JOSEP MARIA ESTEVE GIBERT Lavaluaci i la seva

JOSEP MARIA ESTEVE GIBERT

L’avaluació i la seva aplicació a l’aula «La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fix. » F. KAFKA «Si vols aprovar l’examen, estudia! Si vols aprendre, esforça’t, treballa, fes, comparteix, investiga, pregunta, equivoca’t i pensa que pots fer-ho. » J. MARIA ESTEVE

Índex de la presentació Per què cal avaluar? Com s’aplica? 1 Què entenem per avaluació? Què entenem per avaluació formativa, avaluació formadora i avaluació sumativa? 2 Quines ens ajuden a millorar l’aprenentatge? Instruments d’avaluació 3 Organització de centre Com facilitem el treball per competències 4 Com planifiquem l’acció a l’aula? Com gestionem l’avaluació competencial a l’aula?

Quan parlem d’avaluació, parlem d’això? ? NA I AE 1, 5 N 4, 99 AS 7, 05 9 S

Què veiem a les nostres aules? ALUMNES INFANTS I JOVES Tots som uns genis, però si jutgem a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre, pensarà tota la seva vida que és un estúpid. A. EINSTEIN

Objectiu de l’avaluació Millorar l’aprenentatge. Volem que els alumnes millorin el seu procés i que tinguin les eines necessàries per resoldre situacions diferents. FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ Una funció social Tradicionalment és la més comú i de la que tothom en parla. És la NOTA i orienta en funció d’una escala numèrica. Una funció reguladora i de millora de l’aprenentatge És la que ajuda en el procés, que dóna estartegies de millora, que regula l’aprenentatge i que fa arribar a un bon procés final. «No hi ha cap activitat que no vagi acompanyada de la seva avaluació, és a dir, d’un judici sobre la qualitat de la tasca realitzada i d’una decisió sobre els aspectes que cal millorar. » N. SANMARTÍ

L’avaluació defineix la planificació L’avaluació esdevé l’eina més potent per a l’acció educativa. No obstant això. . . Què entenem per avaluació? Digue’m com avalues i et diré com treballes.

1 Tipologies d’avaluació

Funció pedagògica de l’avaluació Per a l’alumnat és una eina per aprendre mitjançant els encerts, errors i oblids. Pel docent esdevé una eina per identificar les dificultats i els progressos i adaptar la seqüència didàctica. Quan el procés d’avaluació té una funció pedagògica, l’avaluació sumativa es tradueix en bons resultats. R. CANALS

El paper del docent Per actuar necessito dades objectives Avaluació formativa Procés de regulació constant i feedback alumnat-docent. Avaluació inicial: recollida de dades. Interpretació. Presa de mesures. Avaluació sumativa. Exàmens Tests Observació Aquesta proposta va lligada a una visió del centre sobre l’aprenentatge. CONDUCTIVISME L’alumnat és un full en blanc en que el docent va aportant. Per corregir els errors, un conductivista tornaria a explicar la lliçó de manera més detallada ja que pressuposa que no s’ha acabat d’entendre. CONSTRUCTIVISME La formació de coneixements resulta de la interacció entre els aprenentatges nous i els previs. Per corregir els errors, el constructivista investigaria d’on prové l’error i, per fer-ho, plantejaria els aprenentatges previs que poden crear males interpretacions als conceptes que volem que aprenguin.

El paper de l’alumnat Millor ensenyar a pescar que regalar un peix. Avaluació formadora Presentació de l’objectiu. Planificació de les accions que cal fer. Realització d’una tasca. Avaluació del producte. És una línia de desenvolupament especialment interessant dels processos d'avaluació formativa, que se centra en la idea d’ajudar l’alumne perquè construeixi els seus propis mecanismes o estratègies d’aprenentatge en lloc de multiplicar extraordinàriament el nombre de processos de regulació a posteriori o feedbacks inherents a l’avaluació formativa. Els procediments (bases d’orientació) tenen un paper molt important en aquest procés de millora. El protagonisme el té l’alumnat. Mentre que els successius passos d’un algorisme poden ser executats sense entendre’n necessàriament el significat, les bases d’orientació elaborades impliquen la comprensió dels conceptes que hi estan relacionats. Fomenta l’autonomia, l’autoestima i l’interès per l’aprenentatge.

L’avaluació formadora persegueix l’autoregulació. L’estudiant va construint un sistema personal d’aprendre, el va millorant amb la finalitat de ser més autònom com aprenent. Aprendre per aprendre no té sentit, cal compartir amb l’alumnat els objectius del que anem a treballar i contextualitzarlos. Compartir els objectius Autoregular l’aprenentatge Planificar La nostra funció és donar-los estratègies per tal que es coneguin a si mateixos com a aprenents. Exemple: Si treballem en grup, podem adonar-nos que podem ser uns líders; si no plantegem la situació, mai no arribarem a saber-ho. Cal crear les situacions! L’alumnat té molt clar que se li demana i què avaluarem. Compartir els criteris d’avaluació Abans de començar un procés de treball, cal ensenyar-los a planificar i a organitzar les tasques i el temps.

Com podem facilitar l’avaluació formativa? Si eliminem la mecànica de la correcció i l’automatitzem, les hores que passem corregint les podem dedicar a posar remei. Les TIC Ajut en els processos de regulació avaluatius. Es poden fer servir com a procés autoregulador de l’aprenentatge.

L’avaluació al final de curs o etapa Valoració del procés d’aprenentatge que s’ha fet Avaluació integradora L'avaluació integradora adquireix tot el seu sentit en aquelles situacions en què un alumne o alumna mostra nivells diferents de desenvolupament en les diferents àrees. En aquests casos, l'avaluació pren com a referent l'avanç global que s'hagi assolit, i permet prosseguir amb profit els ensenyaments del cicle o curs següent.

Resumim: processos que es donen UNA FUNCIÓ DIAGNÒSTICA - Avaluació inicial, que va més enllà de la simple nota dels resultats acadèmics; es miren les experiències personals, el raonament, les capacitats, la seva intel·ligència. . . Permet al docent valorar la situació per activar els procés d’ensenyament-aprenentatge. UNA FUNCIÓ REGULADORA - Avaluació formativa, que permet al docent regular i reconduir el procés d’aprenentatge. - Avaluació formadora, que ofereix eines alumnes per detectar ell mateix els errors i les dificultats i per planificar les accions que permetran resoldre les tasques proposades. UNA FUNCIÓ CERTIFICADORA - Avaluació sumativa que permet observar el resultat del procés, sense que aquest sigui el darrer pas. Cal reconduir allò que hem fallat. - Avaluació integradora, que ens fa tenir presents altres aspectes més enllà dels resultats obtinguts en els àmbits curriculars i des d’un punt de vista global.

2 Eines d’avaluació

Instruments d’avaluació Organitzadors Són documents, mapes conceptuals que ajuden a organitzar i contextualitzar de manera ordenada les idees. Bases d’orientació Resumeix de manera ordenada les accions que cal realitzar per dur a terme una tasca. Rúbriques Són documents presentats en forma de taules que permeten objectivitzar el procés d’avaluació d’activitats concretes. Portafolis Són llibretes, analògiques o digitals, en què l’alumnat deixa registre dels seus aprenentatges amb el seu propi llenguatge.

L’autoavaluació La fem durant el procés, per millorar. Consciència d’aspectes que cal millorar

La coavaluació dels treballs en grup

3 Una organització de centre que faciliti el treball per competències i l’avaluació competencial.

Com formem els nostres docents? Cal pensar que el canvi no és fàcil però que hem de facilitar-lo. 1. Pla de formació i principis que els orienten. 2. Xarxes, visites i residències. 3. Lideratges.

Els principis ens orienten en el camí El centre de l’aprenentatge són els nostres infants i joves. Només hi ha aprenentatge quan hi ha error i el podem corregir. L’acceptació de l’error és important. El treball globalitzat és l’única manera de treballar les competències. En la societat del coneixement, els continguts són necessaris per desenvolupar les competències, no un objectiu en si mateix. Les emocions i la motivació, s’esdevenen eines imprescindibles en el treball diari. Les TIC ens ajuden en la recerca i en el treball cooperatiu. L’aprenentatge parteix de la curiositat, repte o un problema a resoldre. i es produeix quan hi ha preguntes, un En l’aprenentatge hi intervenen molts agents i entorns. L’esforç és la base de tot procés de millora i essencial per aprendre i ser competent.

Els nous entorns d’aprenentatge Organitzar l’horari de reunions, atendre els infants i joves i poder personalitzar l’aprenentatge, s’esdevé un repte que cal resoldre. DOCENTS De dos a tres docents dins l’aula, per afavorir: - Un treball en equip. - Una major atenció a la diversitat - Facilita els horaris. - Repartiment de rols. L’ALUMNAT - Treball en equip - Una major integració a l’aula sense discrimanció. - Més flexibilitat. ESPAIS PER: -Escriure en parella - Per visualitzar les bases d’orientació. - Per treballar en equip. - Per atendre les dificultats -Per treballar sol - Per fer debats - Per exposar

Com organitzem els horaris Les competències s’organitzen diferent dels continguts Els horaris han d’estar en funció de l’aprenentatge dels infants i no dels docents o del currículum. ASPECTES A RESOLDRE: - Projectes de treball i desenvolupament personal (els ambients i les intel·ligències múltiples) - Com fem el tractament de les instrumentals i l’educació física

Com organitzem els projectes? Les tipologies ens ajuden a organitzer el currículum Aprendre a viure i conviure al món Investigació científica, tecnològica i/o matemàtica Recerca i informació Consciència social Consciència mediambiental Emprenedoria De serveis Creació artística Salut, nutrició, hàbits i estat físic Interculturalitat i plurilingüisme

Els recursos CAL PLANTEJAR-SE: - Quin seran els recursos que ens ajudin en el camí? . - Quin serà el paper de les TIC? - Quins recursos personalitzaran l’aprenentatge i ajudaran a partir de la ZDP? - Quin paper tenen els materials en paper? Què necessitem?

4 La gestió de la planificació i la seqüenciació de les unitats a l’aula

El punt de partida: EL QUÈ L’avaluació COMPETENCIAL DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIA: Capacitat per UTILITZAR el coneixement, les habilitats, els procediments i els valors en SITUACIONS DIVERSES de la vida. «L’avaluació s’ha de basar a observar com l’alumnat resol problemes nous a partir dels coneixements que ha adquirit en altres contextos escolars i no escolars. » R. CARRETERO

Què hem de tenir present? EL REPTE PROCÉS D’APRENENTATGE EL PRODUCTE Avaluació formativa • • Els coneixements (el seguiment que en fem d’ells) Avaluació formadora Les habilitats (intel·ligències múltiples) Els procediments (tècniques d’organització i treball) Els valors (participació activa, col·laborativa, esforç, interès. . . ) ELS PROCESSOS AVALUATIUS FINALS «L’avaluació és un procés continu de construcció del coneixement. » C. MONEREO

A la PRÀCTICA Per fer una avaluació competencial, hem d’utilitzar processos competencials. Si no és així, estarem avaluant el de sempre, només els continguts. Les competències només es poden avaluar a la pràctica i, per desenvolupar-les, ens calen aprenentatges, procediments, habilitats i valors. «Avaluar algú competent és en part comprovar la seva capacitat per REORGANITZAR allò que ha après per transferir-ho a noves situacions i contextos. » C. MONEREO Les proves INFERENCIALS On millor que en els projectes de es poden avaluar les competències? treball

Al món Competència Problema Situació que cal resoldre, repte o producte que cal elaborar. Resposta/Solució

Al centre educatiu El que diferencia la vida real del centre educatiu Competència Problema Situació que cal resoldre, repte o producte que cal elaborar. Procés d’aprenentatge Resposta/Solució «L’avaluació ha de donar lloc a un procés de comunicació a l’aula perquè els estudiants comentin, comparteixin i adquireixin els objectius, els procediments i els criteris d’avaluació. » R. CANALS

DEFINIM: El problema, la situació que cal resoldre, el repte o el producte que cal elaborar. Decidim els continguts més rellevants (la interdisciplinarietat) que ajudaran a resoldre el producte. - Les activitats Recursos Fonts d’informació La diversitat Establim el procés d’aprenentatge i d’investigació PRODUCTE Definim els procediments i les eines d’aprenentatge i d’avaluació. El que necessiten per resoldre el producte ens dirà quins continguts hem de treballar. - Organització: Autonomia i cooperació - La rúbrica - El portafoli - La base d’orientació - L’avaluació

Què té en compte el procés d’aprenentatge? Procés d’aprenentatge EL CONEIXEMENT L’AVALUACIÓ FORMATIVA Activitats d’aprenentatge Informació Seguiment i personalització Prova inferencial ELS PROCEDIMENTS L’AVALUACIÓ FORMADORA Presentació, repte, pregunta, producte que cal realitzar. Pacte amb l’alumnat sobre el treball que cal fer. Aprenentatges previs. Bases d’orientació: - Rúbriques - Planificació - Reflexió - Compromís Portafoli. PER ADQUIRIR COMPETÈNCIES PER A LA VIDA

L’avaluació competencial ens ajuda a ser més objectiu davant la nota. L’exposició del 40% Objecte del treball: producte Presentació del repte proposat En el projecte hi ha un producte final que han de presentar. Arguments i exposició qualitativa 30% Procés d’aprenentatge Bases d’orientació Avaluarem totes les propostes que faran al llarg de la unitat. Activitats avaluades en el procés Prova per assegurar els conceptes clau i per poder rectificar. Proves formatives: continguts clau Portafolis El que hem après, ho sabem extrapolar a altres situacions? producte final públicament. Prova inferencial: heteroavaluació. 20% 10% Rúbrica: L’actitud davant el treball Coavaluació i autoavaluació Apunts i reflexions preses al llarg del treball: què saben.

Seqüència didàctica a partir de l’avaluació Repte o pregunta, contextualització i posada a punt. Assegurament de la comprensió de la proposta i repte Elaboració de la rúbrica Aprenentatges previs Activitats de contextualització i preparació al treball en equip Bases d’orientació Procés d’aprenentatge Activitats d’aprenentatge Proves/exàmens/qüestionaris Portafolis Reflexió del procés/participació: rúbrica Repte/pregunta Exposició de conclusions Prova inferencial Autoavaluació - coavaluació

Una bona manera per tal que tothom es comprometi en el seu aprenentatge. Equitat i excel·lència Temps per la millora COMPROMISOS Punt de partida La competència La notabilitat L’excel·lència Punt final Deixem que l’alumnat triï quin nivell vol assolir. Per fer-ho, ha de tenir clar: - Què se li demana? - Què implica? - Quins són els mínims exigits? - Que té un temps determinat per assolir-los (suficient). - Que quan estigui preparat posar-se a prova. - Que disposarà dels recursos i els ajuts necessaris per assolir-los; només s’ha d’esforçar.