La Revoluci Francesa 4 ESO 1 Causes de

La Revolució Francesa 4 ESO

1. Causes de la Revolució 1. 1760, males collites: pugen preus i el descontentament popular. 2. Burgesia: marginació política. 3. Crisi financera: grans despeses de l’Estat i la cort. 4. Necessari reforma fiscal: oposició dels nobles. 5. Influència de les idees il·lustrades. 6. Existència del model polític anglès i nord-americà. 4 ESO

2. La Revolució 2. 1 L’inici de la revolta (1789) L’aristocràcia es nega a pagar impostos i el rei convoca els Estats Generals: 1. Institució per fer reforma fiscal i buscar suport a les seves decisions, però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments. 2. Cada estament es reunia i discutia per separat. 3. Cada estament disposava d’un sol vot. 4 ESO

2. La Revolució 2. 1 L’inici de la revolta (1789) - Maig 1789 a Versalles, el rei convoca els Estats Generals. - Els representants del 3 r Estat (els burgesos il·lustrats): els va donar l’oportunitat d’organitzar-se i preparar les seves queixes i propostes. Presenten els “Cahiers de doléances”. Idea de fons: sobirania nacional; els diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació - Pamflet de l’abat Sieyés: Què és el tercer estat? On defensa una societat sense privilegis i amb reformes il·lustrades. 4 ESO

2. La Revolució 2. 1 L’inici de la revolta (1789) ASSEMBLEA NACIONAL: - 3 r estat proposa: deliberació conjunta i vot persona. - NEGATIVA de la noblesa i el clergat. REVOLTA: - 20 juny, el Tercer Estat (burgesos i alguns il·lustrats), reunits en un pavelló de París (Jéu de Paume) es van erigir en representants de la nació: Assemblea Nacional. Fan el compromís d’elaborar una Constitució que reflecteixi la sobirania nacional. - El rei va concentrar tropes a París. REVOLTA POPULAR A PARÍS: -14 de juliol 1789: les classes populars la presa de la Bastilla: agafar armes i van defensar per la força el procés revolucionari. - Revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial: Gran Por. 4 ESO

2. La Revolució 2. 1 L’inici de la revolta (1789) ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA: - 26 d’agost: la Declaració de Drets de l’home i del ciutadà. * Reconeixia drets inalienables: llibertat de pensament, igualtat jurídica, dret a la propietat, seguretat. . . - Constitució: a) Monarquia parlamentària i constitucional. b) Separació de poders c) Sufragi censatari: només tenen drets a vot els propietaris que paguen impostos (cens). - Constitució Civil del Clero: l’Església sotmesa a l’estat. Expropiació de béns (béns nacionals). Funcionaris/refractaris. - Llibertat econòmica: crear empreses, posar preus, etc. - Supressió dels privilegis feudals: títols nobiliaris, etc. 4 ESO

2. 2 Monarquia constitucional (1789 -1792) CONSTITUCIÓ: a) Monarquia parlamentària i constitucional. b) Separació de poders c) Sufragi censatari d) Declaració drets e) Sobirania nacional f) Noves lleis g) Creació de la Guàrdia Nacional (per defensar-se dels absolutistes) h) Desamortització dels béns de l'Església (crisi financera). i) Separar Església i Estat 4 ESO

2. 2 Monarquia constitucional (1789 -1792) - Grups polítics de la revolució: - Abril 1792: declara la guerra a Àustria. Perden i arriben fins a París. - Es radicalitza la població: A) Agost de 1792: assalt del Palau Reial de les Tulleries i empresonen al rei. B) 20 de setembre 1792: abolició de la monarquia i proclamació de la República per part del nou govern, la Convenció Nacional (girondina). C) Inici procés judicial contra el rei. D) Noves lleis: divorci, matrimoni civil, nou calendari, etc. 4 ESO

3. LA REPÚBLICA 3. 1. CONVENCIÓ GIRONDINA (1792 -1793) - 21 gener 1793: execució del rei i la reina. Girondins s'hi van oposar. - Monarques europeus fan una coalició contra França. - Revoltes contrarrevolucionàries: La Vendée. - Juny 1793: eleccions que guanyen el jacobins (Robespierre), més radicals. 4 ESO Execució de Luis XVI, 21 de gener de 1793

3. LA REPÚBLICA 3. 2. CONVENCIÓ JACOBINA (1793 -1794) - Nova Constitució: sobirania nacional, sufragi universal. Època del terror: - Comitè de Salvació Pública. - Llei de sospitosos. - Lleva en massa: exèrcit per front a l’atac enemic. M. Robespierre - Llei de Màximum. - Prohibició del culte religiós. “Si la virtut és la font del govern popular en - Estiu 1794: revoltes interiors sufocades i l’exèrcit francès s’imposa a la coalició estrangera. - El Terror provoca una gran oposició al govern dictatorial. - Juliol 1794: cop d’Estat de Termidor que provoca el derrocament i l’execució de Robespierre i dels seus aliats. 4 ESO temps de pau, la font d’aquest govern durant una revolució és la virtut combinada amb el terror: virtut sense la qual el terror és destructiu, terror sense el qual la virtut és impotent. El Terror no és més que justícia, ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una emanació de la virtut; no és pas un principi diferent sinó més aviat una conseqüència del principi general de la democràcia, aplicat als més peremptoris desitjos del país. (. . . ) En una revolució, el govern és el despotisme de la llibertat contra la tirania. ” Discurs, febrer 1794

3. LA REPÚBLICA 3. 3. EL DIRECTORI (1794 -1799) - Burgesia conservadora. Nova Constitució: sufragi censatari. Deroga les lleis anteriors dels jacobins. Retorn dels exiliats. Es va oposar al Directori tant l’aristocràcia com les classes populars. Crisi econòmica i social; guerra contra potències estrangeres. . . • Napoléo Bonaparte és un jove general que escomet als anglesos (van atacar el sud de França). • Exèrcit guanya prestigi i sembla l’única institució que pot assegurar l’ordre i la defensa nacional. • 1799: Napoleó fa un cop d’Estat que posa fi al Directori i neix el Consolat (1799 -1804). 4 ESO

RESUM: línia del temps 4 ESO

Tercer estat “El pla d’aquest escrit és força simple. Tres coses hem de preguntar-nos: 1 a. Què és el Tercer Estat? Tot. 2 a. Què ha estat fins ara en l’ordre polític? Res. 3 a. Què demana? Arribar a ser alguna cosa en dit ordre. Ja es veurà si les respostes són correctes. [. . . ] 6 a. El que falta per fer al Tercer Estat per ocupar el lloc que deuria. Qui gosaria dir que el poble no conté en ell mateix tot el que es necessita per formar una nació completa? Si es fes desaparèixer l’ordre privilegiat, la nació no seria menys, sinó més. I què és el Tercer Estat? Tot, però un tot lliure i florent [. . . ]. No és evident que la noblesa té privilegis, dispenses, fins i tot drets separats del gran cos de ciutadans? Per això mateix se surt de la llei comuna i per això els seus drets civils fan que constitueixi un poble a part dins de la gran nació [. . . ]. Té els seus propis representants, que en cap cas no tenen la missió de defensar els pobles. El cos dels seus diputats es reuneix a part. Però encara que es reunís a la mateixa sala amb els diputats dels simples ciutadans, no és menys veritat que la seva representació és diferent per essència i separada. És aliena a la nació per principi, perquè la missió que té encomanada no emana del poble, i també per l’objectiu que persegueix, perquè defensa l’interès particular i no el general. El Tercer Estat comprèn tot el que pertany a la nació i tot el que no és el Tercer Estat no es pot considerar representant de la nació. Què és el Tercer Estat? Tot. ABAT SIEYÈS, Què és el tercer estat? 4 ESO

Abolició del règim feudal Artículo 1. º La Asamblea Nacional suprime por completo el régimen feudal y decreta que los derechos y deberes, tanto feudales como censales, los que se refieren a la mano muerta real o personal 1 y a la servidumbre personal y los que los representan son abolidos sin indemnización, y todos los demás declarados redimibles, y que el precio y el modo de la redención serán fijados por la Asamblea Nacional […] Artículo 4. º Todas las justicias señoriales son suprimidas sin ninguna indemnización. Decreto de la Asamblea Nacional del 4 de agosto de 1789 1 4 ESO La mano muerta era la propiedad vinculada de la Iglesia que no podía vender.

4 ESO

Llei de sospitosos El règim es fonamentava en la "Llei de sospitosos", un decret que augmentava l'agilitat dels procediments del tribunal revolucionari. En poc més d'un any van ser guillotinats 1250 sospitosos. El decret ampliava molt la condició de sospitós: tots els qui s'hagin mostrat partidaris de la tirania, del federalisme o enemics de la llibertat (art. 1); tots els que no puguin justificar llurs mitjans d'existència i el rebut de llurs deures cívics (art. 2); tots aquells als quals se'ls hagi negat el certificat de civisme (art. 3); els funcionaris públics suspesos o destituïts de llurs funcions per la Convenció (art. 4); tots els nobles, marits, mullers, fills, pares, mares i agents dels emigrats que no hagin manifestat llur acatament a la revolució (art. 5); i, finalment, tots el que hagin emigrat encara que hagin tornat en el termini fixat (art. 6). Decret relatiu als sospitosos, 17 de setembre de 1793 4 ESO

Llei de Màximum Art. 1 tots els productes de primera necessitat que la Convenció havia jutjat que havien de tenir un preu màxim. En l'article 4 s'esmentava que "tothom qui compri o vengui articles fixats a l'art. 1 a un preu més alt del fixat pagarà una multa del doble del valor fixat i serà inclosa a la llista de persones sospitoses". A l'art. 8, es fixava que el màxim del salaris segons les professions seria fixat a la mateixa taxa que el 1790, a la qual s'afegiria la meitat del seu valor. Llei de Màximum, 29 de setembre de 1793 4 ESO