La comunicaci en cincies i la comunicaci de

La comunicació en ciències i la comunicació de la ciència Santiago Ramentol UAB

La ciència en el segle XXI (segons Carl Sagan) • Posa a mans uns mitjans sense precedents per salvar, perllongar i millorar la vida. • Posa a mans uns mitjans, també sense precedents, per destruir aquestes vides que es volen salvar. • Posa a mans un mitjans, igualment sense precedents, que permeten un coneixement de nosaltres mateixos i de l’univers que ens rodeja.

Els silencis de la ciència La ciència guarda silenci. . . • Quan el científic es tanca en el seu laboratori, i no és conscient de la necessitat de donar comptes i de comunicar amb els ciutadans. • Quan les investigacions científiques estan lligades a interessos mercantilistes. • Quan les investigacions científiques i les seves aplicacions tecnològiques depenen directament o indirectament de la guerra.

Perquè la ciència ha de comunicar? (segons Robert Hazen i James Trefil) • Igualtat. El dret dels ciutadans a posseir coneixements per poder prendre decisions responsables, en el marc d’una democràcia de qualitat. • Estètica. El dret de les persones a no viure al marge de la bellesa enriquidora de la ciència i de les lleis de la naturalesa. • Coherència. El dret de la gent de participar en la relació íntima entre els descobriments científics i l’ambient cultural d’una època concreta.

Nivells d’especialització segons el tipus de comunicació • • Entre subespecialistes. Entre científics, en general. Dirigit a un públic preparat (comunitat del coneixement). • Dirigit al públic en general.

Mitjans de divulgació massiva Mitjans específics Revistes específiques Blocs Congressos Reunions Simposis ponències comunicacions pòsters Llistes de referència Science citation index (ISI) Mitjans generalistes Referència Nature Science Audiovisuals Mitjans d’alta Divulgació Scientífic American La Recherche Pàgines web Audiovisuals Mitjans de divulgació combinada Revistes (Science &Vie, Science & Avenir, National Geographic. ) Diaris de referència Audiovisuals Diaris populars Revistes Radio Televisió Audiovisuals Jocs electrònics Exposicions Museus específics. Museus interactius Els grans divulgadors Isaac Asimov , Paul Davies, Carl Sagam, Stephen Jay Gould, Richard Leakey, Fred Hoyle, James Trefil (…) Ciència ficció Isaac Asimov, Carl Sagan, George Well, Olaf Stapledon, Arthur C. Clarke, Stanislaw Lem, Michael Crichton (…) Literatura fantàstica i ficció especulativa J. R. R. Tolkien, Ursula K Le. Guin, George Orwell (…)

La comunicació estratègica • Estat de la qüestió. Relació i anàlisi de les situacions que determinen la informació. • Destinataris. A qui ens volem dirigir. • Diagnòstic. Reconeixement dels problemes informatius i definició de solucions. • Objectius. Propòsits informatius que volem aconseguir: què volem comunicar i perquè. • Idees clau. Elements bàsics d’allò que volem comunicar. • Conclusions. Determinació del procés informatiu a partir de les premisses anteriors. • Accions. Resolució del procés informatiu.

Llenguatge global Llenguatg e comú E E Llengua que parla la gent normalment Ús del llenguatge figurat Llenguatge periodístic: lleng. comú + rigor + fiabilitat [objectivitat] La paraula: Unitat lèxica amb significats diversos [polisèmica] Tendència a usar els sinònims Pocs neologismes i regulats per la norma Les paraules polisèmiques passen a ser termes monosèmics Llengua pròpia d’un àmbit comunicatiu Vocabulari específic Referència unívoca. Exactitud Impersonalitat Precisió El terme (concepte): Unitat lèxica amb significat unívoc [monosèmic] Tendència a evitar els sinònims Força neònims neologismes: Neologismes Símbols Es defineixen en relació al camp d’especialitat Per derivació (prefixos, sufixos o dues paraules), de significat, o de manlleu (paraula d’una altra llengua)

Els llenguatges d’especialitat (1) • El llenguatge d’especialitat és una varietat funcional de la llengua amb les característiques següents. – – Formalitat del registre i recursos lingüístics propis. Temàtica específica. Propòsit fonamentalment informatiu. Relacions d’intersecció amb el llenguatge comú (tenen elements comuns i, fins i tot, comparteixen recursos lingüístics).

El llenguatges d’especialitat (2) • A diferència del llenguatge comú, els llenguatges específics tenen les característiques següents. – Es produeixen només entre usuaris determinats (els científics d’una subespecialitat o d’una branca del saber). – Se situen en un context també determinat (una subespecialitat o una àrea). – Informen sobre uns temes determinats. – Usen un vocabulari específic concret amb normes pròpies.

Els llenguatges d’especialitat (i 3) • Algunes característiques més: – Us de termes amb referència unívoca (susceptible de ser interpretats només d’una manera). – Recursos lingüístics que assegurin l’exactitud, la precisió i la impersonalitat. – Creació i consum de neologismes. – Tendència a evitar sinònims. – Diferenciació respecte dels llenguatges d’altres àmbits, encara que siguin propers.

Títol, títol abreujat, signatura/es, institució, adreça, data/es, key words, sumari.

Avantítol [contextualitza, situa] Títol [nucli de la informació] Subtítol [explica i/o dona una altra informació] Altres recursos: destacats, cintes, paraigües, peus de foto. Què qui on Titolets entre paràgrafs quan com perquè Exactitud Concisió Precisió Fiabilitat (correspondència amb la realitat) ------Correcció normativa Frases curtes i en activa Ordre lògic Estil directe ------Divulgació (claredat + senzillesa) Brevetat Densitat d’informació Detallisme Varietat Atracció Ritme Color Sonoritat

Reptes tecnològics Mitjans electrònics, multimèdia interactius Societat de la informació Societat en xarxa. Tota informació a la xarxa Dins de la xarxa tothom pot ser informador Banalització Subjectivisme Periodista generalista i multifuncional Free lancer Descomposició de la professió i dels mitjans Un sector acadèmic i professional proposa substituir el vell model objectivista (els fets són sagrats i les opinions lliures) per un model subjectivista, que admeti la inutilitat de la antiga divisió entre les informacions i les opinions.

Des del punt de vista lingüístic Més utilització de terminologia precisa + termes monosèmics - Paraules polisèmiques Quatre categories de Bertrand Russell Substituir objectivitat (d’acord amb la realitat) per: a. asseveració garantida b. probabilitat c. coherència amb la realitat d. adequació a la realitat. Popper: La realitat completa és sempre inabastable, però hom s’hi pot acostar amb un mètode regulat i sistemàtic Com més literari és un text, menys precisió La ciència ja es va platejar aquest problema Retorn al text informatiu Aplicació de la lògica de la investigació científica a l’activitat periodística Cal un mètode

Vell periodisme Coneixement comú. Experiència sobre la marxa. Fonts típiques, convencionals i pròximes. Capacitat intuïtiva. L’olfacte. Organització inadequada en les empreses i de les redaccions. Manca de temps. Multifuncionalitat. Rutines professionals. Altes dosis d’incerteses i d’errors Nou periodisme A partir de l’enorme cabal d’informació avalada i acumulada en les xarxes Coneixements experts Descartar l’atzar i la intuïció Gestió de la informació basada en el coneixement expert Nova estructuració de les empreses informatives Millora dels continguts Informació més objectiva (més pròxima a la realitat)

El coneixement: factor d’igualtat i de llibertat Si la ciència comunica entre ella mateixa i amb els ciutadans, complirà un dels papers socials més importants, ara i en el futur: Fer participar tots els ciutadans en la gran aventura del saber.