LAOCOONT I ELS SEUS FILLS Estil grec hellenstic

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Estil: grec hel·lenístic (323 a. C – 31 a. C) L’imperialisme d’Alexandre el Gran (336 -323 a. C) deixà pas a l’època hel·lenística. En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls. Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.

La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida: de la infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats, sobre tot dels personatges públics, amb una marcada psicologia individual. Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d’ànim més variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit s’aprofiten les possibilitats dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època.

Escultura que busca la teatralitat a l’hora d’expressar les accions, i la preferència pel moviment i per la grandiositat. També buscava provocar sensacions immediates, fos amb tragèdies o amb la gràcia d’una deessa amb posició suggerent. Les figures femenines segueixen expressant serenitat, però és corrent trobar nus femenins. L’idealisme clàssic deixava pas al realisme i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.

El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, hi trobem recopilacions, retrats, biblioteques. . . · . Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època. · En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons. · Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica.

Escultura hel·lenística - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. - Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments) - Més moviment i dinamisme - Importància al grups escultòrics - Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat - Temes anecdòtics - Busquen provocar sensacions immediates - Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics.

Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes. . .

Els artistes es recreen donant forma al sofriment, tant físic com espiritual. Escola de Pèrgam Gàlata suïcidant-se i Gàlata ferit

Escola de Rodes Escola de Tralles

Dins l’etapa hel·lenística hi trobem quatre escoles destacades: a) Pèrgam: Epígon (tema dels gals invasors). L’Altar de Zeus. b) Rodes: Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills. c) Tralles: Taurisco i Apol. loni de Tralles: Toro Farnesi. d) Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes…

Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (segle I a. C) Fills: Polidor i Atenodor Localització: Museu Vaticà Dimensions: 2, 42 m d’alt Material: marbre Tècnica: talla i trepanat Original: ruïnes palau Titus (Roma) Formes: exempta Estil: grec hel·lenístic (Escola de Rodes) Cromatisme: monocroma Tipologia: grup

Anàlisi formal: Descripció

Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda Anatomia musculosa. Gran tensió Composició Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. Cossos contorçats. Moviment violent Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estructura piramidal Les serps uneixen les tres figures Sols pot ser contemplat frontalment

Expressió turmentada Arrugues en el rostre Ulls enfonsats Dolor del sacerdot troià Boca oberta Volums molt marcats Efecte de clarobscur en el volum músculs, els cabells, la boca oberta. . .

Músculs en tensió, cossos contorçats. . . La serp està a punt de mossegar-li el maluc.

Boca oberta, arrugues de dolor… Mostra el pàthos de la derrota a través de l’expressió del rostre i de cada múscul del seu cos. Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha aturat.

El Laocoont i els seus fills és una adaptació en marbre del original de bronze grec del segle II a. C (amb només un fill) És de l’escola de Rodes (Victòria de Samotràcia) Destaca per la seva teatralitat, el moviment i la grandiositat.

Iconografia Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar trameses per Apol·lo com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí. Havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall. Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida del seu relat a l’Eneida, ja que aquest i el grup del Laocoont tenen una gran coincidència: “Laocoont, a qui la sort havia designat com a sacerdot de Neptú, estava sacrificant a l’altar un gran toro. Des de l’illa de Tènedeos, per les aigües tranquiles i profundes, dues serps de gegantins anells s’estengueren pesadament pel mar i es dirigiren cap a la vora. . . Ressonà l’escumós mar; ja tocaven terra. . . Amb avanç segur es dirigiren cap a Laocoont, primer s’enrocaren en els petits cossos dels seus fills i a mossegades devoren els seus membres; després, a l’anar el pare en el seu ajut amb les armes a la mà, l’apressaren. . . ”

Funció Probablement fou encarregada per l’Estat per exposarla en algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les seves anècdotes.

Influències La influència dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara. Gran influència en obres romanes. Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del segle XVI. El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, i on prèviament hi havia estat la Domus Àurea de Neró. El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Probablement va ser una font d’inspiració pel seu famós Moisès.

Laocoont de El Greco (Renaixement espanyol s. XVI)

CURIOSITATS 1506. Miguel Àngel s’assabenta del descobriment (prop de la Domus Aurea de Neró) d’unes escultures y las identifica amb les que Plini el Vell havia definit com les millors de la història de l’art. El grup escultòric pertanyia a la col·lecció de Neró. Miguel Àngel s’inspirà en la figura del pare en la realizació del Moisès. El papa Juli II, mecenes del Renaixement, pagà por l’obra una gran suma de diners. Francesc I, rei de França la va exigir a Itàlia com a botí de guerra. El papa Mèdici Lleó X, successor de Juli II, ordenà secretamente la realizació d’ una còpia. L’original va arribar a París en tiempos de Napoleó i al final del seu imperi tornà a Roma. El 1905 l’arqueòleg Ludwig Pollack identificà en un antiquari romà el braç de marbre del Laocoont. El descobriment va permetre la reconstrucció del grup escultòric original.