INDEX 1 INTRODUCCI 2 PROBLEMES ECONMICS DEL PERIODE

INDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. PROBLEMES ECONÒMICS DEL PERIODE D’ENTREGUERRES 3. LA ITÀLIA FEIXISTA 4. EL NAZISME

1. Introducció • El final de la Gran Guerra va provocar desequilibris molt profunds a Europa. A les dificultats polítiques es va afegir una important crisi econòmica. • A la fi de 1929, el capitalisme es va enfrontar a la més gran crisi coneguda, seguida d’una depressió que va posar fi al capitalisme clàssic i va mostrar que calia que els estats regularen els assumptes econòmics. • El crac i la posterior depressió, van propiciar la crisi del sistema parlamentari i l’ascens d’altres règims polítics totalitaris.

Línia del temps

2. PROBLEMES ECONÒMICS DEL PERIODE D’ENTREGUERRES La Primera Guerra Mundial va produir un fort impacte a Europa. En primer lloc, va debilitar al països que havien participat: • La guerra havia consumit una bona part de la seua riquesa (es va reduir un terç del seu potencial econòmic). • Va afectar negativament a la població: pèrdua de vides humanes (8 milions), mutilacions (21 milions). • Destrucció de infraestructures, maquinària, fàbriques, …. • Deutes de guerra: gran part dels països europeus havien demanat préstecs, fonamentalment als EUA per finançar la guerra (Regne Unit i França) • Les reparacions de guerra: a Alemanya la Comissió de Reparacions va fixar en 1921 que havia de pagar 33. 000 milions de $.

Plà Dawes A fi de restablir el sistema monetari internacional es va convocar la Conferència Internacional de Gènova en 1922 on es van adoptar diferents mesures entre elles el Pla Dawes (1924) que volia solucionar el problema de les reparacions de guerra alemanyes i els deutes entre els aliats.

EL CRAC DE 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ El 24 d’octubre, conegut com el “dijous negre”, es va estendre el pànic quan es van oferir 13 milions d’accions amb una demanda quasi nul. la. El preu de les accions havia començat a baixar a partir de la primavera de 1929 a causa de la contracció de la producció i l’ocupació. A partir d’eixe moment el mercat es va col. lapsar i l’enfonsament dels valors borsaris va continuar fins 1933. L’enfonsament borsari va provocar la destrucció de l’estalvi (molta gent s’hi va arruinar), es va reduir el crèdit, el consum i la inversió. Les conseqüències es van traspasar immediatament de la borsa a l’economia real.

El cercle de la crisi BAIXEN ELS PREUS I DISMINUIX LA PRODUCCIÓ BAIXA EL CONSUM TANCAMENT D’EMPRESES ATUR I MISÈRIA

Prosperitat Depresió

El New Deal de Roosevelt Franklin Delano Roosevelt va arribar a la presidència del Estats Units en 1933, en el moment més intens de la Gran Depressió. El seu programa econòmic s’anomenà “New Deal” (nou compromís) i va estar actiu entre 1933 i 1938 amb mesures per a reactivar l’economia: Inversions en obres públiques: preses hidroelèctriques, carreteres, … Subvencions als camperols per disminuir la producció per a que pujaren els preus. Es va sanejar el sistema bancari i va garantir els comptes dels xicotets inversors davant una fallida bancària. Al mateix temps es van millorar les condicions de treball: llibertat sindical, el salari mínim, creació de la Seguretat Social (Social Security Act), etc. .

3. L’ascens dels totalitarismes

La majoria de les dictadures que es van implantar a Europa entre 1920 i 1940 van ser dictadures d'inspiració generalment conservadora i a vegades nacionalista, que davant de l'aparent fracàs dels sistemes de partits i parlamentaris, van voler establir un nou tipus d'orde polític autoritari i estable com a base del desenrotllament econòmic i social dels seus respectius països. Desenvolupament Aparició de partits de tipus feixista. dels totalitarismes: Règims amb un partit únic Concentració de tots els poders de l’estat en el partit únic. Imposició de pautes de conducta i pensament a tota la població. Persecució de qualsevol oposició Supressió de tots els drets i llibertats.

A Hongria, l'almirall Horthy va establir en 1920 una dictadura contrarevolucionària i antisemita que va durar 24 anys. A Iugoslàvia en 1928 el rei Alexandre I proclamara la dictadura. A Polònia, el mariscal Pilsudski va posar fi al maig de 1926 a la jove República. En la República austríaca el canceller Engelbert Dollfuss en 1934 el va imposar (30 d'abril) una nova Constitució que convertia Àustria en una dictadura. A Bulgària, el tsar Borís III, que va regnar entre 1918 i 1943, va imposar al Gener de 1935 una dictadura reial. A Grècia, el 4 d'agost de 1936, el general Metaxas va establir una dictadura militar. A Romania, el 18 de febrer de 1938, el rei Carol II , va formar un govern de concentració dirigit per Ocavian Gogol. La dictadura portuguesa va ser instaurada pel pronunciament militar de 28 de maig de 1926 encapçalament pel general Gomes de Costa i després dirigida per Antonio d'Oliveira Salazar, va durar fins a 1974. A Espanya amb el recolzament d’Alfons XIII es va establir la dictadura de Miguel Primo de Rivera. I a partir de 1936 Franco. Les més importants seran l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini.

LA ITÀLIA FEIXISTA

Definició: El feixisme italià és una ideologia de caire dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides al finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió. Causes: ◦ Les compensacions després de la I Guerra Mundial. ◦ La crisi econòmica com a conseqüència de la Crisis del 29. ◦ El rebuig a la revolució social (el moviment obrer italià era molt feble). ◦ Fragmentació política que provocava govern

Cronologia: 1922 -1943 ◦ 1919: creació esquadres d’activistes feixistes per Benito Mussolini: FASCI DI COMBATTIMENTO. ◦ 1921: creació del Partit Feixista Nacional. Aquest partit era minoritari, però tenia el vistiplau dels terratinents i capitalistes pel seu “antisocialisme”. ◦ 1922: Marcha sobre Roma : marxa massiva de feixistes que van ocupar els principals edificis públics i va provocar la dimisió del govern i el rei Víctor Manuel III li va encarregar a Mussolini la formació d’un govern. ◦ Entre 1922 i 1929 es va consolidad el règim feixista: Modificació de les lleis per obtindre la majoria al parlament. 1925: instauració de la dictadura quan Mussolini es proclama “ Duce” (conductor o cabdill) 1929: a les eleccions sols es va presentar una única condidatura: la lista feixista (listone)

Esquema • Creació de monopolis estatals en sectors econòmics estratègics: combustible, transports, … • Autarquia: establiment d’una economia autosuficient per evitar la dependència d’altres països.

Text: Els principis feixistes El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democràtiques i les rebutja, tant pel que fa a les premisses teòriques com a les aplicacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pel sol fet de ser nombre, puga dirigir la societat humana; nega que aquest nombre puga governar, per mitjà d’una consulta periòdica; afirma la desigualtat sense remei, fecunda i benèfica entre els homes, que no poden anivellar-se per un fet mecànic i extrínsec com el sufragi universal. Es poden definir així els règims democràtics: són aquells en què es dóna al poble, de tant en tant, la il·lusió de ser sobirà, mentre que la sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables i secretes. [. . . ] El feixisme rebutja, en la democràcia, l’absurda mentida convencional de la igualtat política, l’esperit d’irresponsabilitat col·lectiva i el mite de la felicitat i del progrés indefinit. B. MUSSOLINI, La doctrina del feixisme

Text: El culte a la violència Una expedició de càstig [. . . ] l’expedició punitiva parteix quasi sempre d’un centre urbà i irradia cap al camp que l’envolta. Enfilats als seus camions [. . . ] els «camises negres» es dirigeixen al lloc que és l’objectiu de l’expedició. Una vegada hi són, comencen a donar colps a tots els que es troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una corbata, un mocador o una brusa roja. Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista és ferit o simplement és espentat, el «càstig» s’amplia. Aleshores es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari, els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema. Els que enxampen dins del local són apallissats salvatgement o assassinats. A. TASCA, Naixement del feixisme, 1938

Els símbols: El record de l’imperi

El fascio, símbol del feixisme

El militarisme: joves de l’avantguarda feixista

La camisa negra

L’expansió colonial

Intervencionisme estatal La Carta del Treball de 1927 va plasmar el corporativisme econòmic de l'Estat feixista. Les empreses privades van quedar davall la seua supervisió, i es va desenrotllar una “tercera via” capitalista enfront del liberalisme (defensor de la iniciativa privada) i el socialisme (propietari dels mitjans de producció. En el camp agrari es va fomentar l'autosuficiència del país per mitjà de l'autarquia, per al que es va fer necessari incrementar la producció i disminuir la dependència de l'exterior

La intervenció de l’estat a l’economia: la campanya del blat Entre les prioritats econòmiques del règim va destacar la busca de l'autoabastiment agrícola ("batalla del blat", 1925).

La Itàlia feixista Itàlia sota el feixisme

EL NAZISME

• Definició: Nazisme és la contracció de la paraula alemanya Nationalsozialismus, que significa Nacionalsocialisme, i fa referència a tot allò que s'ha relacionat amb la ideologia i el règim que va governar Alemanya de 1933 a 1945 amb l'arribada al poder del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors. L'Alemanya d'este període, autoproclamat Tercer Reich, es coneix com l'Alemanya nazi.

Causes de l’ascens del nazisme: • Crisis econòmica: Gran Depressió: hiperinflació. • Humil. liació provocada per la derrota de la Primera Guerra Mundial. • Aparició del feixisme i dictadures durant el periode d’entreguerres: creació del partit Nacionalsocialista per Adolf Hitler en 1920 (NSDAP) • Debilitat de la República de Weimar (règim democràtic constituit a Weimar).

Cronologia: 1933 - 1945 1920 fundació del Partit Nacionalsocialista Obrero Alemán (NSDAP). 1923: colp d’estat a Múnich (putsch de Múnich) que va fracasar. 1933: el president de la República de Weimar li oferix a Hitler formar govern (canciller). 1934: es produixen 2 esdeveniments que van accelerar l’aparició de la dictadura: ◦ La nit dels ganivets (coltells) llargs: lideratge de Hitler dins del partit. ◦ A la mort del president (2 de agosto de 1934), Hitler va publicar una llei per la concentrava el càrrec de president: `La posició de President del Reich serà combinada amb la del Canciller. el Führer, Adolf Hitler.

Evolució de la situació econòmica i del vot entre el 1919 i el 1932

Text: Hiperinflació i vida quotidiana Prompte va aparéixer una nova professió: la dels «acaparadors» . Homes sense faena agafaven una o dues motxilles i anaven d’un llaurador a un altre [. . . ] per aconseguir queviures il·legals i vendre’ls després a la ciutat a un preu quatre o cinc vegades més alt. Al principi els llauradors estaven d’allò més contents amb la gran quantitat de bitllets de banc que els plovien a casa [. . . ]. Però, així que anaven a la ciutat amb les carteres plenes de diners per comprar mercaderies, descobrien amb irritació que, mentre que ells només havien demanat cinc vegades més pels queviures que havien venut, el preu de la dalla, el martell i l’olla que volien comprar s’havia multiplicat per vint o cinquanta. A partir d’aquell moment [. . . ] van intercanviar mercaderia per mercaderia [. . . ]. Els habitants de les ciutats traginaven fins a les cases de camp totes les coses de què es podien privar: gerros de porcellana xinesa i catifes, sabres i escopetes, aparells fotogràfics i llibres, llums i ornaments. [. . . ] I malgrat tot, [. . . ] la gent es va acostumar, es va adaptar al caos [. . . ] quan a Àustria un ou costava tant com abans un automòbil de luxe o [. . . ], a Alemanya, valia quatre milions de marcs (tant, com, més o menys, abans el preu de totes les cases del Gran Berlín) [. . . ]. Els rics es van tornar pobres, perquè els diners se’ls fonien als bancs [. . . ] i els especulador es van fer rics. S. ZWEIG, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, 1942

La hiperinflació del 1923 va provocar la fam de les classes populars

Adolf Hitler

Text: El suport al nazisme Un capitalista, un estudiant i un obrer expliquen per què van donar suport al partit nazi. Nosaltres, els Krupp, no som idealistes, sinó realistes. Pensàvem que Hitler ens donaria la possibilitat de tindre un desenvolupament sa. Nosaltres volíem un sistema que funcionara bé i que ens donara els mitjans per treballar tranquil·lament. Declaracions de l’empresari Krupp en el procés de Nuremberg, 1946 Jo no vaig ser pressionat perquè m’adherira a les Joventuts Hitlerianes ni pel meu pare ni per ningú. [. . . ] Jo mateix vaig decidir fer-ho, simplement perquè tenia ganes de formar part d’una associació de joves en la qual poguera lluitar per un ideal nacionalista. Les Joventuts Hitlerianes organitzaven campaments i excursions, i feien reunions de grup. Hi havia xicons de tots els nivells socials, sobretot petitburgesos i obrers, i a més no es feia cap distinció de classe, cosa que m’agradava molt. Entrevista a un antic membre del partit nazi, 1960 La primavera del 1932, els nazis van fer les primeres temptatives per establir cèl·lules entre els obrers dels ferrocarrils. Ja hi havia bastants nazis entre els directors, els tècnics i els oficinistes. Des del 1931, hi havia caps de servei que vetlaven perquè els obrers que pertangueren a les «camises marrons» gaudiren de privilegis. [. . . ] Al final de la primavera del 1932, tots els obrers socialistes van haver de firmar un paper que els retirava la titulació. [. . . ] Finalment va arribar l’ordre: «S’hi han d’inscriure [al sindicat nazi] o seran destituïts» . W. ALLEN, Un petit poble nazi (1930 -1935), 1967

Origen social dels membres del partit nazi

Evolució de l’atur i dels vots al partit nazi

Característiques del nazisme

Símbols Esvàstica Escut Font d’inspiració: l’Imperi alemany (Reich): • Primer Reich: Sacre Imperi : 962 -1806 • Segon Reich: 1871 -1918 (implantat per Guillem I) • Tercer Reich: l’Alemanya nazi

Estètica militar

Racisme: mesures contra la població jueva

Racisme: defensa de la raça ària La raça ària Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècnica, són quasi exclusivament els fruits del geni creador ari. Això permet concloure que només ell és el fundador d’una humanitat superior i que, per això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà» . [. . . ] Si es dividira la humanitat en tres categories d’homes: creadors, conservadors i destructors de la cultura, tindríem segurament com a representant del primer grup només l’element ari. [. . . ] L’existència de tipus humans inferiors ha sigut sempre una condició prèvia essencial per a la formació de les civilitzacions. . . [. . . ] L’ari ha renunciat a la puresa de la seua sang i ha perdut a poc la facultat de crear civilització. [. . . ] Els pobles moren no tan sols perquè perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una sang pura. Tots els qui, en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que deixalles. A. HITLER, Mein Kampf, 1924

Imatge sobre l’ideal ari

Racisme: Un exercici d’aritmètica racista Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5, 5 marcs, un criminal 3, 5 marcs. En molts casos, un funcionari no cobra més de 4 marcs, un empleat 3, 6 marcs, un aprenent 2 marcs. [. . . ] Calculeu quant costen anualment els 300. 000 bojos i epilèptics d’Alemanya. Quants préstecs de 1. 000 marcs podríem concedir a matrimonis joves si poguérem estalviar aquests diners? Procedent d’un llibre de text de matemàtiques de l’època nazi

Racisme: matrimonis permesos i prohibits segons les lleis de Nuremberg del 1935

Racisme: els camps de concentració i l’extermini

Racisme: població jueva exterminada per països

Presoners a Auschwitz

Text: El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració [. . . ] Hoss [. . . ] va respondre que la majoria dels que eren portats al camp anaven allà per a ser exterminats. Hoss va fer després una declaració jurada en què va admetre que havia supervisat l’extermini per gasejament i la incineració posterior d’almenys dos milions i mig de persones. Va dir que s’introduïa el [gas] Zyklon-B a la cambra a través d’una xicoteta obertura. Es tardava entre 3 i 15 minuts a assassinar els que eren dins la cambra. Al cap de mitja hora, es retiraven els cossos. Els Sonderkommandos o Comandos Especials els treien els anells i les dents i els empastaments d’or. Hoss va descriure el procés amb el qual se seleccionaven els que anaven a ser gasejats. Va declarar que es tractava d’enganyar les víctimes dient-los que les anaven a netejar de polls. Va dir que a les cambres de gas hi podien entrar fins a 2. 000 persones. Testimoni de Rudolf Hoss, Kommandant d’Auschwitz

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTAT NAZI Són els propis d’un règim totalitari: • Existència d’un lider que controla l’estat • Utilització del terror • Utilització de la propaganda • Control de l’educació • Control de la cultura

Presència d’un lider Retrat de Hitler, de Hubert Lazinger

UTILITZACIÓ DEL TERROR La nit dels vidres trencats El primer camp de concentració, Dachau

La propaganda: olimpíades de Berlín

Text: L’educació dels joves És amb la joventut amb qui començaré la meua obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els vells, estem gastats [. . . ], ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant [. . . ]. Però, la meua esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, podré construir un món nou. La meua pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. [. . . ] Sobretot, que siga atlètica: és el més important. [. . . ] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que corrompre els joves. H. RAUSCHNING, Hitler em va dir, 1940

El control de la cultura: crema de llibres el 1933

L’expansionisme: mapa de l’expansió territorial alemanya a l’època nazi

Fotograma d’El Gran Dictador, de Charles Chaplin, el 1940

Evolució de la inversió pública per sectors entre el 1928 i el 1938

Evolució de l’atur entre el 1932 i el 1939

Evolució de la producció industrial per sectors

Enllaços d’interés L’ascens de Hitler Itàlia sota el feixisme L’ascens de Hitler