La planificaci educativa a les Illes Balears El
La planificació educativa a les Illes Balears. El cas de Mallorca.
La planificació educativa a les Illes Balears La planificació educativa És el procés de presa de decisions per garantir el dret a una educació de qualitat i equitativa, que doni resposta a les demandes socials i que tengui en compte la situació actual i els factors que poden influir en l'assoliment d’aquests objectius.
La planificació educativa a les Illes Balears LA SITUACIÓ ACTUAL: • Població escolar en creixement continu. • Incorporació significativa d’alumnat immigrant. • Insuficients mecanismes d’integració escolar. • Dèficit d’infraestructures educatives.
La planificació educativa: Objectius OBJECTIUS DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA (I): • Escolaritzar l’alumnat en les millors condicions. • Lluitar contra la segregació escolar per millorar l’equitat del sistema. • Millorar els resultats educatius. • Incrementar les opcions d’elecció
La planificació educativa: Objectius OBJECTIUS DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA (II): • Reduir les ràtios. • Racionalitzar rutes escolars sostenibilitat. • Incrementar la satisfacció dels usuaris i agents implicats.
La planificació educativa: Actuacions ACTUACIONS (I): • Planificació d’infraestructures a partir de: üEvolució de la població en edat escolar. üEvolució dades d’escolarització. üDistribució alumnat NESE.
La planificació educativa: Actuacions ACTUACIONS (II): • Revisió de les zones d’escolarització. • Revisió criteris de reserva d’alumnat NESE. • Revisió de la normativa d’admissió. • Revisió gestió dels processos d’escolarització.
La planificació educativa: Actuacions ACTUACIONS (III): • Major suport a centres en situació desavantatge. • Punts i serveis d’orientació a alumnat i famílies. • Revisió de l’oferta formativa. • Valorar la creació d’instituts-escola, i, en qualsevol cas, millorar coordinació entre
La planificació educativa a les Illes Balears La població escolar a les Illes Balears.
La planificació educativa a les Illes Balears La població escolar a les Illes Balears • Increment de població del 46% entre 1996 i 2015, motivat per la immigració exterior. • Percentatge d’alumnat estranger a Balears (14%) superior a mitjana estatal. • Distribució desigual entre centres públics (18%) i concertats (8%), i també entre centres públics.
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població escolar infantil i primària a les Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears La incorporació tardana al sistema educatiu balear • Alumnat procedent d’altres CCAA i l’estranger. • Elevada mobilitat durant el curs. • Gran diversitat nacional, lingüística i cultural. • L’alumnat estranger és alumnat NESE, sobre tot per qüestions lingüístiques.
La planificació educativa a les Illes Balears L’alumnat estranger a les Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears Distribució alumnat estranger IB curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Distribució i origen alumnat estranger Mallorca curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Alumnat estranger centres públics Mallorca curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Alumnat estranger concertada Mallorca curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears L’evolució de la població en la presa de decisions de planificació educativa Es tenen en compte: üEvolució de la població en edat escolar en els darrers anys. üDades d’escolarització dels darrers anys. üDades de distribució d’alumnat nouvingut. üRelació matrícula/places per zones
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears Grups i alumnes Illes Balears
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Menorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Eivissa
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Formentera
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució població Alcúdia
La planificació educativa a les Illes Balears Grups, alumnes i ràtios Alcúdia
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula a Mallorca entre els cursos 2010 -11 i 2016 -17
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula d’EI a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula d’EP a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula d’ESO a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de BAT a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de GM a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de GS a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Evolució de la matrícula de tots els nivells a Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Relació entre matrícula i oferta de places per nivells educatius el curs 16/17.
Relació matrícula/places Mallorca curs 16/17
Relació matrícula/places EI Mallorca curs 16/17
Relació matrícula/places EP Mallorca curs 16/17
Relació matrícula/places ESO Mallorca curs 16/17
Relació matrícula/places Batxillerat Mallorca curs 16/17
Relació matrícula/places GM Mallorca curs 16/17
Relació matrícula/places GS Mallorca curs 16/17
Ubicació aules modulars a Mallorca curs 16/17
La planificació educativa a les Illes Balears Planificació educativa, elecció de centre i equitat.
Planificació educativa: elecció de centre i equitat PRINCIPIS NORMATIUS (I): Article 1 de la LOMCE: “La libertad de enseñanza, que reconozca el derecho de los padres, madres y tutores legales a elegir el tipo de educación y centro para sus hijos, en el marco de los principios constitucionales”.
Planificació educativa: elecció de centre i equitat. PRINCIPIS NORMATIUS (II): Article 84 de la LOMCE: -Regular l’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats. -Escolarització equilibrada alumnat NESE. -L’Administració ha de garantir l’equitat del sistema educatiu.
Planificació educativa: elecció de centre i equitat. El procés d’escolarització no és únicament una oportunitat per concedir a les famílies plaça al centre que han sol·licitat en primera instància, sinó també per combatre el fenòmen de la segregació escolar.
La planificació educativa a les Illes Balears El procés d’escolarització: segregació o integració.
L’escolarització: segregació o integració (I) • La segregació escolar és un factor de desigualtat i d’exclusió social. • Es veu afavorida per l’arribada d’alumnat immigrant: üSituació residencial. üTendència a l’agrupament. üEfecte “fugida” de les famílies autòctones.
L’escolarització: segregació o integració (II) • La diversitat escolar és clau per a la millora dels resultats educatius i per a la cohesió social. • És precís conjugar lliure elecció de centre i el principi d’igualtat d’oportunitats. • La segregació escolar està vinculada als processos d’elecció d’escola.
L’escolarització: segregació o integració (III) • Les possibilitats de tria estan desigualment distribuïdes en funció de l’estatus socioeconòmic. • Les famílies més instruïdes de classe mitjana surten més beneficiades en l’elecció escolar: Ømajor informació i grau de reflexivitat capital cultural
L’escolarització: segregació o integració (IV) Les famílies amb un nivell educatiu més baix tenen més dificultats per prendre decisions d'escolarització informades. Cal recolçar les famílies perquè puguin fer eleccions ben informades.
Polítiques d’elecció de centre a l’OCDE
L’escolarització: segregació o integració (V) • En la majoria de països els estudiants són assignats a alguna escola de la seva zona, però poden elegir altres centres. • La zonificació no garanteix una escolarització equilibrada.
L’escolarització: segregació o integració (VI) • La segregació escolar sovint supera la segregació residencial. • Hi ha municipis que aconsegueixen reduir la segregació amb polítiques actives: ØReserva de places. ØPolítica de consens entre centres. ØSuport als centres en situació desfavorida. ØZonificació.
L’escolarització: segregació o integració (VII) • Els mateixos centres poden tenir un paper en els processos de segregació escolar: ØLes escoles més demandades en ocasions estableixen mecanismes selectius (projectes singulars, barreres culturals o econòmiques, …). ØLes escoles menys demandades “tiren la tovallola” i cauen en el desànim.
Mecanismes i recursos per afavorir una escolarització equilibrada. • Zonificació. • Reserva de plaça alumnat NESE: • nombre de places reservades. • període de reserva. • Adaptar als centres de la zona la ràtio prevista. • Treball en xarxa de les oficines escolarització amb altres organismes i
Mecanismes i recursos per afavorir una escolarització equilibrada (II). • Acords d’escolarització equilibrada als municipis. • Dotació de més recursos a les escoles en situació desfavorida. • Projectes d’innovació específics a escoles desfavorides. • Projectes de millora de zona o en xarxa.
La nova Ordre d’Escolarització • Increment reserva de places alumnat NESE. • Extensió període de reserva fins inici classes. • Possibilitat d'incrementar o disminuir ràtios. • Comissions específiques d'escolarització.
Canvis en les zones d’escolarització Mallorca
La planificació educativa a les Illes Balears Els acords d’escolarització equilibrada.
Acords d’escolarització equilibrada Procés consensuat de millora del sistema d'escolarització entre administracions local i autonòmica i centres públics i concertats, per: ØDetectar alumnat NESE que s'incorpora a 4 t d’EI i aconseguir una escolarització equitativa. ØRealitzar propostes de suport i recursos als centres del municipi per millorar l'atenció a l'alumnat.
Acords d’escolarització equilibrada a Mallorca • Acords actualment vigents: ØZona de Manacor: Manacor, Porreres ØZona d’Inca: Inca, Sa Pobla. • Previsió extensió curs 17 -18: ØZona de Manacor: Campos, Felanitx, Santanyí ØZona d’Inca: Pollença, Alcúdia.
Aspectes clau dels acords d’escolarització equilibrada (I) 1. Comissió tècnica d'escolarització municipi, per al seguiment de l’acord. al 2. Iniciar la detecció conjunta d’alumnat NEE i NESE, per part dels serveis socials de l’Ajuntament i dels equips d'atenció primerenca de la Conselleria d'Educació. 3. Acord de tots els centres educatius del municipi. 4. Reducció de ràtios i dotació dels recursos
Aspectes clau dels acords d’escolarització equilibrada (II) 5. Transparència en la informació relativa a l'escolarització de l'alumnat. 6. Orientació i assessorament a les famílies per prendre decisions informades i sobre beneficis integració escolar. 7. Participació de les APIMA de tots els centres educatius en el desenvolupament de l’acord. 8. Implicació social dels centres per contribuir a la integració social de determinats col·lectius com és el cas de les dones de determinades
Aspectes clau dels acords d’escolarització equilibrada (III) 9. Supervisió i control de la Conselleria d'Educació a través del servei d'escolarització i d'Inspecció. 10. Consens polític de tots els grups municipals ja que l’acord afecta el model social de futur. 11. Implicació, compromís i suport en igualtat de condicions a tots els centres educatius del municipi.
El cas de Palma Presenta una situació complexa, amb una descompensació de places escolars en funció de les zones. Proporció de centres concertats i públics al 50%. Elevada proporció de centres que concentren un nombre molt elevat d’alumnat NESE, desigualment distribuïts. Els centres públics amb més demanda ho deuen a la situació, en un entorn de classe social mitjana i alta. En el cas dels centres concertats la ubicació no
Centres públics a Palma i proporció estrangers
Centres concertats a Palma i proporció estrangers
Revisió de la zonificació de Palma Objectius: üAfavorir la proximitat de l’alumnat al centre educatiu. üIncrementar el vincle entre els CEIP i els IES més propers. ü Detectar necessitats de noves infraestructures educatives. üVincular les zones escolars de Palma als barris que incorporen, fent coincidir el límits
La planificació educativa a les Illes Balears Properes actuacions de planificació educativa
Properes actuacions de planificació educativa ØNoves infraestructures: §Palma, Llevant de Mallorca, corredor Inca, Alcúdia, Eivissa i Formentera. ØContinuar amb el Pla de disminució de ràtios. ØAmpliació dels acords d’escolarització equilibrada. ØRevisió de la zonificació de Palma, Eivissa i Menorca. ØImplementació de programes de suport i d’impuls als centres en situacio més desfavorida.
Moltes gràcies
- Slides: 73
