La pesta Alumne Xavier Centelles Curs i grup

La pesta Alumne: Xavier Centelles Curs i grup: 1 r B Matèria: C. Experimentals Professora: Montse Pons Data d’entrega: 12/04/10 Centre: IES Ernest Lluch i Martí

Índex 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Agent causant Yersinia Pestis Medis de contagi Fases Infecció Varietats Tractament Conclusió Webliografia Pàg. 3 Pàg. 4 Pàg. 5 Pàg. 6 Pàg. 9 Pàg. 10 Pàg. 11 Pàg. 13 Pàg. 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Agent causant La pesta és una malaltia infecto contagiosa que afecta tant a animals com a humans, i és causada per la bacteri Yersinia pestis. � Es considera una de les zoonosis reconegudes més antigues i de les més agressives i potencialment letals malalties bacterianes. �

Yersinia pestis ampliat per microscopi. Aquest bacteri causa la pesta.

Medis de contagi La majoria dels contagis es produeixen per la picada de puces procedents de rosegadors (pesta zoótica). Només en rares ocasions altres espècies de puces poden transmetre la infecció. El contagi entre persones per puces és molt infreqüent (s'han descrit casos en països sud-americans en sales de vetlla de persones empestades). � Un altre tipus de contagis es poden produir a partir de la mossegada de puces amb la ajuda de la rata negra (Rattus rattus), que avui coneixem com rata de camp. i altres carnívors, per ingestió d'animals morts, per la manipulació de cadàvers d'animals afectats per la malaltia, o per inhalació de bacteris a partir de la forma pneumònica humana (pesta dímica). �

Fases � Després de ser inoculada, Yersinia pestis entra a la corrent sanguínia i és capturada pels macròfags ganglionars. En aquesta primera fase de la infecció, Y. pestis és fàcilment fagocitada en mancar de càpsula o altres factors de virulència. Ha de transcórrer un determinat temps perquè aquestes estructures puguin ser sintetitzades, estant condicionada la seva expressió a un increment en la temperatura existent (baixa en el vector i alta en l'hoste).

Fases � El sistema Ysc, sintetitzat per Y. pestis, és un útil dispositiu en forma d'agulla hipodèrmica que permet al bacteri transferir al citoplasma del macròfag una sèrie de proteïnes efectores (yop), que són conduïdes i ordenades per les proteïnes Si. C. Les proteïnes efectores actuen sobre el macròfag inhibint la fagocitosi, impedint la síntesi de diferents citosines i evitant l'apoptosi cel·lular. D'aquesta manera Yersinia Pestis assegura la seva supervivència a l'interior del macròfag i la seva posterior multiplicació, desenvolupant així la que es coneix com a forma bubònica de la malaltia. En ella els ganglis augmenten de mida, formen abscessos, es fistulizen i drenen a l'exterior el seu contingut.

Fases Pot passar també que Yersinia passi al torrent sanguini (forma septicèmica), arribant així a pulmó, però causant sovint la mort per xoc endotòxic a causa de la massiva lisi bacteriana. L'acció vasculotóxica i la coagulació intravascular disseminada (CID) induïdes pel LPS provoquen hemorràgies i trombosi capil·lars, amb forta cianosi superficial (mort negra, pesta negra). � Finalment, el bacteri pot multiplicar massivament en els macròfags pulmonars, envaint parènquima i produint una broncopneumònia ràpidament mortal i eficaçment transmissible per via inhala tòria (forma pneumònica). �

Infecció Una persona infectada amb la pesta bubònica.

Varietats Normalment es poden produir quatre formes de la pesta: bubònica, septicèmica, pneumònica i neurològica. Les més freqüents són les dues primeres. Les formes pneumònica i neurològiques normalment són complicacions de la septicèmica. � La forma bubònica es caracteritza per febre, mal de cap, calfred, inflor i dolor dels ganglis limfàtics zonals. Normalment es veuen afectats els axil·lars, cervicals i inguinals. Es pot produir la fistulització del gangli, amb drenatge del seu contingut. A causa de la CID, es poden desenvolupar trombes amb àrees isquèmiques en determinades zones de la pell (color blavós o negrós de la pell), circumstància aquesta que dóna nom a la malaltia (Pesta Negra). Si es produeix disseminació septicèmica es pot desenvolupar simptomatologia respiratòria (síndrome gripal, pneumònia, esputs sanguinolents) o nerviosa (convulsions, opistòtonos, etc. ) Amb molt mal pronòstic. �

Tractament Prevenció: És bàsic Desratitzar, ja que rates i ratolins poden infectar des del reservori salvatge, tant directament com a través dels carnívors domèstics. Igualment bàsic és combatre les puces dels carnívors, i en àrees enzoòtica, limitar els seus contactes amb rosegadors salvatges. Hi ha vacunes inactivades i atenuades, però són poc útils en els gats, encara que funcionen en l'home. � Control: el tractament mitjançant aminoglicòsids (estreptococs i gentamicina), tetraciclines o florfenicol en fase primerenca pot ser eficaç, sobretot en la forma bubònica, però rarament ho és en la septicèmica o la pneumònica, de manera que donats els riscos, està justificada la eutanàsia dels animals afectats en aquests casos. �

Tractament � Eradicació: requereix l'eliminació de reservoris, ni practicable ni desitjable amb rosegadors salvatges, però molt desitjable, encara que difícilment realitzable, amb rates i ratolins.

Conclusió � M’ha agradat fer el treball, he aprés coses que no sabia, i es una enfermetat perillosa.

Webgrafia *http: //es. wikipedia. org/wiki/Peste *http: //upload. wikimedia. org/wikipedia/commons/1/15/Yersini a_pestis_fluorescent. jpeg � *http: //www. losarchivosdelatierra. com/storage/fotos/Una%20 persona%20 infectada%20 con%20 la%20 Peste%20 Bubnica. jpg � �