JOHN LOCKE El pensamnte poltic de John Locke

JOHN LOCKE El pensamnte polític de John Locke i el sorgiment del liberalisme

John Locke • Primer gran teòric del liberalisme. • Pare del liberalisme: per sostenir que tot govern sorgeix d’un pacte o contracte revocable entre individus, amb el propòsit de protegir la vida, la llibertat i la propietat de las persones. • Filòsof sistematitzador de l’empirisme.

Liberalisme • El seu ús corrent té un valor descriptiu un xic limitat. • “Molts liberalismes”: en el seu desenvolupament s’encreuen corrents de diferent origen. • Principis: -defensa de l’individu front l’Estat - individu font de llurs propis valors morals. -procés de comerç exalta llibertat -el mercat és un ordre espontani persa l’assignació de recursos.

Context històric • Absolutisme dels Tudor • Guerra de les dues roses XV: entre las casas de York i Lancaster→ anihilació i esgotament de la noblesa anglesa.

• Enrique VIII: • Suprimeix els monestirs i les seves rendes. Redistribuí propietats de l’Església Catòlica, gairebé la cinquena part de les terres angleses, entre comerciants i petits nobles que s’incorporaren a la gentry i que dominaran la vida agrària.

• Auge de la doctrina econòmica mercantilista. • Burgesia, majoritàriament puritana i hostil a l’anglicanisme, començava a sentir-se travada por les reglamentacions.

Els Estuards i la Guerra Civil • Jacob I: “a los reyes se los reverencia, justamente, como si fueran dioses, porque ejercen a manera de un poder divino sobre la tierra. ” Doctrina del dret diví dels reis.

• En 1628 el Parlament redactà una Petició de Drets: il·legal exacció d’impostos o tributs sense el seu consentiment, l’allotjament de soldats en cases particulars, i l ‘engarjolament sense judici. • Carles I decidí disoldre el Parlament a 1629. • Clar ambient general subversiu i revolucionari.

La Restauració i la Revolució Gloriosa • Retorn de Carlos II: període de la Restauració (1660 -85): Estat absolutista similar al descrit en el Leviatán (Hobbes) i una forta propensió vers el catolicisme. • Contraposició entre govern real absolutista o govern parlamentari.

• Jacobo II (1685 -88), catòlic declarat que pretenia el poder absolut. • Aquest episodi desencadenà el que es coneix com la “Revolució Gloriosa” de 1688 -89. • Parlament adoptà la Declaració de Drets (Bill of Rights).

Filosofia política • Dos tractats sobre el govern civil. • El Primer tractat critica puntualment els arguments de l’exitosa obra de Sir Robert Filmer, “Patriarca, o el poder natural dels reis”. • Locke nega que l’autoritat reial li hagi estat concedida a Adán por Déu. • ¿a qui hem d’obeir?

El Segon tractat o els fonaments del liberalisme • Tracta del “verdader origen, extensió i finalitat del govern civil”. • Similituds entre Hobbes i Locke. • Llei natural: inscrita “en el cor dels homes. • Empirisme: Locke nega l’existència de idees innates.

Contemporani de Hobbes • Leviatán: últim gran exemple d’una obra intel·lectual del renaixement.

• Refutació definitiva dels arguments de Hobbes i la justificació perfecta de la democràcia representativa. • Hobbes arribà a la conclusió que el despotisme que havia prevalgut a Europa era l’única forma de govern possible.

¿Què és el poder? • “És un dret a dictar lleis [. . . ] encaminades a regular i preservar la propietat, així como a emprar la força de la comunitat en l’execució de tales lleis i en la defensa de la República de qualsevol ofensa que pugui venir de l’exterior;

L’estat de naturalesa • “Homes reunits segons els dicta la seva raó, sense que ningú sigui superior a ells sobre la terra, amb autoritat per a jutjar-se los uns altres”. • Los sres creats por Déu viuen en “un estat de perfecta llibertat” natural i d’igualtat. • No és un estat d’absoluta llicència, no consisteix en què “cada un pugui fer el que le vingui en gana”. • La llibertat natural de l’home “consisteix en la seva superioritat enfront a qualsevol poder terrenal”.

Propietat privada • Apologia de la moral burgesa i capitalista. • És un terme polisèmic: en sentit ampli i general implica “vida, llibertad i hisenda”. • P. P. existia en l’Estat de Naturalesa, abans de l’organització de la societat. • Cap poder suprem “pot usurpar a cap hombre part alguna de la seva propietat sense el seu consentiment”.

• “La més gran felicitat no consisteix en gaudir dels més gran plaers, sinó en posseir las coses que produeixen els majors plaers” • HEDONISME CAPITALSITA

Contracte • Estat de guerra: convens els homes per ingressar en una “societat civil o política”. • El contracte es realitza per a garantir la seguritat de la propietat dels individus. • La tradició contractualista ha sostingut que són precisos dos contractes successius para donar origen a l’Estat: • -el primer és el pacte de societat, pel qual un grup d’homes decideix viure en comunitat, i • -el segon és el pacto de subjecció, en el qual quests homes se sotmeten a un poder comú.

Societat política i govern • El “govern civil és el remei més adequat per a les inconveniències que dóna l’estat de naturalesa”. • “La finalitat suprema dels homes a l’unir-se en repúbliques i sotmetre's a un govern és la preservació de les seves propietats (vida, llibertat i hisenda), quelcom que en l’estat de naturalesa es molt difícil d’aconseguir”.

Pobres • Una nova actitud vers la pobresa que comença a igualar el fracàs econòmic amb la carència de gracia divina. (Influència de la doctrina de la predestinació) • La indolència és un pecat i el món ha estat creat per als laboriosos. • Incapacitat política dels treblladors. • Funció del govern: protegir els homes “de la violència i de la injuria dels altres”. • -Els pobres no participen del poder polític, convertint l’Estat lockià en una societat de propietaris.

Perspectiva elitista • “Tothom està subjecte pel esmentat consens • als acords a que arribi la maoria”. • PERÒ… aquest govern de la majoria era interpretat como el govern dels propietaris de terres, comerciants i persones adinerades. • Locke legislà per als propietaris, però oblidà por complert als jornalers sin bens. • El poble ha d’estar satisfet en saber que està virtualment representat pels propietaris erigits en legisladors.

Influències • Locke inaugura amb la seva obra el liberalisme: definint llurs contorns essencials fins el present. • La principal contradicció de Locke i dels liberals contemporanis prové de la seva incondicional defensa dels drets naturals (civils o humans) i el dret de propietat. • Al col·locar els drets de propietat al mateix nivell que la protecció de les llibertats civils i inclús per damunt d’elles, Locke estava destinat a servir de mentor del liberalisme burgés així como al laissez-faire econòmic y de la lliure empresa”