LA COMPOSICI DELS SSERS VIUS 1 La composici

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 : La composició química de la matèria viva. Els bioelements.

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS ● Composició química de la matèria viva. ● Bioelements. ● Biomolècules. L'aigua i les sals minerals. ● Dissolucions i dispersions col·loidals.

La composició química de la matèria viva. Els organismes estan compostos per matèria. La matèria està formada d'elements. Un element químic és una substància que no es pot descompondre en d'altres mitjançant reaccions químiques. Cada element es composa d'un cert tipus d'àtoms que són diferents als àtoms de qualsevol altre element. Un compost és una substància que es compon de dos o més elements diferents combinats en una relació fixa. La sal de cuina, l'aigua, . . . són compostos. Un àtom és la part més petita de matèria que encara conserva les propietats d'un element. Els àtoms es combinen entre si per formar molècules i compostos iònics. Dos o més àtoms que es mantenen units per enllaços covalents constitueixen una molècula. L'H O, el CH , l'O , H , . . . són molècules. 2 4 2 2 Els compostos formats per enllaços iònics s'anomenen compostos iònics o sals. El clorur sòdic és un compost iònic.

Sodi Clorur sòdic

Àtoms: Hidrogen Oxigen

Heli Els electrons són representats com un núvol de càrrega negativa al voltant del nucli Model simplificat

Carboni Nitrogen

Els enllaços entre àtoms Els àtoms no acostumen a trobar-se a la natura de manera aïllada, sinó que tendeixen a unir-se entre ells • Molècula: unió covalent d’un o més àtoms. Homogènia Heterogènia

Hydrogen 1 H 2 Atomic number He 4. 00 Atomic mass First shell Helium 2 He Element symbol Electron-shell diagram Lithium 3 Li Beryllium 4 Be Boron 5 B Carbon 6 C Nitrogen 7 N Oxygen 8 O Fluorine 9 F Neon 10 Ne Sodium 11 Na Magnesium 12 Mg Aluminum 12 Al Silicon 14 Si Phosphorus 15 P Sulfur 16 S Chlorine 17 Cl Argon 18 Ar Second shell Third shell Representació de les òrbites dels electrons dels primers 18 elements de la taula periòdica.

• Els enllaços químics: unió entre diferents àtoms. Els electrons que formen els enllaços químics són els electrons de valència, els de l’últim orbital.

• Els àtoms tenen tendència a l’estabilitat, és a dir, a tenir l’últim orbital de valència complert: en el primer orbital 2 electrons, en el segon orbital 8 electrons i en el tercer orbital 8 electrons. Com els gasos nobles, que són estables i no reaccionen mai. Heli

Hydrogen atoms (2 H) Els àtoms dels elements, menys els gasos nobles, per aconseguir l’estabilitat interactuen amb altres àtoms compartint o transferint els seus electrons de valència. Aquestes interaccions fan que els àtoms quedin units mitjançant enllaços químics. Hydrogen molecule (H 2)

Tipus d'enllaç químics: - Enllaç iònic. - Enllaç covalent. - Enllaços intermoleculars: » Enllaç d’hidrogen » Enllaç per forces de Van der Waals.

Enllaç iònic • Es dóna quan un dels àtoms (anió) capta electrons de l’altre (catió). Llavors, l’anió i el catió queden units per atracció electrostàtica. • Es dona entre elements molt electronegatius (no metàl·lics) i elements molt electropositius (metàl·lics).

• Elements electropositius o metàl·lics: tenen tendència a donar electrons i quedars-se carregats positivament. Exemple: Na (sodi)

• Elements electronegatius o no metàl·lics: tenen tendència a captar electrons i quedars-se carregats negativament. Exemple: F (fluor)

Els compostos formats per enllaços iònics s'anomenen compostos iònics o sals. El compost iònic clorur de sodi (Na. Cl) es coneix com a sal de taula. Transferència d'electrons i enllaç iònic

Cristall de clorur sòdic. Els ions sodi (Na+) i clor (Cl-) es mantenen junts mitjançant enllaços iònics. La fórmula Na. Cl ens indica que la relació entre el Na+ i el Cl- és 1: 1

Enllaç covalent • Es forma quan els àtoms comparteixen els electrons. Cada parell compartit és un enllaç covalent. • Es dóna entre àtoms d'electronegativitat alta. • Enllaç molt fort. • Pot ser simple, doble o triple. • Dos o més àtoms que es mantenen units per enllaços covalents constitueixen una molècula. • Poden formar molècules APOLARS o POLARS.

Enllaç covalent apolar • Els electrons es comparteixen d'una manera equitativa. No tenen pols. • Compostos d’àtoms iguals i hidrocarburs (compostos C i H). CH 4

Enllaç covalent polar • Els electrons de l'enllaç NO es comparteixen d'una manera equitativa. – En una molècula d'aigua com que l'oxigen és més electronegatiu que l'hidrogen, els electrons compartits són atrets més cap a l'oxigen. – Això dòna lloc a una càrrega negativa parcial sobre l'oxigen i una càrrega positiva parcial sobre els hidrògens

Enllaços intermoleculars • Tipus: -Enllaç d’hidrogen. -Enllaç per forces de Van der Waals. • Enllaços molt febles • Es deuen a forces electrostàtiques.

Enllaç d’hidrogen • Entre molècules POLARS dels hidrurs: H 2 O, NH 3, H 2 S, … • Forces febles d’atracció entre l’hidrogen(+) d'una molècula i l'àtom electronegatiu (-) d'un altra molècula. - + Aigua (H 2 O) + Enllaç d'hidrogen – Amoníac (NH 3) + + + Les interaccions permeten que les macromolècules puguin mantenir estructures tridimensionals complexes, com ara la doble hèlix de l’àcid desoxiribunocleic (ADN)

- Els enllaços d’hidrogen no són exclusius de l’aigua. - Les proteïnes i els àcids nucleics poden contenir molts d’aquests enllaços covalents polars en els quals intervé l’H, i generalment àtoms d’Oxigen o Nitrogen.

Els bioelements. • Elements que formen part de la matèria viva. • Es classifiquen en: a) Bioelements primaris. b) Bioelements secundaris.

1. Bioelements primaris. • Constitueixen el 96% de la matèria viva. • Són: » Carboni » Hidrogen » Oxigen » Nitrogen » Sofre » Fòsfor • Tenen una massa atòmica relativament petita la qual cosa afavoreix la formació d'enllaços covalents entre si estables.

Hidrogen • Té un electró de valència, així, només pot formar un enllaç covalent simple.

Oxigen • Té 6 electrons en l’ultim orbital. • Pot formar dos enllaços simples o un enllaç doble.

Nitrogen • Té 5 electrons en l’últim orbital. • Pot formar: tres enllaços simples, un enllaç simple i un doble o un enllaç triple.

Sofre • Com l’oxigen, té 6 electrons en l’últim orbital, llavors pot formar dos enllaços simples o un doble.

Fosfor • Com el nitrogen, té 5 electrons en l’últim orbital, per tant pot formar 3 enllaços simples, 1 enllaç simple i 1 enllaç doble o 1 enllaç triple.

Carboni Té un total de 6 electrons, amb 2 a la primera òrbita i 4 a la segona. Un àtom de carboni completa la seva òrbita valència compartint els seus 4 electrons amb altres àtoms mitjançant la formació de 4 enllaços covalents molt estables.

És particularment significativa la capacitat del carboni per a formar enllaços covalents apolars amb altres àtoms de carboni i, també , amb altres àtoms d'hidrogen. ● ● Això li permet arribar a formar llargues cadenes hidrocarbonades, que són apolars i per tant insolubles en aigua. Les cadenes hidrocarbonades formen l'esquelet de la majoria de molècules orgàniques. Els esquelets varien en longitud i poden ser rectilinis, ramificats o cíclics. Butà 2 - metil-propà 1 - butè Ciclohexà

Quan un àtom de carboni forma enllaços covalents simples, la disposició dels seus 4 orbitals determina que els 4 enllaços formin un angle que els situa als vèrtexs d'un tetraedre imaginari. Els angles d'enllaç en el metà (CH ) són de 109, 5 o 4 A causa de la configuració tetraèdrica dels enllaços de carboni els diferents tipus de molècules orgàniques tenen estructures tridimensionals diferents.

L'età (C H ) té la forma de dos tetraedres que es solapen en un dels seus vèrtexs. 2 6 Quan dos àtoms de carboni estan units per un doble enllaç, tots els enllaços al voltant d'aquests carbonis es troben en el mateix pla. Per exemple l'etè (C H ) és una molècula plana; els seus àtoms es situen en el mateix pla. 2 4

2. Bioelements secundaris. • Resta de bioelements. • Es classifiquen en: b 1) Indispensables: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I, F, Cu, Si, Mn i B b 2) Variables: Zn, Br, Co, Al i Pb Oligoelements o elements vestigials: Es troben en proporcions insignificants (inferiors al 0, 1%) però realitzen importans funcions, poden ser indispensables o variables. Exemples: Fe, Cu, Zn, Co, Li, B, Al, Mo, V, I, Si. Tant la seva mancança com el seu excés poden produir greus transtorns en l'organisme.

Grups funcionals PÀG 17 Un o més hidrògens d'una cadena hidrocarbonada poden estar substituïts per grups funcionals. Els grups funcionals són grups d'àtoms químicament reactius que es repeteixen en moltes molècules orgàniques dotant-les d'unes propietats químiques determinades. L'àtom de carboni pot formar grups funcionals diferents amb els altres bioelements primaris. Atès que l'oxigen, el nitrogen i el sofre són elements electronegatius, quan estableixen enllaços amb l'hidrogen donen lloc a molècules dipolars i, si se n'afegeixen suficients a una cadena hidrocarbonada, aquesta pot arribar a ser soluble. Els sis grups funcionals més importants en la química de la vida són els grups hidroxil, carbonil, carboxil, amino, sulfhidril i fosfat.

Grup funcional: HIDROXIL Nom dels compostos: Alcohols Exemple: etanol Grup funcional: CARBONIL Nom dels compostos: Cetones: si el grup carbonil està a l'interior de la cadena. Aldehids: si el grup carbonil està en un extrem de la cadena. Exemples: Acetona: la cetona més simple Propanal: un aldehid propiònic

Grup funcional: CARBOXIL Nom dels compostos: Grup funcional: AMINO Nom dels compostos: Àcids carboxílics o àcids orgànics Amines Exemple: Àcid acètic Exemple: Glicina Com també té un grup carboxil, la glicina és tant una amina com un àcid carboxílic. Els compostos amb els dos grups s'anomenen aminoàcids.

Grup funcional: SULFHIDRIL Nom dels compostos: Tiols Exemple: Etanotiol Grup funcional: FOSFAT Nom dels compostos: Fosfats orgànics Exemple: Glicerol fosfat