ITe C Presentaci del centre LInstitut de Tecnologia

ITe. C

• Presentació del centre: • L’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITe. C és una entitat independent, sense fi lucratiu, que exerceix la seva funció en l’àmbit de les activitats que tenen com a perspectiva el progrés de la construcció. • Aquest àmbit abasta les necessitats del sector relacionades amb la millora i la innovació. L’activitat es basa de forma genèrica en la identificació d’aquestes necessitats i en la captació, elaboració i difusió de coneixements que els donin resposta, materialitzada mitjançant la informació, l’assessoria tecnològica, el suport tècnic, la normalització, l’avaluació, la certificació, la prospectiva i la recerca aplicada, i està orientada, entre d’altres, a: • • • El Procés Constructiu la Qualitat El Manteniment, la Rehabilitació Les Noves Exigències El Medi Ambient La Construcció Existent L’Anàlisi Econòmica

• Principals treballs de recerca en reciclatge de residus: • La línia de medi ambient de l’ITe. C ha desenvolupat diversos projectes en els àmbits de Residus de construcció, Residus provinents d’altres sectors, Demolició/desconstrucció, Aspectes normatius, Promoció i Formació entre els que destaquen: • Aprofitament de residus de construcció (1995) • Guia d’aplicació del Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (1995) • Manual de desconstrucció (1995) • Formació de tècnics en medi ambient i edificació (1996 -1997) • Anàlisi de les característiques materials dels granulats reciclats i de les seves possibles utilitzacions (1997) • Programa d’accions tècniques per a fomentar la valorització, minimització i selecció dels residus originats a les obres de construcció i demolició. (1999 -2000) • Proposta de la possible implantació d’un Document d’Adequació a l’Ús (DAU) als granulats de residus de construcció (2000)

Presentació d’un projecte potencial o real relacionat amb el reciclatge de residus: Projecte Life 98/351: Programa d’accions tècniques per fomentar la valorització, minimització i selecció de residus originats a les obres de construcció i demolició L’objectiu bàsic del projecte és insistir en l’aportació de mitjans i en la difusió de conceptes per augmentar la culturització del sector cap a una major sensibilitat mediambiental, dirigit, més concretament, cap al control i la reducció dels residus de composició heterogènia que genera aquest sector tant a l’activitat de producció (construcció i rehabilitació) com en el de demolició. Aquest projecte s’ha desenvolupat simultàniament amb els instituts de recerca italians Icie i Quasco, adaptant-los a la realitat de cada país. El resultat final del projecte està format pels següents documents: Situació actual i perspectives de futur dels residus de la construcció Manual de minimització i gestió de residus a les obres de construcció i demolició Pla de gestió de residus a les obres de construcció i demolició Programa d’ajuda a la realització del Pla de gestió de residus Programa docent per a la gestió eficient dels residus

Jerarquia en el tractament dels residus (V Programa Marc de la CE) Reduir (minimitzar) Reutilitzar Reciclar Aprofitament energètic Abocador

Manuals Life

Esquema de desenvolupament del pla de gestió de residus Propostes minimització Quantitat i naturalesa dels residus Possibilitats de valorització Escenaris de gestió Gestió final Pressupost final

Exemple Pla de gestió de residus - Minimització En projecte i programació de l’obra • Modificació dels sistemes constructius - Industrialització i Prefabricació • Optimització de les seccions resistents i altres elements constructius • Ajust dels sistemes constructius a la producció de residus - Coordinació dimensional • Aplicar un Pla de gestió de residus i de polítiques de sensibilització • Utilització d’elements reutilitzats i reciclats, a poder ser, de l’enderroc anterior o de la mateixa obra • Establiment d’una política general de compra de materials • Establiment d’una política de gestió de residus amb les empreses subcontractades • Etc

Exemple Pla de gestió de residus - Minimització A l’obra • Comprovar que els que participen a l’obra (incloses les subcontractes) coneixen el Pla de gestió de residus • Dedicar personal especialitzat al seguiment del Pla de gestió de residus • Tenir especial cura amb els productes perillosos • Establir una zona protegida d’aplec dels materials i dels residus (5%) • Dur a terme la política sobre compra de materials establerta en la fase de programació (5%) • Etc.

Exemple Pla de gestió residus 3 Plantes Soterrani Planta Baixa Planta Altell Planta Tipus (1ª-5ª) Total construït = = = 2. 698, 85 m 2 861, 95 m 2 704, 00 m 2 3. 912, 25 m 2 (782, 45 x 5) 8. 177, 15 m 2

Previsió de volum de residus (acabats amb cartró-guix)

Escenari 1 Reutilització dels petris a l’obra Reutització dels petris matxucats com a material per la formació de pendents en coberta plana. Execució de les pendents de coberta per fases.

Escenari 1 Reutilització dels petris a l’obra Reutització dels petris matxucats com a subbase de paviment drenant al soterrani -3 del pàrking. L’execució del paviment drenant es realitzarà per fases - s’aprofitarà per executar les juntes de dilatació del paviment d’acabat.

Escenari 1 Reutilització dels petris a l’obra Reutització dels petris matxucats pel trasdossat del mur de contenció del soterrani.

Escenari 1 - Necessitats de residus Reutització dels petris matxucats com a material per la formació de pendents en coberta plana. Reutització dels petris matxucats com a subbase de paviment drenant al soterrani -3 del pàrking. Reutització dels petris matxucats pel trasdossat del mur de contenció del soterrani. Producció de material petri 67, 48 m 3 reals ( e=10 cm mitjana ) 96, 53 m 3 reals ( e=11 cm ) 223, 6 m 3 reals ( 55 ml mur 3 façanes ) 318, 38 m 3 x 1/3 (matxuqueig) = 106, 13 m 3 reals

Escenari 1 - Reutilització materials petris en formació de pendents Execució de 674, 75 m 2 de pendents amb una mitjana de 10 cm de gruix. (67, 48 m 3) més la gestió tradicional de la runa (a abocador). Cost materials més execució de pendents 67, 48 m 3 x 11, 21 € /m 3 = 756, 3 € Cost gestió de la runa 67, 48 m 3 x 3 = 202, 44 m 3 (aparents) x 15, 08 €/m 3= 3. 052, 67€ Cost total partida = 3. 808, 97 € Execució de 674, 75 m 2 de pendents amb una mitjana de 10 cm de gruix. (67, 48 m 3) en base a material reciclat. Cost execució de pendents 67, 48 m 3 x 5, 24 €/m 3 (exclosa argila expandida)= 353, 65 € Cost de la manipulació de la runa a l’obra 67, 48 m 3 x 2, 5 m 3/h = 27 h x 12, 89 €/h (peó) = 347, 97 € Cost total partida = 701, 62* € * (Falta incloure cost separació selectiva materials i repercusió maquinària) Cost de la gestió de les runes pètries 701, 62 - 3. 808, 97 = -3. 107, 36 €

Escenari 2. - Matxuqueig dels petris a l’obra i utilització exterior a l’obra o transport a abocador. Matxuqueig dels materials petris i posterior transport 318, 38 m 3 x 1/3 = 106, 13 m 3 x 2, 5 m 3/h = 42, 45 h x 12, 89 €/h (peó) = 547, 28 € Transport 106, 13 m 3 x 12, 07 €/m 3 = 1. 281, 45 € Taxes de Gestor o abocador 106, 13 m 3 x 1, 2 €/m 3 = 127, 57 € Cost total = 1. 956, 29* € * (Falta incloure cost separació selectiva materials i repercusió maquinària)

Escenari 3. - Gestió dels residus amb separació de petris i transport a central de reciclatge o abocador. Reciclatge sense matxucar Petris 318, 38 m 3 (aparent) Transport 318, 38 m 3 x 12, 07 €/m 3 = 3. 844, 22 € Taxes de Gestor 318, 38 m 3 x 1, 2 €/m 3 = 382, 7 € Cost total = 4. 226, 92 € * (Falta incloure cost separació selectiva materials)

Escenari 4. - Residus a l’abocador No es realitza cap tipus de selecció 318, 38 m 3 x 15, 08 €/m 3 = 4. 800, 97€ Nota: en tots els casos no s’ha considerat el cost dels banals (fustes, plàstics, cartró, . . ) que haurien d’anar a una planta de transferencia o a abocador. Es tracta de 317, 07 m 3 amb un cost de 6044, 5 €

Resum de costos Escenari 1 -3. 107, 36 € -0, 38 €/m 2 Escenari 2 1. 956, 29 € 0, 23 €/m 2 Escenari 3 4. 226, 92 € 0, 52 €/m 2 Escenari 4 4. 800, 97 € 0, 59 €/m 2 Nota: en tots els casos no s’ha considerat el cost dels banals (fustes, plàstics, cartró, . . ) que haurien d’anar a una planta de transferencia o a abocador. Es tracta de 317, 07 m 3 amb un cost de 6. 044, 54 €. Es dir 0, 74 €/m 2

Variables que afecten a la gestió dels residus Taxes de deposició dels abocadors Taxes de deposició dels recicladors i dels centres de transferència Transport dels materials Preu dels materials naturals Cost de la maquinària i de la ma d’obra de matxuqueig Cost separació selectiva Cost del granulat reciclat Sensibilització i voluntat per introduir paràmetres ambientals sobre residus

Matxucadora per a l’obra Dades principals: Mides: 500 x 750 x 1400 mm Potència: 1. 5 k. W Pes: 85 kg

Compactadora per a l’obra

Contenidor per a l’obra

Trituradora per a l’obra

Matxucadora a l’enderroc