La mesura de la coeducaci Alcia Villar Aguils

La mesura de la coeducació Alícia Villar Aguilés Universitat de València alicia. villar@uv. es @villaralicia

1. La mesura de la (des)igualtat de gènere Enfocament binari: comptabilitzar homes i dones Els indicadors binaris mostren asimetries dones/homes Desequilibris entre dones/homes al sistema educatiu, 4 exemples: 1. Feminització de la professió docent en educació infantil 2. Masculinització/Feminització de famílies professionals en FP 3. Eleccions de grau i expectatives diferenciades 4. Persistència de trajectòries marcades pel gènere en estudis de postgrau

Feminització de la professió docent en infantil Feminització/Masculinització en FP 8 de cada 10 persones que estudien en FP relacionades amb l’atenció i el benestar de les persones són dones 9 de cada 10 persones que estudien en FP de tecnologia, fabricació i seguretat són homes Eleccions de grau universitari diferenciades Trajectòries de postgrau marcades pel gènere • Més dones matriculades i millors resultats 53, 7% dones • Predisposició meritocràtica Patró 70/30 (Salut i Enginyeria) • Elecció de carrera per assegurar millors opcions laborals: major nivell de racionalització i anticipació 9 de 10 en màsters d’atenció sanitària i social són dones (100% en màsters d’Infermeria) • Socialització diferenciada: dilemes diferents Carreres STEM encara no equitat

Aquest tipus d’indicadors (variable sexe) ens permeten conéixer les relacions de gènere? I com es distribueix de manera desigual els poder entre i intra gèneres? Té sentit parlar de gènere(s) i desigualtat de gènere si aspirem a una ESCOLA COEDUCATIVA?

2. L’escola coeducativa i la qüestió del gènere Després de tot, el feminisme tracta la transformació social de les relacions de gènere, cosa amb la que estaríem probablement totes d’acord, tot i que “gènere” no siga la paraula preferida per algunes (Judith Butler) L’horitzó últim al que apunta el feminisme és a la destrucció dels gèneres, del gènere “dona” i del gènere “home” i la transformació d’homes i dones en individus d’experiència diferenciada i diferenciada en tant que individus, no en tant que éssers que pertanyen a un gènere (Marina Subirats) Si a les escoles se’ls culpabilitza habitualment de tot tipus de problemes socials, no ens haurà de sorprendre que també se’ls culpabilitze de modelar les masculinitats i feminitats (Raewyn Connel)

3. Una proposta des de l’àmbit local OBSERVATORI DE LA IGUALTAT EDUCATIVA Ajuntament de Manises Consell Escolar Municipal PRIMERA FASE 2017 recollida dades indicadors ET 2020 + Coeducació • Dades indicadors ET 2020 (Escolarització infantil, abandó prematur, FP, universitat, formació permanent) • Coeducació Quantificar la coeducació? • Qüestionari d’autoavaluació en primària • Observació del pati escolar SEGONA FASE 2018 segona onada de recollida dades i estudis complementaris

3. Una proposta des de l’àmbit local PRIMERA FASE 2017 recollida dades indicadors ET 2020 + Coeducació • Coeducació Quantificar la coeducació? • Qüestionari d’autoavaluació en primària • Coordinadores d’Igualtat i Convivència • Tutor o tutora del grup RESULTATS Indicadors amb puntuacions més altes: 6, 9, 10 Indicadors amb puntuacions més baixes: 2, 3, 7

Escola coeducativa CONSCIÈNCIA • No podem culpabilitzar a l’escola desigualtat • La societat és desigual i les desigualtats socials entren a l’escola i també es creen i reprodueixen com a desigualats educatives a dins de l’escola • Tampoc podem acceptar que l’escola ha de ser l’encarregada de resoldre el gran repte (global) de reduir les desigualtats (que també ho són per raons de classe social, d’origen, d’ètnia) • La (des)igualtat també respon a una qüestió cultural, forjada en una història recent molt desigualitària i de no reconeixement del sexisme com a preocupació social (macromicromasclismes) • L’escola pot assumir un compromís per prendre consciència de les desigualtats COMPRENSIÓ • Per a comprendre la (des)igualtat cal observar-se, com a escola, en la relació amb les famílies, en relació amb la comunitat més pròxima • Una millor comprensió de la realitat social ens fa incorporar la (des)igualtat com a repte d’acció i transformació: la (des)igualtat cal ferla visible • La (des)igualtat social transformada en socioeducativa és un tema clau de diferenciació entre pública/privada • La sociologia ens ajuda a comprendre la realitat social i a enfocar les actuacions cap a la transformació: “traduir” les dades estadístiques i les propostes dels informes tècnics; promoció de processos participatius a les escoles ACCIÓ-TRANSFORMACIÓ • Materials didàctics que visibilitzen a les dones oblidades • Currículum més reduït, reajustat a la realitat i més flexible a incorporar formació sobre desigualtats (aprenentatge real dins i fora de l’escola) • Espais i patis escolars lliures de sexisme i de gèneres preasignats: necessari abordar les relacions de gènere als patis • Llenguatge no androcèntric i inclusiu: som el que parlem • Relacions socials lliures de sexisme: intolerància i reaccions fermes • Festes inclusives i no sexistes (en carnestoltes, en la celebració de dates rellevants, en els personatges escollits per a les festes) • Famílies que fan escola aportant les seues experiències per a la igualtat i escola que fa famílies més igualitàries