La Revoluci francesa 1789 1799 Un canvi poltic

La Revolució francesa 1789 -1799 Un canvi polític revolucionari 1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa Difusió de les idees dels Causa profunda il·lustrats (llibertat, igualtat, sobirania Nacional, . . . ) Altres causes Successives males collites Porta a la Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort La burgesia a desitjar acabar amb l’absolutisme i els privilegis de nobles i eclesiàstics Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i als nobles, i al descontent dels camperols. Porta a La bancarrota de les finances del rei. D’on podia el rei obtenir nous impostos? Any 1788 Ingressos 472 milions de lliures Impostos camperols i burgesia (85%) Altres (15%) 1 El rei. Despesses es veu obligat a convocar les corts (Estats generals) per 633 sol·licitar milions adenobles lliuresi burgesos un canvi en el sistema d’impostos. Exèrcit (25%) Per què? Cort (20%) Burocràcia (10%) públiques (2%)capaç de modificar els privilegis i tradicions Són Obres la única institució Deute i interessos (41%)

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 1. Introducció: Els Estats Generals Què són i. ELS com. ESTATS funcionaven ELS ESTATS GENERALS: * de representants dels estaments socials. * Una assemblea institució d’origen medieval en desús en temps 1 r estament: esglèsia, 291 representants de l’absolutisme. 2 vots 2 n estament: noblesa, 270 representants 3 r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 1 vot representants * El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves decisions, però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments. * Cada estament es reunia i discutia per separat * Cada estament disposava d’un sol vot. Els privilegiats disposaven de majoria. 2 Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels Estats Generals el maig del 1789? Va donar, per primera vegada en molts anys, l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se, i va precipitar l’esclat de la revolució francesa.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 1. - Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals ELS ESTATS GENERALS: Maig del 1789. Versalles En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari. Van acceptar-ho el rei i els nobles? NO Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat? Inicien la Revolució: * Es proclamen representants de la nació i es constitueixen en l’Assemblea Nacional. * Juren no separar-se fins a elaborar una Constitució que asseguri la llibertat i la igualtat. 3 El jeu de Paume o Jurament de la Sala de la Pilota

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla Com reacciona el rei? Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional Com reacciona el Poble? Assalt a la presó i arsenal militar de La Bastilla La revolució triomfa: El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació. 4

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució 1750 -1789 Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire, . . . ) 1780 -1789 Successives males collites (fam) 1788 Bancarrota de les finances reials Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució. Juliol 1789 El rei crida l’exèrcit a Versalles. Assalt a la Bastilla. La revolució triomfa: 4

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 3. El nou estat liberal i burgès (1 a fase de la revolució: 1789 -1792) Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos ii privilegiats) Constitució L’assemblea Nacional Legisla: Règim polític: Monarquiaparlamentària i limitada Declaració de drets de l’home Igualtat en drets Els grups populars Drets naturals: - Llibertat individual - Propietat sagrada i inviolable - Seguretat - Resistència davant l’opressió Separació de poders: el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen. Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) Altres reformes Expropiació bens de l’església Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, etc. . . Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures? A qui afavoreixen? 5 Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4. La 1 a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792) Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França: El rei i els privilegiats no accepten de bon grat les reformes: Preparen els seus exèrcits prop de lalafrontera França Declaren guerra a amb França. La invaeixen. Arriben a les portes de París. El rei intenta fugir, fugir de però França és decobert a la frontera (Varennes) i retornat a París. El poble desconfia del rei (del govern) Provoca El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical) protagonitzen una segona revolució (1792): - Assalten el palau reial de les Tulleries i empressonen el Rei - proclamen la República 6

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 5. La 2 a Fase de la revolució: la revolució radical (1792 -1794) Nou govern radical: ROBESPIERRE i el partit jacobí. Cop d’Estat Nova Constitució: Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30. 000 ciutadans) Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres 7 Nou Exèrcit Nacional Obligatori: els triomfs militars donen seguretat exterior a la República Francesa La burgesia conservadora tem la radicalització de la revolució Com reacciona quan s’aconsegueix aturar l’amenaça estrangera? Revolució? Revolta? Cop d’Estat?

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 6. El final de la revolució: (1794 -1799) La burgesia protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats S’estableix un nou govern conservador Nova Constitució: restableix el sufragi censatari Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes, . . . ) Però, la guerra contra els estats europeus continua Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove, El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder. El 1804 es va fer anomenar França Emperador. Napoleó va governar des del 1799 fins el 1815. Tanmateix respectaràque els amb principals canvis de lalarevolució: Es considera Napoleó acaba revolució, - Supressió dels privilegis dels nobles esglèsia, però no l’època de les irevolucions. - declaració de drets de l’home, Tanmateix, el més important del periode napoleònic - establiment d’una Constitució escrita, va ser l’intent formació d’un gran imperi! - creació d’una justicia de independent, - lliure mercat, . . . 8 N A P O L E Ó

L’Imperi Napoleònic 1812 Revoltes antifranceses França 1812 Satel·lits dominats Enemics de França el 1812 Expansióde Napoleó Derrotes importants de Napoleó després del 1812

Les revolucions liberals donaran lloc a dos moviments polítics liberals diferents -Dret de sufragi restringit als més rics sufragi censatari -Propietat privada i lliure mercat -Governs i lleis defensores dels interessos de l’alta burgesia Partits polítics conservadors i liberals - Drets polítics amplis sufragi universal -Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació, etc. . . ) Governs i lleis que defensen els interessos populars Partits polítics progressistes i demòcrates

Els grups polítics característics d’Europa a la primera meitat del segle XIX (1800 -1850) ABSOLUTISTES I TRADICIONALISTES LIBERALS MODERATS I/O CONSERVADORS RADICALS PROGRESSISTES DEMÒCRATES TENDÈNCIA EXTREMA DRETA Dreta LIBERAL REPUBLICANS POLÍTICA ESQUERRA PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?