LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE Pintura segles XVIII
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE Pintura segles XVIII i XIX
Allons enfants de la Patrie Le jour de gloire est arrivé ! Contre nous de la tyrannie L'étendard sanglant est levé (bis) Entendez-vous dans les campagnes Mugir ces féroces soldats ? Ils viennent jusque dans nos bras. Égorger nos fils, nos compagnes ! Aux armes citoyens Formez vos bataillons Marchons, marchons Qu'un sang impur Abreuve nos sillons
1. - Classificació Títol: La Llibertat guiant el poble Autor: Eugène Delacroix Cronologia de l’obra: 1830 Material i tècnica: Pintura a l’oli Suport: Tela País: França Estil: Romanticisme. Ubicació original: Saló de 1831. Adquirida pel rei Lluís Felip I. Ubicació actual: Museu del Louvre. París.
2. - Breu Biografia • Pàg. 138.
3. - Descripció formal: • Descripció: Una figura femenina, amb el tors nu i enarborant, en una mà, una bandera tricolor i en l’altra, un fusell amb la baioneta calada, passa per sobre una barricada, trepitjant uns cossos caiguts. Al seu darrera i sota el seu guiatge avancen burgesos, militars i proletaris. Al fons, a la dreta, s’entreveuen les cases que s’alcen prop de Nôtre Dame. • Iconografia: Obra amb un caire marcadament polític: és un testimoni, entre al·legòric i realista, de la insurrecció popular que tingué lloc a París, el juliol de 1830, i que va tenir com a conseqüència la fugida del darrer monarca absolutista francès, Carles X.
• Funció: Propagandística i commemorativa. El quadre va ser adquirit per l’Estat però com que la composició fou considerada per aquest com massa “panfletària”, durant alguns anys fou exposada només de manera esporàdica. Va caldre esperar fins al 1861 per tal de poder-la contemplar de manera regular. • Forma i composició: – Forma: Oberta o pictòrica – Composició: • Composició: centrífuga o oberta (tots elements fugen del centre del quadre). Dinamisme, tensió emocional. • Simetria: Hi ha un eix de simetria vertical imaginari representat pel color: blau-roig (bandera; vestit ferit; polaina mort). • Geometria: composició triangular (o piramidal) • Línies compositives: Diagonals.
• Recursos tècnics • Pinzellada: Domini de la taca sobre la línia. Pinzellades lliures, ràpides i pastoses. • Color: Predomini de les tonalitats ocres i grises amb tocs de blanc, roig i blau. Utilització del clarobscur. • Llum: És una gran protagonista en el quadre. Llum irreal: il·lumina la Llibertat amb la bandera tricolor, part del cos den nen del seu costat, el ferit de la camisa blava, la camisa del mort de l’esquerra, la camisa de l’home de la boina i la cara del barret. • Perspectiva: Perspectiva lineal+ aèria
4. - SIGNIFICAT DE L’OBRA • Elements propis de l’estil: El quadre La Llibertat s’incriu dins el romanticisme i en ell hi trobem els elements que són característics d’aquest estil: moviment pictòric; domini del color; clarobscurs i llums vibrants; dramatisme; pinzellades soltes, ràpides i pastoses; interès per temes històrics. El quadre és una excepció dins l’obra de Delacroix que va buscar més el costat colorista de la vida que no pas el compromís amb els fets del moment. El quadre té un clar referent en “El rai de la Medusa” de Géricault*. Altres obres de Delacroix són: La matança de Quios i a La mort de Sardanàpal*.
L’antecedent més clar és el quadre: El rai de la Medusa de Géricault.
El rai de la Medusa. Théodore Géricault
• Composició triangular o piramidal (cúspide: drap/bandera francesa). • Morts del Rai = morts de la Llibertat • Rai- allunyament / Llibertat- apropament • Base inestable • Tonalitats ocres. • Ambient dramàtic
• La matança de Quios: és un episodi de la guerra d’independència de Grècia contra l’imperi turc. (tema històric) • La mort de Sardanàpal: Tema exòtic. Violència de l’escena + intensitat dels colors.
La mort de Sardanàpal.
La matança de Quios.
Mentre els pintors romàntics francesos (Delacroix i Géricault) s’interessaven per la temàtica política, a Anglaterra i a Alemanya el tema predominant era el paisatge. John Constable; William Turner i Caspar David Friedrich
• Relació entre forma i funció: Pàg. 138 • Iconologia: Aquest quadre constitueix un manifest de la pintura romàntica. És la primera composició política de la pintura moderna i assenyala el moment en què el romanticisme deixa de mirar vers l’antiguitat i comença a voler participar en la vida contemporània. El desig de compromís es fa palès en el fet que l’artista es representa a l’escena (l’home del barret de copa). protesta conjunt contra d’ordenances a un Com restringien que les llibertats ciutadanes, el 27 de juliol de 1830 s’inicia a París la revolta que ha estat anomenada de les “tres jornades glorioses”. La nit del 27 al 28 de juliol joves republicans es posen al capdavant de la insurrecció; l’endemà s’alcen barricades als barris de l’est de París (Saint-Marceau, Saint-Antoine). El dia 29 els insurgents controlen la ciutat. Els esdeveniments de París es converteixen en el detonant per a un moviment continental; a totes les nacions es lluita contra els monarques absoluts o contra els invasors que impedeixen la independència nacional. Delacroix tria el dia 28 de juliol de 1830 per exalçar amb els pinzells el procés revolucionari. En una carta del 18 d’octubre escriu al seu germà, el general Charles Henri Delacroix: “He començat un tema modern, una barricada. . . i si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per a ella
• Relació entre l’època i l’obra: Romanticisme: 1815 -1848 Històric: - Període de les Revolucions burgeses i aparició dels nacionalismes. - Inicis industrialització - Revolució dels transports
• Artístic: Sintetitzant, les principals característiques del romanticisme pictòric són: – Severitat, repòs, rigidesa, normes acadèmiques, racionalisme. – Evasió, dimensions desconegudes, moviment, riquesa cromàtica, món oriental i exòtic, món medieval, paisatge. – pessimisme i incertesa. – obsessió per la mort. – individualisme i subjectivisme. – tendència a l'imaginatiu. – exacerbació passional. – preferència per temes mòrbids, tràgics i desesperats. – Expressivitat. – llibertat de l'artista (desig d'originalitat) dels pobles (exaltació del nacionalisme) i dels sentiments (intimitat).
• Representants: FRANÇA: Pierre Paul Prud'hon (1758 -1823) Théodore Géricault (1791 -1824) Eugène Delacroix (1798 -1663) • ALEMANYA: Caspar David Friedrich (1774 -1840) Philipp Otto Runge (1777 -1810) • ANGLATERRA: Heinrich Füssli (1741 -1825) Villiam Blake (1757 -1827) John Constable (1776 -1837) J. M, Wiliam Turner (1775 -1851)
5. - Transcendència de l’obra – L’obra de Delacroix tindrà molta importància en la pintura posterior. – Els impressionistes en destacaven el seu tractament magistral del color. – La passió que es desprèn dels seus quadres, la vitalitat desbordant i la vivacitat cromàtica seran valors que destacaran Manet, Cézanne i Picasso.
- Slides: 23
