LA FUNCI DE LA IMATGE AL LLARG DE

LA FUNCIÓ DE LA IMATGE AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA Jenifer Avila i Ariadna Esquius

LA PREHISTÒRIA

PALEOLÍTIC Caràcter màgic-religiós i funció d’atraure la cacera. Pensament simbòlic amb una imatge funcional i una estètica no intencional. L’artista desenvolupava el paper de xaman de la tribu.

PALEOLÍTIC Representacions d’animals (cavalls, bisons, cérvols, …) en llocs inaccessibles o santuaris Ús de la transparència

NEOLÍTIC Revolució agrícola (sedentarització de l’home, divisió del treball, aparició de l’oci i major complexitat de pensament) Necessitat de captar l’aparença canviant de les coses Representacions situades a les zones externes dels abrics rocosos o a l’aire lliure, en barrancs i penya-segats

NEOLÍTIC El motiu principal de les representacions es converteix en l’home social. Amb la domesticació dels animals aquest perden la seva posició.

NEOLÍTIC Les creences de l’home agricultor tenen a veure amb els elements naturals Es materialitza en la construcció de megàlits Menhirs i dòlmens

NEOLÍTIC Representacions femenines relacionades amb la maternitat

L'ART GRECOLLATÍ

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia - - - Burgesia mercantil: nous valors CULTURA ANTROPOCÈNTRICA+DEMOCRÀCIA: valor social de l’artista FUNCIÓ DE L’ART: religiosa i mitològica. Exaltació de la polis

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia EL PARTENÓ

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia L’ACRÒPOLI

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia L’EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA VÍDEO http: //bit. ly/1 x. X 3 Wz 3

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia L’ EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA - MIRÓ (S. V a. C) Discòbol

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA - POLICLET (S. V a. C) El Dorífor

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA - FÍDIES (S. V a. C)

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA Un dels exemples que il·lustra millor la tècnica de Fídies: frontó occidental del Partenó (S. V a. C).

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA - ESCOPES (S. IV a. C)

L’ART GRECOLLATÍ - Grècia - EVOLUCIÓ DEL CÀNON DE BELLESA LISIP (S. IV a. C) L'Apoxiòmenos

L’ART GRECOLLATÍ - Roma CULTURA TEOCÈNTRICA FUNCIÓ DE L’ART: propaganda política. Artista anònim. Representa ideals estètics

L’ART GRECOLLATÍ - Roma PATRICIO BARBERINI i AUGUSTO

L’ART GRECOLLATÍ - Roma ARC DE CONSTANTÍ

L’ART GRECOLLATÍ - Roma L'ESCULTURA ROMANA Influenciada per l'escultura grega: perfecció, bellesa, equilibri, diferents postures, etc. Retrats molt realistes. Eina de glorificació de l'emperador o als alts comandaments polítics o religiosos.

L’ART GRECOLLATÍ - Roma ELS MOSAICS

L’ART GRECOLLATÍ - Roma LES PINTURES Temàtica mitològica Iconografia religiosa

L’ANTIC EGIPTE

L’ANTIC EGIPTE Funció religiosa de l’art, d’exaltació del poder dels reis i faraons en una societat teocèntrica. El major rang social: REI (FARAÓ) Alta noblesa: alts funcionaris de l’administració i grans sacerdots Rang inferior: funcionaris subalterns, tècnics, mestres, sacerdots, superintendents, obrers especialitzats i artesans Camperols i servents

LA RELIGIÓ Ritus de culte als déus Adorats amb ofrenes i oracions Els sacerdots ho organtizaven

ELS DÉUS EGIPCIS Ra: la font de tota vida Osiris: assumeix el cicle vital del naixement, mort i resurrecció Mort considerada com un passatge a una segona vida Ésser humà composat pel ba i el ka

ART Figures juxtaposades en plans superposats Imatges amb criteri jeràrquic Cànon de perfil Construccions: piràmides, temples i tombes Escultura egípcia: llei de la frontalitat

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC - - Alta Edat Mitjana (S. V – X) simbolisme religiós servei de l'església noves tècniques i tendències d'estètiques Baixa Edat Mitjana (S. XI – XIV) ofici lligat a un gremi

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Art preromànic A la Península Ibèrica: ART VISIGÒTIC (S. V - VII) ART ASTURIÀ (S. IX - X) ART MOSSÀRAB (S. XI)

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Art romànic ARQUITECTURA PINTURA Funció de la pintura: DOCENT

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Art protogòtic El Pòrtic de la Glòria en què apareixen 24 ancians de l'Apocalipsis

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Art gòtic: destacar sobretot la pintura i l’arquitectura PINTURA Càntigas de Santa Maria

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Art gòtic: destacar sobretot la pintura i l’arquitectura Giotto di Bondone Madonna en la glòria Lamentació pel Crist mort

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Un gran exemple de la pintura gòtica és Jan Van Eyck. El matrimoni Arnolfini

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Catedral de Lleó Església de Santa Maria del Mar

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC Catedral de Palma de Mallorca Palau de la Generalitat

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC - Art Renaixentista L’artista treballa al servei de la Cort Aparició del mecenatge Cultura antropocèntrica FUNCIÓ DE L’ART: religiosa i profana

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC PINTURA L’Últim Sopar (1502) – Leonardo Da Vinci

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC ARQUITECTURA i ESCULTURA San Pietro in Montorio (1502) – Donato Bramante David (1444 -1446) – Donatello

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC - Art Barroc Pèrdua de la cultura antropocèntrica Objectiu de l’art: impressionar i emocionar ARQUITECTURA + URBANISME Basílica de Sant Per del Vaticà: Símbol del poder de l'Església Palau de Versalles (França): Símbol de l'absolutisme de Lluís XIV.

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC ESCULTURA BARROCA: omnipresent - Religiosa i mitològica Gian Lorenzo Bernini. Apol·lo i Dafne:

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC PINTURA: funció propagandística Las Meninas de Diego Velázquez La Mort de la Verge de Michelangelo Merisi da Caravaggio

DE L’EDAT MITJANA AL BARROC El Rococó (moviment artístic) Francisco de Goya Perro Enterrado En La Arena

SEGLE XX

INTRODUCCIÓ Art influenciat per la política i la societat Després de la Il • lustració, la raó i la ciència van entrar en crisi. Dues guerres mundials, crisi europea i crisi de la borsa nord-americana 1930. Progrés científic i tecnològic Dos grans moviments al segle XX: les avantguardes i l’art postmodern.

L’AVANTGUARDISME S’enfrontava a situacions més o menys establertes i acceptades per la majoria. Vinculada amb actituds socials progressistes. Recerca de renovar, experimentar i/o distorsionar un sistema de representació artístic Innovació i ruptura de preconceptes

L’AVANTGUARDISME Diferents tendències en la pintura: ·Fauvismo: color de forma arbitrària, en relació amb la seva pròpia subjectivitat. ·Expressionisme: deformació de la realitat per expressar de forma més subjectiva la naturalesa i l’ésser humà. ·Cubisme i futurisme: representava les figures a través del desdoblament dels plans que composen la seva superfície. El futurisme volia aproximar-se a una realitat visual més profunda, evocant el moviment i la velocitat, multiplicant la representació successiva de la mateixa figura.