La implantaci dempreses catalanes al Magrib una contribuci

La implantació d'empreses catalanes al Magrib: una contribució al desenvolupament? Javier Albarracin 19 febrer 2008

Empresa • NO és una ONG. Finalitat clara: guanyar diners amb paràmetres d’eficiència (casuística infinita) • És el principal actor de desenvolupament que existeix (més que l’Estat o les ONG) w. Generació de llocs de treball. w. Generació de riquesa/recursos. w. Transferència de coneixement.

Característiques de les societats del Nord d’Àfrica Piràmide de població molt jove (gran creixement demogràfic) Grans concentracions urbanes (migracions internes i externes: ciutats de trànsit i creixent destí Tànger, Caire, Trípoli) Foment de ciutats satèl·lits de les grans capitals. Governabilitat vs. representativitat. Creixement no planificat: suburbis massius i caòtics (projectes de dignificació dels serveis) Creixement demogràfic urbà > creixement demogràfic nacional (Marroc: creixement urbà 3 -4 > al nacional)

El Nord d’Àfrica País Marroc: Algèria: Tunísia: Líbia: Egipte: TOTAL: Població Creixement demogràfic 32 mill. 33 mill. 10 mill. 6 mill. 73 mill. 154 mill. (1, 15%; 368. 000) (1, 5 %; 495. 000) (0, 9%, 90. 000) (1, 95%; 117. 000) (1, 9%; 1. 387. 000) 2. 457. 000 anual

Característiques de les economies del Nord d’Àfrica (I) Estat gran actor econòmic, però en diferent grau Sector privat emergent amb força (Egipte, Tunísia, Marroc) Economies: Agràries (% ocupació > % aportació PIB: p. e. Marroc) Forts processos industrialització: Egipte, Algèria, Marroc Irrupció espectacular sector serveis: TICs, turisme, immobiliari. . . Creixements econòmics importants i sostinguts (Egipte, Tunísia, Marroc)

Característiques de les economies del Nord d’Àfrica (II) Creixent classe mitja, especialment a les ciutats, però també creixents disparitats riquesa i accessibilitat al ‘sistema’ (augmenten els exclosos/la perifèria) Creixent internacionalització i inserció en el mercat global: fluxes d’IDE (Egipte, Marroc, Tunísia) Creixent competència internacional (varia per països: UE, Índia, Xina. . . )

Dificultats a vèncer Desconeixement i prejudicis: mitjans comunicació, estereotips, generalitzacions. . . Inexistència d’informació econòmica i no fiabilitat de la poca existent. Burocràcia: duanera, certificats, creació empreses. . . Corrupció: comissions, pagaments despeses familiars, desviament fons multilaterals. . . Finançament propi empreses (excepcions)

Impacte microeconòmic basat en casos reals a Àfrica (I) Tecnologia del Reconocimiento: central introducció dades al Marroc: generació de treball, dones. . . SINTAX ó COBEGA: infrastructures, logística. . . TUSGSAL: transferència de coneixement i gestió (fallida) DOPEC: transferència de coneixement. Segments poc rentabilitzats: segona ma (maquinaria, roba, hardware. . . ) reciclatge (plàstic, retalls de roba, vidre. . . ) Petites constructores especialitzades per ‘emigrats’: Marroc

Impacte microeconòmic basat en casos reals a Àfrica (II) Tractament aigua: potabilització, canalització. . . TICs: pimes com INLEA / TFO /Arena Mobile Formació: CERID, UPF, formació online, sindicats. . . Gestió serveis: hospitalaris, distribució aigua. . . : dignificació urbana. Recanvis automoció (cotxes, bicis, motos. . . ) ONG també actuen com a petites empreses: comerç just, segona ma, contractació laboral. . .

Impactes de la presència d’empreses estrangeres (I) Econòmics: Ingressos estat: taxes, aranzels. . . Generació de sectors complementaris: gran consum, sector financer, manteniment, seguretat. . . Infrastructures (físiques i tecnològiques) Inductors d’interès del sector privat i l’Estat per zones que abans no ho tenien (p. e. ZF BCN, APB, Pol. Ind. estrangers, projecte automoció. . . )

Impactes de la presència d’empreses estrangeres (II) Socials: Generació de llocs de treball. Formació tècnica a locals (per part de les empreses i pel foment de centres de formació públics i privats) Desenvolupament del sector serveis informal (turisme, seguretat, conductors. . )

Impactes de la presència d’empreses estrangeres (III) Medi ambient: generació de residuus en contexts amb legislacions molt laxes. Possible abús de les condicions laborals. Trencament de les estructures socials tradicionals autòctones (migracions. . . ) ‘Expoliació’ dels recursos del país.

Conclusió NO hi ha cap país/economia viable que no vegi en la inversió estrangera i en el sector privat els dos grans motors del desenvolupament: la clau és com gestionarho i complementar-ho des del sector públic i supervisar-ho des de l’Estat