LA NIT DE LA PURSSIMA Visions i Cants

LA NIT DE LA PURÍSSIMA Visions i Cants, Joan Maragall

LECTURA Quin cel més blau aquesta nit! Aquesta nit és bé una nit divina. Sembla que es vegi l’Infinit! La Puríssima, del cel L’Infinit sense vels va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina, més enllà de la lluna i dels estels. deixant més resplendors en cada estel. La lluna i els estels brillen tan clar Per la nit de desembre ella davalla, en el blau infinit de la nit santa i l’aire s’atempera, i el món calla: que l’ànima s’encanta enllà. . . davalla silenciosa… Ai, quina nit més blava i més hermosa!

VOCABULARI ➔ Davalla: baixa ➔ Atempera: suavitza la força

CONTEXTUALITZACIÓ ➔ 1897 ➔ Pertany al modernisme ➔ Intermezzo de Visions i Cants

TEMA ➔ Majestuositat de l’univers en el dia d’una festivitat religiosa ➔ La Mare de Déu deixa el seu rastre de llum i de bellesa en el cel per on davalla en la nit de la Puríssima

MÈTRICA ➔ Versos d’art menor de 8 i 9 síl·labes ➔ També de 10 síl·labes, art major ➔ Rima consonat apariada (aabbbc)

ESTRUCTURA 4 estrofes: 1. 2. 3. 4. Exalta la bellesa del cel en la nit de la Puríssima Introdueix la figura dels astres brillants La Mare de Déu il·lumina el cel amb el seu pas Referència temporal que fa al·lusió al títol: a. Nit de la Puríssima: 8 de desembre

RECURSOS Quin cel més blau aquesta nit! Aquesta nit és bé una nit divina. Sembla que es vegi l’Infinit! La Puríssima, del cel L’Infinit sense vels va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina, més enllà de la lluna i dels estels. deixant més resplendors en cada estel. ➔ Epítet La lluna i els estels brillen tan clar Per la nit de desembre ella davalla, en el blau infinit de la nit santa i l’aire s’atempera, i el món calla : que l’ànima s’encanta enllà. . . davalla silenciosa… ➔ Personificació ➔ Encavalcament ➔ Polisíndeton ➔ Exclamació Ai, quina nit més blava i més hermosa!

CONCLUSIÓ ➔ ➔ Ens situa a l’hivern, en el marc d’una festa religiosa: component d’espiritualitat La imatge de la Puríssima impregna de lluminositat el seu entorn. La Mare de Déu que davalla mostra el de l’Infinit als humans Davallant del cel, la Verge l’acosta a la terra: Per a Maragall, l’un i l’altre eren molt pròxims; encara més: el cel era a la terra.