La gesti de la diversitat per a un

La gestió de la diversitat per a un aula inclusiva Jordi Mateu Assessor Lic

AVUI PARALAREM DE. . 1. El repte de l’atenció a la diversitat 2. Marc conceptual: sociològic, epistemològic, psicològic i pedagògic 3. Objectiu de l’educació obligatòria 4. Definició d’inclusivitat 5. Pràctiques exclusives i pràctiques inclusives 6. Les metodologies inclusives • Treball cooperatiu • Dinàmiques grupals • Pedagogia del contractre • Adeqüació de materials

1. EL REPTE DE LA DIVERSITAT A B Alumnat Currículum C D Professorat La diversitat: interessos i motivació, ritmes d’aprenentatge, intel·ligències (MI), capacitats (cognitives, físiques, emocionals), experiències, referents culturals, estratègies, etc.

Processos personals A B C D Contingut únic Grups homogenis Ai. B Ca C Cc D Cd Miltinivells A B C D Cn 1 Cn 2 Cn 3 Cn 4 Un únic nivell A B C D C

2. MARC CONCEPTUAL MARC SOCIOLÒGIC I EPISTEMOLÒGIC 1. La plena participació de les persones en l’actual Societat de la Informació del món ric requereix dominar les estratègies cognitivo-lingüístiques de processament de la informació, les habilitats comunicatives, i la capacitat crítica davant la realitat 2. Les actuals polítiques macro econòmiques a nivell mundial i les polítiques i pràctiques micro econòmiques dels grups socials del món ric estan provocant el major nivell de pobresa, injustícia social i destrucció del medi ambient de tota la història de la humanitat 3. El poder resideix en els discursos hegemònics en cada moment. La capacitat de transformar la realitat passa per aconseguir que altres discursos esdevinguin hegemònics. 4. El sistema educatiu pot contribuir a que les persones siguin més conscients o menys conscients de la realitat, esdevenint així un sistema que perpetua o capgira aquesta realitat.

MARC PSICOLÒGIC I PEDAGÒGIC 1. L’ésser humà té una dimensió física, intuïtiva (no conscient), cognitiva, emocional (i espiritual). L’educació ha de procurar el desenvolupament integral de totes aquestes dimensions. 2. L’educació ha de contribuir bàsicament al creixement humà i a la salut mental de la persona: (presència, consciència, responsabilitat, vincle, autoestima, perspectiva de futur, amistats, retirada, etc. ) 3. Darrera de cada nen i nena hi ha una família, un pare i una mare. L’actitud, el comportament i l’aprenentatge d’un nen estan fortament condicionats pel seu sistema familiar 4. L’aprenentatge és una construcció guiada des de l’interior a través de la interacció amb el medi i amb els altres. El constructivisme sostè: la funcionalitat, la significativitat, la relació amb els coneixements previs, la participació activa i vivencial, la implicació emocional, la interacció amb l’altre, etc. 5. L’alumnat és el principal responsable del seu procés d’aprenentatge. En segon lloc està la família. A continuació, el professorat, que ha d’acompanyar aquest procés, participant en la construcció d’ambients i situacions d’aprenentatge, i proporcionant suport només en el moment en què és necessària la seva intervenció

3. OBJECTIU DE L’EDUCACIÓ Atès el marc conceptual presentat, l’educació té com a objectiu: respectar, acompanyar i afavorir el desenvolupament integral de totes les dimensions de la persona, per tal que cada nen i cada nena esdevingui una persona amb equilibri i salut mental, de manera que pugui ser conscient de les conseqüències de les seves eleccions en el medi social i natural i contribuir a crear un món mes just i mes respectuós amb la vida.

4. DEFINICIÓ D’INCLUSIVITAT Les persones ens sentim incloses en un grup social quan: a. Ens sentim acollides i estimades pels membres del grup: contextualitzades, valorades, respectades, acompanyades, etc. b. Se’ns permet i som capaços de participar en les activitats del grup segons el seu objectiu

La inclusivitat als centres educatius Avançar cap a l'educació inclusiva implica reduir les pressions d'exclusió. Igual que la inclusió, l'exclusió també s'entèn d'una manera àmplia. Es refereix a totes les pressions temporals o de més llarga durada que impedeixen la plena participació de l'alumne al centre. Pot ser el resultat de les dificultats amb les relacions o amb allò que s'ensenya, així com el resultat del sentiment de no sentir-se valorat. La inclusió tracta de minimitzar totes les barreres a l'educació i per a tot l'alumnat. Índex per a inclusió

Barreres i condicions de l’aprenentatge Atès que l’objectiu que defineix un grup escolar és aprendre, l’educació inclusiva elimina les barreres a l’aprenentatge, consolidant les condicions que afavoreixen aquest: • Ambient relaxat (clima de convivència, límits, respecte. . ) • Tasques assequibles (per sí mateixes o amb l’ajuda d’altres): currículum i materials diversificats, atenció a la diversitat, treball cooperatiu, etc. • Voluntat o motivació personal (interessos o objectius, funcionalitat, participació en la selecció de les tasques, interacció amb altres, novetat, lligam emocional, reforçament de la imatge personal, etc. ) • Equilibri emocional (auto imatge positiva, presència, vincles familiars, recursos emocionals, etc. )

5. PRÀCTIQUES EXCLUSIVES I INCLUSIVES El currículum + l’avaluació uniformes La diversificació del currículum + l’avaluació informativa Els agrupaments homogenis tancats Els agrupaments heterogenis, flexibles i oberts La prioritat de l’educació cognitiva (lectura) L’educació de totes les dimensions (emocional) La centralitat del rol de professor La centralitat de l’alumne i de la família L’exclusió de la cultura i les identitats pròpies La inclusió com a pas previ a la superació

6. LES METODOLOGIES INCLUSIVES A B C D Alumnat divers Currículum únic 1 Professor/a Com podem donar resposta a aquest repte? • Mesures estructurals: necessàries, però no suficients • Mesures didàctiques: imprescindibles

Respecte al currículum. . . Concentració Competències bàsiques Programacions multinivell Adequacions del Currículum Adaptacions curriculars Diversificació de materials Racons d’aprenentatge Adeqüació materials Foment lectura Flexibilitat i diversificació Organització del currículum Aprenentatge globalitzat Biblioteca aula Recursos Tic i multimèdia Projectes d’investigació Ap. S

Respecte al professorat i l’alumnat. . . L’acció del professorat Organització del currículum Modelatge Compet. Bàsiq Co-responsabilitat i auto regulació Contractes didàctics Avaluació compartida Estratègies didàctiques Informes compartits Seqüència didàctica Adeqüació de materials Dinàmiques grupals Motivació Gestió de l’aula L’acció de l’alumnat Treball cooperatiu Tutoria entre iguals La tutoria entre diversos

A. El treball cooperatiu: Característiques • Implicacíó activa en tot el procés (aprenentatge, planificació del treball, avaluació, etc. ) • Interdependència entre els membres del grup (treball en i de equip) • Cooperació entre els membres del grup (aprendre a cooperar i cooperar per aprendre) • Repartiment de responsabilitats (objectiu comú, compromisos individuals, tasques i recursos personals però tots ensenyen i aprenen) • Ensenyament i pràctica de competències socials (respectar torns, parlar en veu baixa, atenció, diàleg, etc. ) • Auto valoració del funcionament de l’equip

A. El treball cooperatiu: Tipus d’agrupaments Equips de base Equips esporàdics Equips d’experts Durada Permanent (1 trim – any) 1 classe o menys Components De 3 a 6 2 o 3 De 3 a 6 Alumnat Heterogeni o homogeni Formació Professor/a Finalitat Aprendre a coop. Cooperar per apr. Reforç Aprofundiment

Equips de base: Fase 1 1 2 1 2 1 2 3 4 3 4 3 4 Equips d’experts: Fase 2 1 1 1 2 2 2 3 3 3 4 4 4 Equips de base: Fase 3 1 2 1 2 1 2 3 4 3 4 3 4

A. El treball cooperatiu: Diversitat d’agrupaments • Treball en gran grup • Treball en equip dins dels equips de base • Treball individual o parelles dins dels equips de base • Treball en equip, individual o parelles en els equips esporàdics • Treball en els equips d’experts. • . . .

A. El treball cooperatiu: Càrrecs CÀRREC RESPONSABILITAT Coordinador/a Coordina i modera el treball per tal d’arribar a consensos Secretari/a Pren nota i presenta al grup classe els acords del grup Faciiitador/a Controla el temps i prepara i gestiona el material Mediador/a Anima a la participació i media en el cas de conflictes

A. El treball cooperatiu: Normes, plans d’equip i avaluació • Normes de funcionament • Plans d’equip • Auto avaluació • Quadern d’equip

B. La pedagogia del contracte • Auto regulació i consentiment mutu • Etapes • Exploració de la situació (Descripció, expectatives, context. . . ) • Formulació d’objectius (realista, avaluable, atractiu, flexible) • Negociació del contracte (producte final, ajuts, criteris d’avaluació, termini de vigència, difusió) • Compromisos contractuals (signatura del que s’espera de cadascú) • Tipus de contractes • Didàctics (unitat didàctica) • d’èxit (curs) • Projecte (personal) • resolució de conflictes • Institucional (normes de funcionament de la classe, centre, famílies. . )

C. La dinàmica de grups i la seqüència didàctica FASE AGRUPAMENT Contextualització Gran grup Modelatge o Pràctica compartida Gran grup Pràctica guiada i Pràctica independent Petit grup Posada en comú Gran grup Tancament Gran grup • • • Equips de base Equips esporàdics Parelles

D. L’adeqüació dels materials: programcions multinivell La lectura és l’element clau en l’atenció a la diversitat (A, B, C, D) Què podem fer: • Planificar activitats que requereixen altres tipus d’intel·ligències • Fer realitat l’afirmació de que la llengua és un eix transversal • Disposar de materials adequats (diferents nivells de complexitat lingüística) • Elaboració de materials per part del professorat i l’alumnat • Projectes d’investigació. Webquests • Racons de treball autònom • Pla de foment de la lectura. Biblioteca d’aula i de centre

En resum. . . • Si la centralitat del procès d’ensenyament i aprenentatge recau majoritàriament en el professorat, és impossible (amb les estructures actuals del sistema: horaris, assignatures, nombre d’alumnat. . . ) donar resposta a la diversitat de l’alumnat (45 -15=30 => 1’ x A) • És possible desenvolupar unes capacitats bàsiques a través de diferents materials i continguts curriculars • Sense mecanismes eficaços d’atenció a la diversitat, él sistema educatiu esdevé un dels principals mecanismes d’exclusió social • En conseqüència, la qualitat d’un centre educatiu és, en gran part, el resultat de les seves estratègies de gestió de la diversitat Les nostres accions són el resultat dels nostres imaginaris compartits