Jornada Dibuixar el futur per gestionar el present
Jornada Dibuixar el futur per gestionar el present dia 16 setembre 2009 CTESC Educació/Formació/Innovació/Recerca Dr. Francesc Solé Parellada Universitat Politècnica de Catalunya
Construir el màxim consens possible al voltant del canvis a curt i llarg termini és imprescindible per: • esvair les resistències que poden retardar-los, (que són alimentades per les incerteses i la por) • donar un sentit útil a l’esforç intel·ligent, la constància en el treball i, fins i tot, els sacrificis que tothom hagi de fer per aconseguir-los • i generar l’esperança i la il·lusió al seu voltant.
No es una broma! Els meus pares m’han llençat tot el que provenia de Xina Sort que no t’han llençat el d’ikea! De que parlem? Parlem de productivitat, d’innovació, d’emprenedoria i de complexitat. La complexitat es la capacitat de produir valor afegit
Dos enfocaments previs: A. - La crisi a Espanya es el resultat de sumar dues crisi, • Primera: la caiguda d’una piràmide pròpia (la construcció), acompanyada de greus problemes estructurals: l’ensenyament a tots els seus nivells, el mercat laboral, desigual eficiència de l’administració, deficient assignacions pressupostaries de les administracions publiques en relació a l’objectiu del desenvolupament, la justícia, etc. Com a resultat: una baixa productivitat • Segona: la derivada de la crisi financera i de la caiguda de la demanda en els mercats internacionals. B. - La crisi a Espanya es resultat de la crisi financera i econòmica global • En el segon cas nomes cal donar suport al sistema productiu i financer i esperar. En el primer la crisi pot amagar els nostres problemes reals i per tant ajornar la seva solució
El futur? Dos resultats: A. - • La crisi afectarà greument el nostre sistema productiu (especialment pimes (l’entrepà) i el nostre “tendre” sistema ciència i tecnologia (en general l’espai de suport sortirà amb un perdigó a l’ala) B. - • La crisi no afectarà el nostre sistema ciència i tecnologia (potser hibernarà una mica però arrencarà enseguida com si res) • La crisi no destruirà parcel·les del nostre sistema productiu (es un mal passatger del que no en sortirem tocats)
Adoptar un o un altre dels enfocaments es rellevant • Si ens creiem la segona nomes cal insistir en el que ja fem, si ens creiem que el creixement que hem tingut estava justificat, per la nostra estructura i donem per bons els diferents pactes i programes (excepte els que es plantegen canvis estructurals) • Si pensem que la primera es mes probable que no pas la segona hem de revisar alguns dels pactes i algunes de les previsions. Finalment es admetre que el diagnòstic no es el que cal o li manquen algunes dimensions substancials. Nota: La paraula pacte potser equivoca. En alguns moments de la nostra historia es proposa un pacte perquè es pensa que donada la gravetat de la situació els agents han de renunciar a algun dels privilegis que actuen com una barrera. Els pactes es poden entendre tambe com una posta en comú d’interessos divergents en els que es fa un promig segons l’acudit del pacient del dentista. La primera interpretació correspon al segon enfocament, es a dir, tenim greus problemes estructurals que cal atacar. •
Productivitat, valor afegit, esforç en R+D Son indicadors de la complexitat A la que s’hi arriba amb innovació, inversió i emprenedoria. . . El indicador mes tossut es el R+D. Es un indicador que es pot discutir mes o menys i certament hi ha determinats moments en el camí a la complexitat que hi ha una colla d’empreses que fan un gran esforç per competir millorant la seva organització, col·locant els seus productes als mercats internacionals, la seva posició financera, ocupant espais abans insospitats i fins i tot creant les unitats que fan possible la innovació formal i sostinguda però discutir dos o tres dècimes de punt no arregla el problema a resoldre que es avançar en l’espiral de la complexitat. S’avança en la regió que aprèn però “l’estudiant” no te encara ni el cervell ni els mitjans per pair tota la informació rellevant i traslladar-la al sistema productiu. L’administració tambe pot maquillar algunes dècimes del indicador però. . . Nomes algunes dècimes!.
Les paraules! Innovació Emprenedoria Tot es innovació. La innovació inclou l’emprenedoria i l’emprenedoria la capacitat innovadora. On es el emprenedor professional? I l’empresari emprenedor? Perquè hi ha menys emprenedors a d’altres regions? O mes? El diagnòstic L’emprenedor ocasional L’extraordinari Etc, etc.
LA INNOVACIÓ
. . . perquè mantenir el procès d’innovació de forma eficient no es fàcil • Grandes éxitos precedentes en innovación, pero. . . – La competencia en todos los mercados es cada vez más dura Necesidad de reacción y rápida – El Proceso de Desarrollo de Nuevos Productos quizás esté poco sistematizado Necesidad de formalizar el proceso desarrollo – El Proceso está muy centralizado en un área (I+D+i) Falta Voz del Cliente – Los tiempos del proceso de desarrollo son demasiado largos Necesidad reducción "time -to-market“ Necesitamos concienciarnos de la necesidad de revisar y mejorar el proceso de innovación Enric Barba director general de la divisió B 2 B CIRSA
MODELO DE GESTIÓN DE LA INNOVACIÓN ( Voss - London Business School) DIRECCIÓN DE OPERACIONES E INNOVACIÓN. © E. Barba, 2009 Fuente: E. BARBA
En los procesos de innovación cabe distinguir dos entornos diferenciados: mercado y tecnología Procesos de innovación en una empresa Tecnología Focalización de esta ponencia Proceso de Desarrollo de Nuevos Productos (DNP) Mercado Necesidad de mercado Idea de producto Desarrollo producto Proceso de Innovación Tecnológica (PIT) Tecnología Conocimiento científico Idea tecnológica Desarrollo tecnológico Producción producto Producto Lanzamiento producto Mnto. producto Retirada producto PIT – proceso rápido innovación tecnológica Tecnología Aplicación tecnológica Mejora tecnológica Aplicación tecnológica Un proceso clave en la gestión de innovación es el proceso de desarrollo de nuevos productos Mejora tecnológica
Multi Generational Product Plan MGPP: Un concepto de DFSS (Design For Six Sigma ) 1 S 2009 Establecer la prioridad del segmento de clientes Generation 1 Concepto de Nuevo producto 2 S 2009 Establecer la prioridad del segmento de clientes Generation 2 1 S 2010 Establecer la prioridad del segmento de clientes Generation 3 • Diseño básico • Extensión II • Lanzamiento inmediato de un nuevo producto • Rellenar “ gap” con competencia • Establecer objetivos ingresos • Tomar la iniciativa • Buscar nuevos mercados • Prestaciones avanzadas • Establecer nuevos objetivos de mercado • Lograr liderazgo tecnológico • Lanzamiento de nuevas versiones con prestaciones diferenciadas Definir Componentes Tecnológicos
Estem parlant d’un ofici complex i que avança d’acord amb l’estratègia i les necessitats de l’empresa, li cal xarxa i espai de suport local i extern. Aquesta innovació es la que crea sistema i que fa avançar de mica en mica el tossut percentatge R+D – PIB NOTA: No hi ha dreceres.
L’EMPRENEDOR Actitud, ofici. . . oportunitat, cultura Moltes menes d’emprenedors El innovador es un emprenedor Sovint ens deixem els recursos humans perquè efectivament forma part d’aquelles Questions on les mancances son difícils de detectar i difícils de formar. . . I entre aquelles mancances les actituds. Barreres a les actituds. . . Construir el màxim consens possible al voltant del canvis a curt i llarg termini és imprescindible per: • esvair les resistències que poden retardar-los, (que són alimentades per les incerteses i la por) • donar un sentit útil a l’esforç intel·ligent, la constància en el treball i, fins i tot, els sacrificis que tothom hagi de fer per aconseguir-los • i generar l’esperança i la il·lusió al seu voltant.
Necessitat d’uns models y d’un ambient/cultura apropiats para que creixi l’emprenedor. (l’entorn propici a que surtin emprenedors) Necessitat d’uns models y d’un ambient/cultura apropiats per emprendre. (L’entorn propici a crear empreses)
Aquí tenim un model i un lider que estimularà el esperit emprenedor L’aigua esta gelada. Passa-ho!
La cultura i les oportunitats El líder
Necessitat d’uns models y d’un ambient/cultura apropiats para que creixi l’emprenedor. (l’entorn propici a que surtin emprenedors) Necessitat d’uns models y d’un ambient/cultura apropiats per emprendre. (L’entorn propici a crear empreses) Tanmateix també necessitem uns models y un ambient/cultura apropiats per crear i visualitzar oportunitats i aquestes necessiten d’un entorn que “fabriqui coneixement” i que practiqui la innovació profesionalment”
El diagnòstic Un. . . Deja vu!
Producte Interior Brut Xavier Pont
Producte Interior Brut PIB per càpita Font: EUROSTAT en paritat del poder adquisitiu Any 2005
Indústria Xavier Pont
Gasto en I+D por CC. AA. en % del PIB regional
Esfuerzo en I+D en los países industrializados en % del PIBpm
Evolución del Gasto en I+D en España por Sector Público y Privado % PIB
LA UNIVERSITAT, un exemple de la creació de complexitat
La importància de la universitat (en els seus efectius) (La universitat no es negligible Martí. Parellada (2007)
% s/España % s/ población CCAA respectiva Var. Anual acumulativa en la última década (en %) Matriculados 2007 -2008 (p) TOTAL 1. 389. 394 100, 00 Nc -1, 2 1. 244. 610 89, 58 Nc -1, 8 U. Privadas y de la Iglesia 144. 784 10, 42 Nc 5, 9 U. no Presenciales 184. 332 13, 27 Nc 2, 9 1. 205. 062 86, 73 2, 61 -1, 7 Andalucía 225. 212 16, 21 2, 75 -1, 6 Aragón 31. 018 2, 23 2, 34 -3, 7 Asturias 26. 330 1, 90 2, 44 -4, 7 Baleares 13. 394 0, 96 1, 25 -0, 2 Canarias 43. 792 3, 15 2, 11 -1, 0 Cantabria 10. 434 0, 75 1, 79 -3, 7 Cataluña 174. 181 12, 54 2, 37 -1, 2 Castilla-La Mancha 26. 662 1, 92 1, 30 -1, 7 Comunidad Valenciana 137. 980 9, 93 2, 74 -0, 2 Castilla y León 80. 437 5, 79 3, 15 -3, 0 Extremadura 22. 687 1, 63 2, 07 -1, 2 Galicia 67. 840 4, 88 2, 44 -3, 6 Madrid 231. 535 16, 66 3, 69 -1, 0 Murcia 37. 636 2, 71 2, 64 0, 1 Navarra 15. 817 1, 14 2, 55 -3, 3 País Vasco 53. 931 3, 88 2, 50 -3, 9 U. Públicas U. Presenciales
Oferta de recursos humanos, profesorado, curso 2006 -2007 Total % sobr e total TOTAL 102300 100, 0 U. Públicas 93372 91, 3 U. Privadas y de la Iglesia 8928 8, 7 U. no Presenciales 1282 1, 3 UNED 1109 1, 1 UOC 173 0, 2 101018 98, 7 Autónoma de Barcelona 3378 3, 3 Barcelona 4586 Girona % s/total CCAA Edad media % de mujeres % Func. CU TU CE U TE U Otro s % Contrat. Asociados Otro s 46, 0 36, 1 50, 0 8, 5 27, 4 2, 3 11, 6 0, 2 41, 3 28, 1 13, 2 46, 4 35, 5 54, 8 9, 3 30, 1 2, 5 12, 7 0, 2 45, 2 30, 8 14, 5 42, 8 41, 5 nd nd nd 45, 1 46, 0 47, 7 7, 5 33, 5 0, 4 6, 3 0, 0 38, 8 9, 9 28, 9 46, 0 46, 5 55, 1 8, 7 38, 7 0, 5 7, 3 0, 0 44, 9 11, 5 33, 5 39, 1 42, 8 nd nd nd 46, 0 35, 9 50, 0 8, 5 27, 4 2, 3 11, 6 0, 2 41, 3 28, 3 13, 0 22, 2 44, 9 38, 3 41, 2 10, 4 26, 9 0, 8 3, 1 0, 0 58, 8 44, 4 14, 4 4, 5 30, 2 48 41, 8 55, 3 12, 1 33, 1 1, 2 8, 9 0, 0 44, 7 32, 9 11, 8 1060 1, 0 7, 0 42, 3 37, 4 40, 1 5, 8 22, 2 1, 1 11, 0 0, 0 59, 9 47, 0 12, 9 Lleida 838 0, 8 5, 5 46, 6 37, 6 50, 5 8, 9 19, 8 3, 2 18, 5 0, 0 49, 5 41, 3 8, 2 Politécnica de Catalunya 2395 2, 3 15, 8 46, 6 20, 7 55, 3 9, 9 25, 7 4, 1 15, 5 0, 0 44, 7 26, 6 18, 1 Pompeu Fabra 975 1, 0 6, 4 43, 8 31, 0 24, 1 8, 5 13, 3 0, 9 1, 3 0, 0 75, 9 56, 3 19, 6 17, 13, 16267 a Cataluña 7. 000/16267 = cada 430 catalans un es 1372 1, 3 9, 0 44, 6 40, 3 37, 2 4, 8 7 0, 8 8 0, 0 62, 8 57, 1 profe 5, 8 Nd Nd U. Presenciales Rovira i Virgili
1 Como funciona el Sistema Innovación + productividad GLOBAL INTERNACIONALITZACIÓN NATIONAL REGIONAL LOCAL t ita s r e v uni SCIENCE conocimiento TECHNOLOGY INDUSTRY INNOVACIÓN Fuente: H. Etzkowitz , Pique, J. Sole Parellada, F. MARKET
Elementos Clave del Ecosistema de Innovación. 2 universitat Ecosistema de Innovación T. Munroe 2009
Elementos Clave del Ecosistema de Innovación. 1 agente ciencia tecnología Actitud (cambio cultural) Spin off Ecosistema innovación Creación redes Oficio+Competencias Formación experiencia Fuente: Munroe Consulting Inc. 2008
TRIPLE HELICE 3 univ ersi tat ADMINISTRACIÓN UNIVERSIDAD EMPRESA FUENTE: H. Etzkowitz
TRIPLE HELICE 3 ADMINISTRACIÓN UNIVERSITAT EMPRESA Investigación Enseñanza Valorización actitud oficio Compromiso social FUENTE: H. Etzkowitz
Población en edad de trabajar con una titulación universitaria (en % sobre el total) 1977 1987 1997 2007 Andalucía 2, 7 5, 6 8, 8 13, 3 Aragón 3, 2 7, 5 11, 5 17, 6 Asturias 3, 1 6, 8 9, 0 13, 9 Baleares 3, 1 6, 2 8, 3 12, 5 Canarias 3, 3 6, 7 9, 3 13, 5 Cantabria 3, 9 7, 4 9, 9 15, 1 Castilla - La Mancha 2, 8 5, 1 7, 6 11, 9 Castilla y León 3, 5 7, 1 11, 1 14, 8 3, 6 7, 2 10, 3 15, 4 Comunidad Valenciana 3, 1 6, 3 9, 7 14, 2 ESPAÑA 3, 7 7, 1 10, 8 15, 9 Extremadura 2, 9 5, 3 8, 7 12, 5 Galicia 3, 0 5, 5 8, 6 13, 8 La Rioja 3, 1 6, 9 10, 5 15, 9 6, 9 11, 0 17, 1 25, 2 4, 2 6, 2 10, 1 13, 3 Navarra 4, 9 8, 0 12, 6 18, 9 País Vasco 4, 0 9, 2 13, 8 19, 7 Cataluña Madrid Murcia Fuente: IVIE Pocs enginyers
Atracció d’estudiants Efecto atracción Efecto expulsión matriculados no residentes en % total matriculados % de alumnos residentes estudiando en otra CCAA Efecto Atracción Neto Andalucía 7, 2 6, 6 0, 5 Aragón 12, 7 18, 8 -6, 2 Asturias 5, 7 18, 5 -12, 8 Baleares 0, 8 34, 3 -33, 5 Canarias 1, 7 14, 1 -12, 4 Cantabria 10, 7 33, 8 -23, 1 Castilla y León 22, 4 17, 8 4, 6 Castilla-la Mancha 5, 4 49, 0 -43, 6 Cataluña 14, 3 2, 1 12, 2 Extremadura 5, 7 32, 5 -26, 8 Galicia 3, 6 11, 6 -8, 0 Madrid 22, 1 4, 5 17, 6 Murcia 15, 5 16, 1 -0, 5 Navarra 39, 8 32, 9 6, 9 País Vasco 8, 3 15, 4 -7, 2 La Rioja 37, 7 47, 9 -10, 3 C. Valenciana 7, 9 7, 8 0, 1
Ránking de universidades públicas presenciales en el indicador compuesto que aproxima la calidad docente, curso 2006 -2007 11 27 7 1 U. AUTÒNOMA DE BARCELONA* U. de GIRONA U. de LLEIDA 16 2 12 U. POLITÈCNICA DE CATALUNYA** U. POMPEU FABRA U. ROVIRA I VIRGILI Fundació CYD
LA RECERCA Círculos viciosos y virtuosos § Sectores productivos de bajo contenido tecnológico § Uso escaso del capital humano y tecnológico § Bajo gasto empresarial en I+D+i Entorno: Demanda infrecuente de servicios § Universidades débiles en investigación científica y desarrollo tecnológico § Productividad investigadora baja § Recursos escasos Universidades: Oferta pobre de servicios (Fco Perez UV. )
Círculos viciosos y virtuosos § Sectores productivos de alto contenido tecnológico § Uso intenso de capital humano y tecnológico § Elevado gasto empresarial en I+D+i Entorno: Demanda frecuente de servicios § Universidades potentes en investigación científica y desarrollo tecnológico § Alta productividad investigadora § Recursos abundantes Universidades: Oferta amplia de servicios
som cada cop mes bons Problemes?
Ránking de universidades públicas presenciales en el indicador compuesto que aproxima la calidad investigadora, curso 2006 -2007 4 3 32 27 U. AUTÒNOMA DE BARCELONA U. de GIRONA U. de LLEIDA 14 8 13 U. POLITÈCNICA DE CATALUNYA U. POMPEU FABRA U. ROVIRA I VIRGILI
Parlàvem de sistema ciència tecnologia tendre Es veritat: l’hem construït els darrers 25 anys Nomes ha començat a tenir dimensions critiques i capacitat de gestió en fa 5 – 10 Esta fent el seu camí. . . La transferència que fa es un miracle, tambe ho son la creació d’empreses i les patents. Totes tres magnituds han crescut molt mes que qualsevol altre variable (excepte la dels preus dels pisos els darrers anys fins el 2008) PACIENCIA I DINERS (REFORMES ESTRUCTURALS)
Patentes (universidades públicas) Solicitudes de patentes 20022006 U. AUTÓNOMA DE BARCELONA 2006 Patentes en explotación Ingresos por 100 PDI ECJ 20022006 por 100 PDI ECJ 2002 -2006 Ingresos por patente 2006 40 17 1, 6 10 4 0, 4 77. 000, 0 1. 000, 0 7. 700, 0 141 20 3, 7 41 6 1, 1 429. 313, 0 30. 000, 0 10. 471, 0 U. de GIRONA 18 4 2, 2 1 1 0, 1 10. 000, 0 U. de LLEIDA 28 6 4, 1 0 0 0, 0 182 47 7, 9 65 15 2, 8 1. 145. 000, 0 240. 000, 0 17. 615, 4 U. POMPEU FABRA 1 1 0, 1 5 1 0, 6 3. 542, 7 442, 7 708, 5 U. ROVIRA I VIRGILI 12 2 1, 6 0 0 0, 0 422 97 3, 6 122 27 1, 0 1. 664. 855, 7 281. 442, 7 13. 646, 4 1. 647 384 2, 0 561 150 0, 7 7. 844. 559, 0 2. 419. 010, 1 13. 983, 2 1 1 0, 1 0 0 0, 0 150 0, 7 7. 844. 559, 0 2. 419. 010, 1 13. 983, 2 U. de BARCELONA U. POLITÉCNICA DE CATALUÑA TOTAL UU. PP. PRESENCIALES UNED TOTAL UU. PP. ESPAÑOLAS 1. 648 385 2, 0 561 Nota: PDI EJC se refiere al personal docente e investigador equivalente a jornada completa Espin off creixents (Veciana. . . Estudi Accio) El sistema creat
Ingresos privados (universidades públicas) UNIVERSIDAD Total Por PDI EJC U. AUTÓNOMA DE BARCELONA 7. 526. 740, 0 3. 039, 9 U. de BARCELONA 8. 986. 704, 0 2. 358, 7 U. de GIRONA 1. 109. 397, 3 1. 328, 6 U. de LLEIDA 1. 566. 185, 9 2. 279, 7 U. POLITÉCNICA DE CATALUÑA 23. 995. 152, 3 10. 410, 0 U. POMPEU FABRA (. . ) U. ROVIRA I VIRGILI 3. 181. 466, 5 4. 131, 8 CATALUÑA 46. 365. 646, 0 3. 963, 2 TOTAL UU. PP. PRESENCIALES 199. 269. 800, 1 2. 475, 0 454. 702, 9 333, 8 199. 724. 503, 0 2. 439, 4 UNED TOTAL UU. PP. ESPAÑOLAS
UNIVERSIDAD AYUDAS A LA INVESTIGACIÓN Total ANDALUCÍA Por PDI EJC PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN Total Por PDI EJC TOTAL I+D Total Por PDI EJC 53. 227. 490, 0 3. 712, 6 83. 476. 269, 8 5. 822, 4 169. 245. 270, 0 11. 804, 8 ARAGÓN 4. 170. 584, 0 1. 494, 3 16. 198. 380, 1 5. 803, 8 35. 285. 563, 1 12. 642, 6 ASTURIAS 2. 375. 000, 0 1. 231, 2 5. 980. 340, 0 3. 100, 2 14. 562. 357, 5 7. 549, 2 BALEARES 3. 057. 315, 4 3. 439, 0 4. 688. 202, 2 5. 273, 6 9. 795. 754, 1 11. 018, 8 ISLAS CANARIAS 2. 398. 002, 0 777, 8 9. 608. 759, 4 3. 116, 7 18. 704. 049, 6 6. 066, 8 CANTABRIA 1. 404. 166, 0 1. 549, 9 13. 249. 602, 0 14. 624, 3 26. 456. 969, 0 29. 202, 0 CASTILLA-LA MANCHA 1. 935. 642, 0 1. 062, 4 14. 323. 548, 0 7. 861, 4 23. 364. 515, 0 12. 823, 6 CASTILLA Y LEÓN 2. 765. 332, 0 481, 4 11. 990. 292, 0 2. 087, 4 40. 944. 901, 0 7. 128, 3 20. 101. 658, 4 1. 718, 2 109. 100. 596, 1 9. 325, 6 225. 385. 964, 6 27. 019. 397, 8 3. 003, 8 40. 322. 227, 6 4. 482, 7 137. 696. 591, 7 15. 308, 1 875. 760, 0 540, 9 13. 445. 606, 0 8. 304, 9 22. 251. 330, 0 13. 743, 9 GALICIA 10. 163. 049, 6 2. 175, 8 34. 025. 615, 0 7. 284, 4 72. 811. 434, 4 15. 588, 0 MADRID 14. 642. 452, 0 1. 016, 4 72. 974. 672, 1 5. 065, 6 139. 598. 290, 3 9. 690, 3 MURCIA 565. 480, 0 247, 8 13. 870. 668, 5 6. 078, 3 21. 834. 005, 1 9. 567, 9 NAVARRA 1. 930. 133, 0 2. 777, 2 5. 354. 851, 5 7. 704, 8 11. 019. 722, 4 15. 855, 7 PAÍS VASCO 6. 684. 635, 9 1. 574, 7 28. 886. 968, 9 6. 804, 9 48. 807. 532, 6 11. 497, 7 186. 160, 4 464, 2 2. 207. 037, 7 5. 503, 8 3. 107. 034, 1 7. 748, 2 TOTAL UU. PP. PRESENCIALES 153. 502. 258, 7 1. 906, 5 479. 703. 636, 9 5. 958, 0 1. 020. 871. 284, 5 12. 679, 4 UNED 1. 380. 000, 0 1. 013, 2 5. 216. 202, 7 3. 829, 8 7. 455. 358, 7 5. 473, 8 CATALUÑA COMUNIDAD VALENCIANA EXTREMADURA La RIOJA 19. 265, 4
Las empresas y las universidades parece que están cumpliendo progresivamente con su trabajo GLOBAL INTERNACIONALITZACIÓN NATIONAL REGIONAL LOCAL SCIENCE TECHNOLOGY INDUSTRY INNOVACIÓN MARKET
Els problemes estructurals dels que parlàvem La organización de la investigación. El modelo español. • Modelo asambleario cooperativo con incentivos a la publicación. • Modelo componenda • Eficacia i sostenibilidad modesta del gobierno de los grupos de investigación. • Dimensiones no adaptadas. • Falta de jerarquía y de diseños organizativos. • Falta de propósito • Falta de convergencia con los objetivos de la universidad (de haberlos).
PERO HI HA EL PROFESSOR INNOVADOR I EMPRENEDOR. EL CREADOR DEL GRUP DE RECERCA QUE MULTIPLICA ELS QUE TREBALLEN AMB ELL !!!! (a la Politècnica 13. 000…)
Canvi en el govern de les universitats publiques Canvi en la rendició de comptes Canvi en el estatut del professorat Afegir a els incentius personals incentius a la gestió del grup i al propi grup Possibilitar a les universitats la seva diferenciació i per tant la seva competència Difondre la cultura de la planificació estratègica i de la millora de la gestió Enfocament de missió, visió i objectius de la universitat cap a la tercera missió i compromís amb l’entorn geogràfic Canviar la percepció social d’una universitat allunyada de la societat i de l’empresa
1. -La universitat i la recerca tenen `problemes 2 Corre cuita ve l’administració 3. - El pressupost es el que es 4. - La solució de la l’administració
CATALUNYA SIGNIFICA EL 1% DE LA PRODUCCIO CIENTIFICA MUNDIAL. . . PERO LA CIENCIA ESTA DESCONNECTADA DE LA INDUSTRIA Reportatge de Nature
La competitivitat de les empreses depèn de: ü L’estratègia individual per la qual optin ü La qualitat de l’entorn on competeixen (Porter, M. , On Competition, 1998)
Objectius § 1. 1. R+D diferencial üElevat risc tecnològic Fer aflorar R+D ex-novo, que no sorgiria sense un fort estímul públic üElevada massa crítica § 1. 2. Generació d’externalitats üCreixement de centres tecnològics Construir el sistema d’innovació català üGeneració de teixit tecnològic per les PIMEs üAtracció d’inversió tecnològica
ENFOCAMENT DELS AJUTS D’R+D (LOCALS) L’aprovació de projectes seguirà una lògica de intensa competició, on les ajudes públiques s’orientaran a projectes de molt alt risc, elevada massa crítica, i amb cooperació público-privada. Intern (Repte Tecnològic) ZONA PRIORITÀRIA 100 Sistema d’avaluació projectes R+D 50 Extern 50 100 (Impacte Entorn)
CARACTERITZACIO DEL SISTEMA D’R+D A CATALUNYA Nombre projectes Oferta 07 Demanda 07 1. 134 projectes 761 milions € 671. 000 €/proj 294 projectes 34 milions € 116. 000 €/proj Demanda 08 407 projectes 491 milions € 1, 2 milions €/proj 2009: Tenim 100 consorcis d’alta tecnologia a punt d’arrancar!!!! Podrem aprovar el 20%. Oferta 08 45 projectes 18, 9 milions € 420. 000 €/proj Demanda 09 103 projectes 142 milions € 1, 4 milions €/proj Oferta 09 17, 5 milions € Demanda prova pilot 13 projectes 30 milions € 2, 3 milions €/proj 60. 000 500. 000 600. 000 2. 000 Oferta prova pilot 6 projectes 5, 5 milions € 917. 000 €/proj Dimensió mínima requerida (euros)
LA GARANTIA DE QUALITAT DELS PROJECTES: AVALUACIO EXTERNA (AIDIT) Puntuacions AIDIT als projectes presentats el 2008 (A: excel·lent, B: notable, C: acceptable) % projectes aprovats/presentats A : 64% B: 30% C : 17% D, E : 0% El 36% de projectes excel. lents, i el 70% dels projectes notables van ser DENEGATS el 2008 per manca de pressupost *L’entitat externa AIDIT classifica els projectes segons una escala ordinal (de la A a la E) que fa referència al seu nivell tecnològic, on A és el nivell tecnològic més elevat.
ENFOCAMENT DELS AJUTS D’R+D (LOCALS) Grau d’incertesa Posicionament d’ACCIO: subvencions (30 -40%) a projectes d’elevat risc tecnològic Subvencions (efecte arrancada) Instruments financers (expectativa de retorn) t 0 t 1 Temps
Recursos atorgats a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
FINALMENT NO ES GAIRE MES DEL QUE DIU EL. . . PACTE NACIONAL PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ 61
MARC - Raó de ser 62
MARC - Abast Fronteres del PNRI 63
MARC - Agents 64
BASES COMPARTIDES 65
BASES COMPARTIDES 66
BASES COMPARTIDES 67
Construir el màxim consens possible al voltant del canvis a curt i llarg termini és imprescindible per: • esvair les resistències que poden retardar-los, (que són alimentades per les incerteses i la por) • donar un sentit útil a l’esforç intel·ligent, la constància en el treball i, fins i tot, els sacrificis que tothom hagi de fer per aconseguir-los • i generar l’esperança i la il·lusió al seu voltant.
Moltes gracies !
- Slides: 69