LA CONSTRUCCI DE LESTAT LIBERAL 1833 68 I
LA CONSTRUCCIÓ DE L´ESTAT LIBERAL (1833 -68) I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 -1874)
Les arrels del món contemporani 1. - Cronologia i etapes 1843 1833 1868 Període liberal Regències Mª Cristina 1874 Període democràtic El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari 1868 1873 Monarquia Primera democràtica República Espartero 1840 Les principals característiques del període liberal Disputes entre Carlins i isabelins Guerres carlines Amadeu I Divisió entre els liberals (isabelins) Moderats i progressistes Procés d’industrialització a Catalunya 1
2. - Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències Característiques generals d’aquesta etapa: En aquesta etapa El poder passa a mans dels liberals__ Moderats Progressistes Esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines Carles Mª Isidre contra Isabel Carles V Tres guerres Absolutistes contra liberals Carlins contra Isabelins 1833 -1839 Carles V 1846 -1849 Dels Matiners (Carles VI) A Catalunya 1873 -1876 Carles VII A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra 2
Lema i simbolisme del Carlisme
Guerres carlines A favor de Primera guerra (1833 -1839) Carles V Amb els líders Zumalacárregui (país basc) Ramon Cabrera (Maestrat) Amb el suport Camperols i Església Nord de la península Expedició Reial (1837) Derrota carlista carlí Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero) isabelí conseqüències Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització) Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez) Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions) 16
2. - Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències 1833 Regència de Maria Cristina 1839 Època molt moderada (liberalisme incipient) destaca Dirigents Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa Primeres reformes econòmiques Primera reforma política Dissolució dels gremis Llibertat de comerç Estatut Reial de 1834 Carta otorgada Però la crisi econòmica i les guerres carlines provoquen un canvi en el poder Órgans consultius Estament de próceres Estament de procuradores (sufragi restringit) Poder legislatiu per la Corona Entrada de Mendizábal (progressista) en el poder (1835) Reformes progressistes Milícies nacionals i abolició de la Mesta Desamortitzacions (1836) Constitució de 1837 3
2. - Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències 1839 Regència d’Espartero 1843 Es caracteritza per ser Progressista, militar, autoritari lliurecanvista Espartero Provoca la I per tant Crisi a la indústria catalana La crisi Oposició de la burgesia catalana provoca Bombardeig i repressió a Barcelona Espartero respon amb 1842 aixecaments a Barcelona 1843 Jamància (democràtica i republicana) Això provoca el Desprestigi d’Espartero Que acaba amb un Pronunciament moderat amb Narváez 4
3. - El regnat d’Isabel II (1843 -1868) Els partits liberals Moderats i progressistes Isabel II Sobirania compartida (entre el rei i les corts) Una obsessió: l’ordre públic Sufragi censatari (vot molt limitat) Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i noblesa Altres partits Sobirania nacional (Parlament) Sufragi restringit, però més ampli Llibertat de premsa Milícies nacionals Limitació del poder de la Corona Petita burgesia, comerciants, artesans, Partit demòcrata (1849) Unió Liberal (1854) Sufragi universal Llibertat individual i instrucció pública Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes) La dècada moderada (1843 -1854) Bienni progressista (1854 -1856) Unió liberal i moderada (1856 -1868) Es caracteritza Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar 5
3. - El regnat d’Isabel II (1843 -1868) La dècada moderada (1843 -1854) Narváez Crea la Isabel II representa crea Ordre social, control, autoritarisme Constitució de 1845 Guàrdia Civil conservadora Reformes i canvis en l’època dels moderats Organització administrativa de l’Estat liberal Creació de províncies i governadors civils Modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antiguitat) Millores en la recaptació d’impostos (Mon) Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano) Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848. Llei de ferrocarrils de 1851 Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà) 6
La Guàrdia Civil va ser creada el 1844, durant la dècada moderada (1843 -1854)
3. - El regnat d’Isabel II (1843 -1868) Bienni progressista (1854 -1856) Esdevé a causa d’un Isabel II Pronunciament: Vicalvarada Espartero torna Constitució de 1837 S’imposen Desamortitzacions civils de Madoz Unió liberal i moderada (1856 -1868) Característiques de l’època O’Donnell S’imposa El general O’Donnell Època d’estabilitat i creixement O’Donnell fins el 1866 Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres. . . Prestigi internacional: Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc. . . Guerres i campanyes Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina Aquesta situació provoca El pacte d’Ostende (1866) 7
4. - El sexenni revolucionari La revolució de 1868: “La gloriosa” A causa de provoca un Crisi econòmica de 1866 Desprestigi monàrquic i moderat I el Pacte d’Ostende de 1866 Es tracta d’una Cop d’Estat amb Serrano, Topete i Prim Revolució popular i burgesa i democràtica A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques (Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos) provoca L’exili d’Isabel II Substituïda per un Govern provisional (Serrano) convoca S’elabora la Constitució de 1869 Eleccions parlament Guanyen els monàrquics i el general Prim característiques Monarquia constitucional Divisió de poders Drets dels ciutadans Sufragi universal 8
4. - El sexenni revolucionari El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873) Una monarquia amb problemes Amadeu I Assassinat del general Prim Inestabilitat política, divisió i debilitat Abstencionisme i frau electoral Oposició i conspiracions Guerres i revoltes 11 de febrer de 1873 Abdicació d’Amadeu I Independentisme cubà Revoltes cantonals (federalistes) Aixecament carlí (Carles VII) Les corts proclamen La primera república (1873 - 1874) Es caracteritza Inestabilitat política Divisió dels republicans Unitaris i federalistes 9
4. - El sexenni revolucionari La primera república (1873 - 1874) 1 a etapa: República federal Domini dels federalistes E. Figueras Pi i Margall Estanislau Figueras Es projecta la Francesc Pi i Margall Constitució de 1873 Continuen les dificultats Revoltes cantonalistes i carlines. . . I continua la guerra a Cuba 2 a etapa: República unitària Nicolàs Salmerón Domini dels unitaris Emilio Castelar Reformes republicanes Salmerón E. Castelar Eliminació del federalisme Reducció jornada laboral Es destaquen per Imposició d’un fort autoritarisme Control treball infantil Reforç de l’exèrcit Abolició esclavitud Abolició impostos sobre el consum Les dificultats constants provoquen Cop d’Estat del general Pavía (Dictadura militar) Dóna el poder al general Serrano 10
Al·legoria de la 1 a República espanyola, plena de simbolisme
4. - El sexenni revolucionari Després d’un any de caos el general Martínez Campos Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt Alfons XII nou rei d’Espanya Alfons XII 11
Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873 “Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas. Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “ 12
Repartiment de diputats al parlament de 1869 13
Repartiment de diputats al parlament de la Primera República 344 Republicans federalistes Alfonsins Radicals 17 7 20 Constitucionalistes 3 No identificats 14
Manifest de la revolució de 1868 «Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla. ¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento? . Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas. . . ; tal es la España de hoy. . ¡ Viva España con honra!» 15
- Slides: 24