Incorporaci de la vacunaci contra el virus del

Incorporació de la vacunació contra el virus del papil·loma humà en el calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya 23 de juliol de 2008

Guió • Antecedents: decisió del CISNS • Epidemiologia del VPH i el càncer de cèrvix i altres ITS • La prevenció del càncer de cèrvix a Catalunya: cribratge i vacunació • El programa de vacunació del VPH a Catalunya: característiques principals • Conclusions

La vacuna enfront el VPH: Antecedents • El 10 d’octubre de 2007, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS) va acordar, per unanimitat, la inclusió de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) dins del calendari de vacunacions de l’SNS, ratificant l’acord de la Comissió de Salut Pública de 26 de setembre de 2007. • L’acord especifica que la vacuna s’administrarà a les noies d’entre 11 i 14 anys d’edat en una única cohort. • Països com Àustria, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Portugal, França, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Grècia, Suïssa, Luxemburg i Holanda ja han inclòs la vacunació en els calendaris. En total està aprovada a 15 països de la Unió Europea i a 57 en total. És el cas d’Austràlia, Estats Units i Canadà.

INFECCIÓ PEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ (VPH) • El grup del virus del papil·loma humà inclou més de cent tipus diferents. • Més de quaranta d’aquests virus es transmeten sexualment i poden infectar l’àrea genital d’homes i dones. • Alguns dels VPH que es transmeten sexualment es poden considerar d’alt risc en ser potencialment oncogènics.

Història natural del càncer de cèrvix La infecció genital per HPV sembla ser la ITS viral més comuna. Prevalença de 20 -40% en dones de 20 anys actives sexualment

Història natural del càncer de cèrvix La majoria de les infeccions son benignes, subclíniques i autolimitades. Moltes displàsies cervicals de baix grau regressen espontàniament. La infecció persistent per HPV oncogènics és el principal factor de risc de progressió. Progressió 10 -20 anys % Regressió 57% 43% 32% Lowy DR. J. Clin. Invest. 2006; 116: 1167– 1173

HPV: causa necessària pel desenvolupament del càncer de cèrvix

Fracció atribuïble de casos de càncer relacionats amb la infecció per VPH Adaptat de Sivia de Sanjosé, 2008

Magnitud del Problema a Catalunya • • Taxes d’ Incidència càncer de cèrvix: 7, 4 x 100. 000 dones en Girona 9 x 100. 000 dones en Tarragona, equivalents a 256 casos anuals (el 3% de tots els tumors en dones) 173 casos per HPV 16 & 18 (67, 9%) 270 casos lesions alt grau (HSIL) /any • Taxes de mortalitat al 2004: 2, 2 morts per 100. 000 dones 90 morts anuals (1, 2% de totes les morts per càncer en mujeres) En Espanya la taxa crua de mortalitat és del 2, 65 i representa 1, 7 % de totes les morts per tumores malignes • Prevalença d’infecció 3 % de la població general

Activitat diagnòstica anual estimada a Catalunya (Font. SERC, ICO, 2004) Citologies anuals 15+ Diagnòstic de condilomes en dones 20+ Diagnòstic de Lesions de baix grau (LSIL/ASCUS) 1. 352. 112 36. 594 84. 448 Diagnòstic de Lesions d’alt grau (HSIL) 270 Diagnòstic de càncer de cèrvix 256 Morts per càncer de cèrvix 90

Font: CEEISCAT. Direcció General de Salut Publica

ESTRATÈGIA GLOBAL DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE CÈRVIX • La prevenció primària (vacunes) i la secundària (cribratges) s’han de considerar conjuntament dins una estratègia global de prevenció del càncer de cèrvix. • La vacunació del VPH és un nou element complementari i progressiu que cal afegir a l’estratègia preventiva del càncer de coll uterí • El DS aplica la resolució del Consell Interterritorial del SNS del 10 d’octubre de 2007: inclou la vacunació en el calendari de vacunes i reforça la política de cribratge del càncer de coll uterí.

Pla estratègic d’ordenació de serveis de l’atenció maternoinfantil i de l’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva en l’atenció primària EDUCACIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT PREVENCIÓ INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL • • Atenció a l’embaràs Atenció al part natural Atenció domiciliària a nadons de baix pes i prematurs Actuacions sobre població vulnerable: joves, homes, població immigrada. . . • Diagnòstic prenatal • Cribratge de càncer de mama • Cribratge de càncer de coll d’úter ü Vacuna del virus del papil·loma humà • Violència • Formació específica dels professionals • Guia de pràctica clínica • Model assistencial integral

Eficàcia i seguretat de les vacunes disponibles • • 2 tipus de vacunes: ambdues profilàctiques no terapèutiques per tant actuen en persones que no han tingut contacte amb el virus Es poden utilitzar entre els 9 i 26 anys, però l’ eficàcia és màxima quan no s’han tingut relacions sexuals Les dues inclouen els serotips 16 i 18 responsables d’aprox. un 70 % dels càncer de cèrvix Una d’elles inclou també el 6 i 11 responsable d’un 90% de berrugues genitals ( condilomes) Eficàcia profilàctica propera al 100% enfront a HPV 16 i 18 (i 6 i 11 si és la que l’inclou). Impacte en població general del 39% quan s’aplica de 15 -26 anys (influència d’ infeccions prevalents) Protecció creuada variable enfront altres serotips oncogènics Es manté la protecció durant almenys 5 -6 anys (Durada d’estudis publicats). Possiblement protecció duradora. Bon perfil de seguretat: autoritzades per EMEA i AEMPS. Pocs efectes adversos, sobre tot locals

Estratègia de Vacunació • Inclusió en calendari de vacunació sistemàtica • Una única cohort de noies de 11 -12 anys (6è de primària) 31. 463 noies (Departament Educació) • A l’escola, conjuntament amb vacunació enfront hepatitis A +B (mateixa pauta d’actuació: 3 dosis durant el curs escolar) • Fullet informatiu als pares/mares i noies+ Consentiment informat • Materials per professionals: manual, guia tècnica. • Informació al web: preguntes freqüents • Llistat d’alumnes i lliurament de vacunes personalitzat

Per què la cohort de 6è de primària? • Abans de l’inici de les relacions sexuals: – Als 11 o 12 anys pràcticament cap noia ha iniciat relacions sexuals, – Als 14 -16 anys el 27% de les noies ja han tingut almenys una relació sexual completa. • A més, es pot garantir una elevada cobertura vacunal, – la que s’ha assolit en aquest curs per hepatitis és superior a la que s’aconsegueix en edats superiors, com és el cas de l’etapa d’educació secundària (87, 8 vs. 77, 3) – molt més elevada que la que s’aconsegueix amb recomanacions individuals de vacunació si es garanteixen cobertures elevades Equitat • Es faran servir els recursos logístics i sanitaris que ja estan implementats per realitzar la vacunació contra les hepatitis A i B • Coincident amb recomanacions internacionals (Regne Unit, USA, etc. ) • Decisió presa desprès de Consulta amb Consell Assessor

Avaluació • Cobertura vacunal • Seguretat Clínica • Impacte en prevalença i distribució serotips de VPH • Impacte en estratègies de prevenció de càncer i ITS • Impacte en incidència de càncer (a llarg termini) i berrugues genitals (S/tipus vacunes) En col·laboració amb ICO

Les vacunes han estat i segueixen sent una de les estratègies de SP més efectives i eficients en tot el món. “Mai en la història del progrés humà no ha existit un mètode millor i més barat de prevenir la malaltia” (G. Edsall). Per cada 1$ gastat*: • DTPa estalvia. . . . $27. 00 • XRP estalvia. . ……. . $26. 00 • Hep B perinatal estalvia. . . …. . $14. 70 • Varicel·la estalvia. . . $ 5. 40 • Pòlio inactivada (IPV) estalvia. . $ 5. 45 *estalvis directs I indirects incloent perdua de treball, mort I discapacitat. Stephen L. Cochi, NIP, - CDC, 2005

que s e i t l a l ma e d s l a anys nu a 0 s 2 o a s f a sols 00 c 0 n. a 5 t 3 s e alan és d t a m c n s t e t n Evi infa s l a n e afectav A Catalunya, l’efecte de les vacunacions ha permès eliminar els casos de poliomielitis, ràbia, diftèria i rubèola congènita, reduint en més del 99% els de tos ferina (catarro), xarampió, parotiditis i rubéola. Font: Manual Vacunacions, 2006. Departament de Salut

Esforç molt important en polítiques i estratègies vacunals: 10 calendaris de vacunacions de 1980 a 2006 2 mesos DTPa VP I HB Hib 4 mesos DTPa VP I HB Hib 6 mesos DTPa VP I HB Hib MCC 15 mesos TV MCC 18 mesos DTPa VP I Hib 4 anys TV 4 -6 anys DTPa 12 anys 3 HAB* Varicel·l a 4 Edicions del Manual de Vacunacions 14 -16 1980 1987 anys 2000 Td 2006 Treball conjunt de Departament de Salut i centres vacunals Paper del Consell Assessor MCC

El calendari vacunal sistemàtic a Catalunya inclou actualment: • la protecció enfront d’ 11 malalties diferents • Una inversió anual > 46 milions d’euros • Cada any es vacunen més de 500. 000 infants i 1. 200. 000 adults, a través de l’administració, totalment gratuïta, de 4. 300. 000 dosis de les diverses vacunes incloses en el calendari

ELEVADES COBERTURES VACUNALS. CATALUNYA, 2007 Varicel·la: només es vacunen els susceptibles a aquesta edat

Conclusió (1): A Catalunya… • Es posa en marxa la implantació de la inclusió de la vacunació del VPH en el calendari vacunal durant el curs 2008 -09, noies de 6è de primària • Esforç organitzatiu i econòmic important (magnitud i rapidesa) • Recolzament del Consell Assessor de Vacunacions (8 societats científiques) • Sistemes d’avaluació de l’impacte de l’ introducció de la vacuna: – Curt termini: serotips VPH – Llarg termini (infecció, morbimortalitat, etc. ) • En el marc del Pla director del Càncer

Conclusió (i 2): A Catalunya… • Les vacunes son una contribució decisiva per canviar el perfil de la mortalitat i la morbiditat en molts llocs del món, entre ells Catalunya. • Son una de les intervencions de SP amb millor efectivitat i eficiència. • Tenen una repercussió individual i una repercussió col·lectiva (immunitat de grup). • La introducció de noves vacunes segueix uns criteris específics pactats a nivell estatal. El cas de la vacuna del VPH: • Intervenció efectiva i segura • Estratègia progressiva i complementària al cribratge • Decisió objectiva i consistent des de les polítiques vacunals • Context social i mediàtic complex i divers • Implantació: context estatal i internacional • Importància de l’avaluació

Moltes gràcies. http: //www. gencat. net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/vacunes/index. html