LES AIGES SALVATGES Les aiges de torrentera procedeixen

LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja o del desglaç. Corren lliurement sense curs fix En el seu recorregut erosionen i transporten materials En terrenys solts formen Escorrancs o xaragalls

El relleu terrestre i el seu modelat Formes originades per les aigües salvatges Formes originades per erosió diferencial Es donen en llocs amb alternança de roques resistents a l’erosió i altres poc resistents. Es generen desigualtats en el terreny, escarpes i formes com els pilars coronats. Formes originades en terrenys blans Les aigües salvatges augmenten l’erosió en aquests tipus de terrenys originant els xaragalls Xaragalls

De vegades, en el terreny hi ha roques que protegeixen De l’erosió el sòl que hi ha sota d’aquestes, l’aigua Arrossega els materials que no estan protegits per les roques, amb el temps es formen les piràmides de Terra o pilars coronats.

Als vessants amb molt de pendent, la pluja intensa pot amerar el terreny i fer que el sol llisque provocant una allau o lliscament molt perillosos.

Per a evitar la erosió i afavorir l’absorció d’aigua es construeixen bancals o terrasses de cultiu.

En roques solubles com calcàries o algeps, l’aigua forma solcs separats per crestes agudes. Aquestes formacions s’anomenen rascler o lapiaz.

ELS TORRENTS Son cursos d’aigua amb llit fix i cabal estacional. Només porten aigua després de pluges abundants o en època de desglaç. Hi ha dos tipus: TORRENTS DE MUNTANYA TORRENTS DE REGIONS ÀRIDES

TORRENTS DE MUNTANYA

TORRENTS DE REGIONS ÀRIDES Només porten aigua una o diverses vegades a l’any. Tenen pendent escàs i el llit és ample i pla. Són característics del llevant i sud-est peninsular. S’anomenen RAMBLES.

ELS RIUS Son llits d’aigua de cabal permanent, que pot variar depenent de les estacions. Es distingeixen tres trams o cursos: CURS ALT CURS MITJA CURS BAIX

Curs alt Curs mitjà EROSIÓ Intervenen dos mecanismes: l’acció directa de l'aigua arrancant materials i les col·lisions amb el llit de la càrrega. Curs baix SEDIMENTACIÓ TRANSPORT Part de la càrrega va en dissolució, i els més menuts en suspensió. Deixarà primer els materials més grans i progressivament la resta. Els sediments fluvials presenten una certa selecció en el tamany de gra.

MEANDRES ENCAIXATS

CURS MITJÀ

Algunes formes fluvials Terrasses fluvials Allaus o lliscaments Meandres Plana d’inundació Zona d’erosió Zona de sedimentació

Algunes formes fluvials

Algunas formas fluviales

CURS BAIX El pendent és mínim. Predomina la sedimentació. Els materials més lleugers com argiles, llims i arenes, son transportats fins la desembocadura. El escàs desnivell i l’amplitud del riu, fan que molts rius siguen navegables. Guadalquivir, Mississipi, Nil. . .

Quan el riu arriba a la desembocadura es produeix el depòsit d'al·luvions, sobretot arenes i llims. Es distingeixen dos tipus de desembocadura: En les costes obertes amb marees fortes es forma un ESTUARI En les costes poc profundes i marees suaus es forma un DELTA

Delta de l’Ebre Delta del Nil Delta de l’Okavango