LALUMNE SORD A LAULA Educaci Infantil Educaci Primria

L’ALUMNE SORD A L’AULA Educació Infantil Educació Primària ESO

ÍNDEX - Estructura organitzativa CREDA Els professionals del CREDA Funcions del logopeda en relació a l’alumne sord Condicions derivades de la sordesa El mestre i l’alumnat sord Necessitats educatives de l’alumnat sord Dificultats en relació a la comunicació i el llenguatge. Mesures organitzades i curriculars Resposta educativa La família Treball a desenvolupar amb els alumnes d’ESO

Estructura organitzativa Serveix educatius generals Serveix didàctics de suport a la docència. Serveix educatius específics Trastorns generalitzats Visuals Motrius del desenvolupament i de la conducta. CREDA

CREDA Servei educatiu específic que: - dona suport a la tasca docent del professorat, en relació a l’alumnat sord i amb greus dificultats de llenguatge - proporciona atenció directa i orientació a aquest alumnat i a les seves famílies

Els professionals del CREDA El CREDA està format per: • Audioprotesista • Logopedes • Psicopedagog Organitzats en tres unitats: Direcció Unitat de valoració i orientació Unitat de seguiment escolar Tecnologia i formació

FUNCIONS DEL LOGOPEDA EN RELACIÓ A L’ALUMNE SORD - Atenció logopèdica a l’alumne: elaboració pla de treball. - Atenció a les escoles: coordinacions. - Atenció a les famílies.

Les condicions de l’alumne derivades de la sordesa - Comprovar que funcionen els audiòfons. - Adreçar-se a l’alumne sord sense temor de què no ens sent i de què no l’entenem. - Començar a parlar quan l’alumne ens mira. Sense atenció visual hi ha més dificultat de comprensió. - Evitar parlar mentre duri un soroll circumstancial.

Les condicions de l’alumne derivades de la sordesa - Atenció dividida: no pot escriure i mirar al mestre al mateix temps. - Ser comprensiu amb la fatiga de l’alumne sord. - Es convenient que els companys oïdors coneguin les repercussions de la sordesa. - Utilitzar l’agenda - Implicar a la família

La ubicació de l’alumne a l’aula - L’alumne ha de poder veure la cara del mestre/a i la dels companys per tal de possibilitar la lectura labial. - Ha d’estar assegut de manera que la llum diürna no li vingui de cara. - En activitats a les fosques el mestre hauria d’utilitzar una petita font lluminosa que l’enfoqués la cara. - Ha d’estar situat en zones poc sorolloses de l’aula. - L’orella millor ha de mirar cap al centre de l’aula i no pas cap a la paret.

Estratègies a l’abast del professorat L’alumnat sord no està en igualtat de condicions per rebre les informacions orals, i sovint també escrites, que es donen a l’aula. Per la qual cosa: -El professor/a cal que tracti d’una manera adequada la informació oral que proporciona, tant pel que fa al contingut com a la forma d’expressar-la. - S’ha de facilitar l’ús de recursos il·lustradors o amplificadors de la informació, generalment visuals. - -

El mestre i l’alumnat sord És responsabilitat del mestre -tutor en relació a l’alumne sord: - l’elaboració del currículum. - treballar els continguts corresponents. - la tutoria. És important que el professorat d’aula ordinària conegui aquelles estratègies i situacions que poden facilitar que l’alumnat sord rebi millor la informació que proporciona al conjunt del grup -classe. Els ajuts específics CREDA, MALL en cap cas substitueixen el paper del mestre –tutor.

Necessitats educatives de l’alumnat sord n En l’àmbit comunicatiu i lingüístic: - Assolir un codi lingüístic (oral i/o signat) plenament funcional. - Desenvolupar la plena capacitat de comunicació amb els iguals i els adults. - Accedir a la informació de l’entorn. - Assolir la lectoescriptura com a instrument de comunicació i informació.

Necessitats educatives de l’alumnat sord n - - En l’àmbit curricular i metodològic: Capacitat d’accedir al currículum a partir de les explicacions orals/signades del professorat. Utilitzar el codi escrit com a mitjà d’accés al currículum. Establir relacions cognitives i generalitzar coneixements capaços d’arribar a l’abstracció. Avaluar el coneixement independentment de la forma lingüística (oral, escrita, signada).

Necessitats educatives de l’alumnat sord n - - En l’àmbit personal i social: Establir relacions socials riques i variades. Assolir plena autonomia i independència personal. Elaborar un autoconcepte positiu.

Dificultats en relació a la comunicació i el llenguatge n - - Morfosintaxi Coneixement no suficient de l’estructura sintàctica de la llengua oral Dificultats per establir les concordances de gènere i nombre Dificultats en la utilització de les persones i temps verbals apropiats Us incorrecte o manca d’ús de preposicions i conjuncions Ús excessiu d’estructures de frase repetitives, o de grups de paraules (ús de plantilles segures)

Dificultats en relació a la comunicació i el llenguatge n - Lèxic Llacunes de lèxic d’ús habitual i adequat a l’edat. Manca de lèxic de caire abstracte. Dificultats per a la deducció i ús de mots derivats.

Dificultats en relació a la comunicació i el llenguatge n - - Expressió oral Poca intel·ligibilitat de la parla. Producció alterada dels aspectes de ritme, entonació, síl·laba tònica, velocitat, . . . Omissions i substitucions de fonemes. Contingut expressiu no gaire més enllà de l’experiència directa i de la concreció. Dificultats per mantenir converses de caire abstracte.

Dificultats en relació a la comunicació i el llenguatge n - - - Comprensió oral i escrita Baixa capacitat inferencial, predictiva i organitzativa de la informació (cal situar i “materialitzar” molt bé allò de què se li parla o allò que llegeix). Comprensió “literal” del que se li diu o del que llegeix (dificultats per entendre els dobles sentits, la ironia, l’humor, la metàfora, els absurds, la polisèmia, les frases fetes, . . . ). Dificultats per mantenir la conversa en situacions de grup.

Dificultats en relació a la comunicació i el llenguatge n - - - Comprensió oral i escrita Dificultats de comprensió oral/escrita per manca de lèxic o d’anàlisi dels elements de la frase. Dificultats per relacionar les diferents idees del text (resums no elaborats, constituïts per fragments quasi literals del text). Dificultats de comprensió lectora del sentit global del text, o per donar respostes que no es poden trobar escrites directament en el text.

Dificultats en relació a la comunicació i el llenguatge n - - Comprensió oral i escrita Dificultats de comprensió oral per manca de suficient percepció auditiva (intel·ligibilitat) i per manca de distinció entre fonemes visualment pròxims per lectura labial (per exemple /p/-/b/). Lectura mecanitzada i lenta. Confusió entre paraules amb grups de grafemes semblants (per exemple confondre protagonista amb protesta).

Mesures organitzatives i curriculars n n n Desdoblaments per matèries amb recursos ordinaris. Prioritzar activitats d’ensenyament-aprenentatge. Fomentar situacions de treball: - en grup homogeni - en grup heterogeni - individual Assegurar la comprensió dels ítems d’avaluació. Buscar situacions d’avaluació, superant les dificultats lingüístiques.

Resposta Educativa n n n Es l’aplicació del conjunt de mesures necessàries per facilitar l’accés de cada alumne/a als aprenentatges escolars, ja siguin recursos personals, materials, metodològics, organitzatius i d’adaptació del currículum. A necessitats educatives diferents respostes educatives diferents. Totes les respostes han d'apuntar a: Assolir les finalitats de l’Educació

Resposta Educativa - Ha d'adequar-se a la individualitat de cada alumne. Es planifica a principi de curs. Es revisa i avaluar al llarg del curs. Reflexa: - les necessitats educatives - el treball a desenvolupar - els professionals - l’organització - les coordinacions i les CAD - els reforços i recursos ordinaris - el procés d’avaluació

Treball amb la família n n Se l’ha d’implicar en la mesura de les seves possibilitats. Coordinar-nos amb ella i els professionals implicats directament per tal d’afavorir el desenvolupament íntegre de l’alumne: - a principi de curs per donar a conèixer la Resposta Educativa. - a final de curs per tal de valorar el treball desenvolupat. - al llarg del curs sempre que es cregui adient.

Model d’intervenció fonamentat en la cooperació i en la participació La família com a primer agent educador Elsmestres com a canal d’aprenentatge Els logopedes com a facilitadors/es del llenguatge

Les famílies Psicòleg Les famílies són les úniques que reben totes les informacions de primera mà i al llarg de totes les etapes educatives. Logopeda T. Social Familia Pediatre Mestra ORL Audioprotesista

Treball a desenvolupar amb els alumnes d’ESO Amb els alumnes que no segueixin currículum ordinari treballem llenguatge -estratègies (auditives/educatives). -contingut: Vivències, t. mentalista, narració, scrips. -com treballar: a partir de l’aula virtual. n Amb els alumnes que segueixin currículum ordinari treballem les àrees curriculars -estratègies(auditives/educatives). -contingut (àrees curriculars). -com treballar: esquemes, resums, anticipació del lèxic, textos, raonament matemàtic, preparació d'exàmens. n

Objectius de l’aula virtual n n n Adaptar el currículum ordinari de la ESO als eixos transversals Utilitzar el Moodle com instrument per a comunicarse i interaccionar dintre del grup virtual Fer trobades trimestrals Afavorir la interrelació entre els diferents alumnes Crear un crèdit variable

Com treballar-ho n n Amb el/a logopeda en sessions individuals Treball interactiu per xat una vegada a la setmana Amb la família Mitjançant activitats d’ampliació

La ceguesa separa el nen de les coses. La SORDESA separa el nen de les persones. GRÀCIES