar or i fo lo gi a S Pr i n on ta un xi ci ac ió Pa rla Ll r e Es gir cr i Es ure co lta M r e Es dia tra ció tè C gi on es so e ci ixe oc m ul en tu t ra s ls Vo Nivells de competència Representació en diagrama del MECR C 2 C 1 B 2 B 1 A 2 A 1
Barcelona, 5 de desembre de 2007 c. A 1 Et ca bu M lar or i fo lo gi a S Pr i n on ta un xi ci ac ió Pa rla Ll r e Es gir cr i Es ure co lta M r Es ed tra iar tè C gi on es so e ci ixe oc m ul en tu t ra s ls Vo Nivells de competència Representació en diagrama del MECR C 2 C 1 B 2 B 1 Professional A 2 Educatiu Personal Públic ,
C 2 C 1 B 2 Professional B 1 Educatiu A 2 Personal A 1 Vo Competències, coneixements declaratius, estratègies, tasques, etc. Barcelona, 5 de desembre de 2007 Públic Et c. . ca bu M lar or i fo lo gi a Pr Sin on ta un xi ci ac ió Pa rla Ll r e Es gir cr i Es ure co lta r M Es ed tra iar tè C gi on es so e i ci xe oc m ul en tu t ra s ls Nivells de competència Representació en diagrama del MECR Situacions, temes, propòsits, tipus de text, condicions i limitacions
Continguts d’un currículum MERC Competències generals d’un usuari/aprenent d’una llengua (inclosa la competència lingüística comunicativa) Coneixements declaratius (saber) resultat de l’experiència (coneixement empíric) i de l’aprenentatge formal (coneixement acadèmic): ü Coneixement del món, les categories i les seves propietats i relacions ü Coneixement sociocultural ü Consciència intercultural Habilitats i saber fer Socials, de la vida quotidiana, tècniques i professionals, pròpies del lleure, interculturals Saber ser Actituds, motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets de personalitat Saber aprendre Barcelona, 5 de desembre de 2007
El potencial lingüístic (John de Jong, 2004) Qualitat Quantitat Barcelona, 5 de desembre de 2007
Qualitat …. …eficacia de l’usuari o aprenent de llengua a l’hora d’assolir un bon grau de precisió en: • la comprensió del significat • l’expressió del significat … eficiència en assolir una comunicació reixida amb el mínim esforç. (John de Jong, 2004) Barcelona, 5 de desembre de 2007
Quantitat …. • Ámbits (personal, educatiu, professional…) • Funcions lingüístiques (presentar-se, preguntar, expressar emocions …) • Nocions (familia, mida, temps, distància, bondat…) • Situacions (al telèfon, en reunions, per e-mail…. ) • Contextos (escolar, en un mercat, en una estació de tren…. ) • Temes (temps atmosfèric, estudis, alimentació, actualitat…) • Rols (interlocutor en una conversa, membre d’una audiència…) …. l’usuari/aprenent de la llengua domina (John de Jong, 2004) Barcelona, 5 de desembre de 2007
Producció oral global C 2 B 2 Pot produir, de manera planera, fluida i ben estructurada, un discurs clar, amb una estructura lògica i eficaç que ajudi el destinatari a advertir els punts significatius i a recordar-los. Pot desenvolupar metòdicament presentacions o descripcions clares subratllant apropiadament els punts importants i els detalls de suport pertinents. Pot fer descripcions i presentacions clares i detallades sobre una àmplia gamma de temes relacionats amb el seu camp d’interès, i desenvolupar i justificar les idees amb els punts secundaris i els exemples pertinents. A 2 Pot utilitzar expressions i frases simples en forma de llista per fer descripcions o presentar d’una manera senzilla persones, condicions de vida o laborals, rutines diàries, el que li agrada i el que no, etc Barcelona, 5 de desembre de 2007
Producció escrita global C 2 Pot escriure textos complexos de manera clara i fluida, amb un estil apropiat i eficaç i una estructura lògica que ajuda el destinatari a trobar els punts importants. B 2 Pot escriure textos clars i detallats sobre una extensa gamma de temes relacionats amb la seva àrea d’interès. Pot sintetitzar i avaluar la informació i els arguments procedents de fonts diverses. A 2 Pot escriure expressions i frases senzilles unides amb connectors simples com i, però i perquè. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Producció escrita: assajos i informes C 2 B 2 A 2 Pot produir, de manera clara i fluida, informes, articles o escrits complexos que presenten una argumentació o una apreciació crítica d’obres literàries i projectes d’investigació. Pot dotar els seus textos d’una estructura lògica, apropiada i eficaç, que ajuda el lector a trobar les idees importants. Pot redactar escrits o informes que desenvolupin sistemàticament un argument, subratllar-ne de manera apropiada els aspectes significatius i aportar detalls rellevants de suport. Pot avaluar idees diferents o solucions que es puguin aplicar a un problema. Pot redactar escrits o informes que desenvolupen un argument aportant les justificacions a favor o en contra d’un punt de vista determinat i explicant els avantatges o els inconvenients de diverses opcions. Pot sintetitzar informacions i arguments procedents de diverses fonts. No hi ha descriptor. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Comprensió oral global C 2 B 2 A 2 No té dificultat per comprendre qualsevol tipus de parla, encara que estigui articulada al ritme ràpid dels nadius, tant si es tracta de converses cara a cara com vehiculades a través de mitjans de comunicació. Pot comprendre el llenguatge oral estàndard, cara a cara o vehiculat a través de mitjans de comunicació, tant si es tracta de converses com de discursos sobre temes familiars i no familiars relacionats amb la vida personal, social, acadèmica o professional. Només un soroll molt fort de fons, una estructura inadequada del discurs o la utilització d’expressions idiomàtiques poden influir en la seva capacitat de comprendre. Pot comprendre les idees principals d’una intervenció proposicionalment i lingüísticament complexa, sobre temes concrets o abstractes i en un registre estàndard, incloent-hi les discussions tècniques de la seva especialitat. Pot seguir una intervenció d’una certa durada i unes línies argumentals complexes a condició que el tema sigui bastant familiar i que l’estructura de l’exposició tingui uns marcadors explícits. Pot comprendre prou per poder respondre a necessitats concretes a condició que la parla sigui clara i lenta. Pot comprendre expressions i frases relacionades amb àrees de prioritat immediata (per exemple, informació personal i familiar bàsica, compres, lloc de residència, ocupació) sempre que la parla sigui clara i lenta. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Comprensió lectora global C 2 B 2 A 2 Pot comprendre i interpretar de manera crítica gairebé qualsevol forma de llenguatge escrit, incloent-hi textos (literaris o no) abstractes i estructuralment complexos o molt rics en expressions col·loquials. Pot llegir amb un alt grau d’autonomia, adaptar l’estil i la velocitat de lectura a diferents textos i objectius i utilitzar les referències convenients de manera selectiva. Posseeix un vocabulari de lectura ampli i actiu, però pot tenir alguna dificultat amb les expressions poc freqüents. Pot comprendre textos curts i senzills sobre temes corrents si contenen vocabulari molt freqüent i quotidià o relacionat amb la feina. Pot comprendre textos curts i senzills que continguin un vocabulari molt freqüent, incloent-hi un bon nombre de termes de vocabulari internacionalment compartit. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Interacció oral global C 2 B 2 A 2 Té un bon domini d’expressions idiomàtiques i col·loquials, i és conscient dels significats connotatius. Pot expressar amb precisió matisos subtils de significat utilitzant amb força precisió una gamma extensa d’estratègies. Pot superar una dificultat i reestructurar el discurs de manera prou hàbil perquè l’interlocutor ni se n’adoni. Pot utilitzar la llengua amb fluïdesa, correcció i eficàcia en una gamma extensa de temes d’ordre general, educatiu, professional i relatius al temps lliure, i indicar clarament les relacions entre les idees. Pot comunicar-se espontàniament amb un bon domini gramatical sense que faci la impressió que ha de limitar el que vol dir i utilitza un grau de formalitat adaptat a les circumstàncies. Pot comunicar-se amb un nivell de fluïdesa i d’espontaneïtat que possibilita mantenir una interacció amb interlocutors nadius sense que comporti tensió per a cap de les dues bandes. Pot valorar la significació personal de fets i experiències, exposar les seves opinions i defensar-les adequadament mitjançant explicacions i arguments. Pot interactuar amb una facilitat raonable en situacions ben estructurades i en converses curtes a condició que l’interlocutor l’ajudi si fa falta. Pot fer front a intercanvis senzills i habituals sense gaire esforç; pot formular preguntes i respondre’n, i intercanviar idees i informacions sobre temes corrents en situacions previsibles de la vida quotidiana. Pot comunicar-se en el marc d’una tasca senzilla i corrent que requereix un intercanvi d’informació simple i directe sobre temes familiars relatius a la feina i al temps lliure. Pot portar a terme intercanvis de tipus social molt breus, però rarament és capaç de comprendre prou per mantenir voluntàriament una conversa. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Escales Barcelona, 5 de desembre de 2007
Escales Barcelona, 5 de desembre de 2007
Escales Barcelona, 5 de desembre de 2007
Escales Barcelona, 5 de desembre de 2007
Escales Barcelona, 5 de desembre de 2007
Escales Barcelona, 5 de desembre de 2007
Impacte del MECR Traduït a més de 30 llengües Consens respecte als nivells de qualitat i transparència • Pla d’acció de la Comissió Europea / Sistemes Educatius • Europass • Projecte DIALANG • Adoptat per ALTE Barcelona, 5 de desembre de 2007
Els beneficis del MECR Comparabilitat Transparència Mobilitat Coherència Barcelona, 5 de desembre de 2007
El perill. . Com sé que el teu B 1 is igual que el meu B 1? Barcelona, 5 de desembre de 2007
En contextos educatius Projecte CEFTRAIN (2003 -2005) www. ceftrain. net Barcelona, 5 de desembre de 2007
En contextos de certificació Manual per relacionar els nivells dels exàmens amb els nivells del MECR Consell d’Europa Versió pilot Setembre 2003 Barcelona, 5 de desembre de 2007
Competències clau 1. llengua materna, 2. llengües estrangeres, 3. matemàtica i en ciències i tecnologia, 4. digital, 5. aprendre a aprendre, 6. interpersonal, intercultural, social i cívica, 7. capacitat emprenedora, 8. expressió cultural (Marc de referència europeu) Pensament crític, creativitat, iniciativa, resolució de problemes, assumpció i valoració del risc, capacitat de decisió i gestió constructiva de les emocions. Barcelona, 5 de desembre de 2007
Mobilitat Comunicació Interacció Identitat i personal diversitat Comprensió mútua cultural Barcelona, 5 de desembre de 2007
- Slides: 38