Incapacitats laborals i altres prestacions Institut Catal dAvaluacions

Incapacitats laborals i altres prestacions Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) Dra. Lidia Domingo 1

Què és l’ICAM? El Decret 6/2017, de 17 de gener, de reestructuració del Departament de Salut unifica en un sol text normatiu tota l’estructura d’aquest Departament i deroga els decrets anteriors; també estableix que les funcions exercides per la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (que empra la denominació d’ICAM) s’atribueixen a la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària (DGORS) i gestiona els processos mèdics i sanitaris en matèria d’incapacitats laborals. . 2

Orígens i evolució històrica SMML CTC (Serveis Mèdics de Mutualitats Laborals) 1981 -1991 -2002 UPAM UVAMI (Unitats Pericials d’Avaluació Mèdica) (Unitats de Valoració Mèdica d’ Incapacitats) CRAM EVI 2002 Dependents de l‘INP (Comissions Tècniques Qualificadores) ICAM Dependents de la Secretaria General de l’ ICS Dependents de la Direcció de l’ ICS 1995 (resta de l’Estat) Departament de Salut: DGORS 3

ICAM: Normativa aplicable -Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives que crea l’ICAM com organisme autònom administratiu, adscrit al Departament de Salut. -Decret 256/2003, de 21 d’octubre, que aprova els estatuts de l’ICAM. -Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals i administratives que extingeix la personalitat jurídica de l’ICAM. Es manté el Consell Assessor de l’ICAM. -Decret 119/2014, del 5 d’agost, adscriu la Subdirecció a la Secretaria de Salut Pública. -Decret 244/2016, de 19 d’abril, adscriu la Subdirecció a la DGOPRS. -Decret 6/2017, de 17 de gener, de reestructuració del Departament de Salut que unifica en un sol text normatiu tota l’estructura d’aquest Departament i deroga els decrets anteriors. -Decret 262/2018, de 4 de desembre, de reestructuració parcial del Departament de Salut, que canvia el nom de DGOPRS a DGORS, ja que es crea una Direcció General de Professionals de la Salut. 4

ICAM: Missió Realitzar la inspecció, l'avaluació i el seguiment dels processos mèdics i sanitaris corresponents a les prestacions del sistema de la Seguretat Social en matèria d'incapacitats laborals, així com dictaminar sobre l'adequació de les actuacions sanitàries del sistema sanitari públic, en el marc del procediment de responsabilitat patrimonial i realitzar múltiples funcions d'avaluació mèdica, peritatge, arbitratge i d'assessorament i informe, essent el servei mèdic d'Inspecció en matèria d'incapacitats laborals. 5

Organització del Departament de Salut Conseller Secretaria General Secretaria d’atenció Sanitària i Participació Secretaria de Salut Pública Direcció General de Planificació en Salut Direcció General de Recerca i Innovació en Salut Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària qqq- SGAM 6

Departament de Salut Institut d’Avaluacions Mèdiques Factors. Català que influeixen en la tasca d’avaluació d’incapacitats: Problemàtica laboral Vivència de la patologia CIUTADÀ - PACIENT Objectiu econòmic Altres Problemàtica social 7

TASCA AVALUADORA A l'ICAM 8

METGE € 9

INCAPACITAT LABORAL 10

Incapacitat laboral CONCEPTES: El diagnòstic de la malaltia no és un criteri de valoració en si mateix. - MALALTIA: Alteració de la salut per un procés patològic - DISCAPACITAT: És una desviació de la normalitat d’una part del cos, òrgan, sistema o del seu funcionament. - INCAPACITAT: Impossibilitat per realitzar una feina o tasca específica 11

Incapacitat laboral És la impossibilitat per realitzar una tasca o activitat determinada com a conseqüència d’una lesió o malaltia. Per tal de valorar la incapacitat, no s’ha de conèixer només l’alteració de la salut, sinó relacionar-la amb l’activitat que es desenvolupa. 12

DEFINICIONS • DISCAPACITAT: un estat que, derivat de la interrelació entre la individualitat i els factors contextuals, origina dificultats per fer efectiu el dret d’igualtat d’oportunitats. Per a diferenciar-la d’alguna manera s'ha d'assenyalar una possible tipologia: física, sensorial, psíquica, mixta. . . i sol tenir caràcter permanent. Pot ser que tingui o no afectació en la vida diària o en l’activitat laboral, però no és imprescindible. • INCAPACITAT: es la situació del treballador que després d’haver estat sotmès al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixen o anul·lin la seva capacitat laboral. No obstarà aquesta qualificació com incapacitat la possibilitat de recuperació, si aquesta és incerta o a llarg termini. 13

DIFERENCIES PRINCIPALS ENTRE INCAPACITAT I DISCAPACITAT • Els sistemes de valoració son diferents i obeeixen a normativa Estatal diferent. En el cas de les discapacitats obeeixen a barems d’àmbit Estatal i les incapacitats depenen de la Llei General de la Seguretat Social, també d’àmbit Estatal, ambdues dependents del Ministerio de Trabajo. • Es competència dels òrgans corresponents de les CCAA on han estat transferides les competències en matèria de qualificació • A Catalunya la valoració de la discapacitat depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Família i la valoració de la INCAPACITAT del Departament de Salut (ICAM) amb competència per resoldre de l'Institut Nacional de la Seguretat Social. 14

DIFERENCIES PRINCIPALS ENTRE INCAPACITAT I DISCAPACITAT • La incapacitat ve donada per la limitació funcional que ocorre en la vida laboral activa i requereix d’un sistema de cotització previ en funció de la contingència determinant • Pot ser que una persona malalta amb diagnòstic clínic i limitació funcional no li pertoqui una incapacitat per no tenir la carència especifica necessària • Existeix la incapacitat en la modalitat no contributiva • Una persona pot tenir una valoració de discapacitat alta però no ser incapacitada laboralment • La discapacitat ve donada per un/s diagnòstic/s clínic/s que comporta/en un barem de puntuació per cadascun d’ells • La incapacitat valora les limitacions funcionals per l’exercici de les professions 15

DIFERENCIES PRINCIPALS ENTRE INCAPACITAT I DISCAPACITAT • La valoració de la discapacitat, expressada en percentatges, es realitzarà mitjançant l’aplicació de barems específics pels òrgans tècnics qualificadors, essent acumulables diverses patologies. • En la Incapacitat un diagnòstic clínic no és per se “incapacitant”, el que és incapacitant és la limitació funcional que origina el diagnòstic clínic, i la seva repercussió en l’activitat laboral de la persona de forma individual • Ambdues poden generar un dret a una prestació econòmica que no te cap relació entre elles, sinó que en el cas de les incapacitats depèn de la base de cotització del treballador • Una persona discapacitada ho pot ser des del naixement fins la mort. Una persona incapacitada nomes es pot determinar en el període de vida laboral activa 16

DIFERENCIES PRINCIPALS ENTRE INCAPACITAT I DISCAPACITAT • En les discapacitats es tenen en compte factors socials, que res tenen a veure amb el sistema de protecció per la incapacitat laboral • La resolució d’una incapacitat depèn de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i la discapacitat la resol el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. • Els metges avaluadors avaluen les limitacions funcionals en relació la professió i no hi ha barems per avaluar la incapacitat permanent, sinó protocols i guies mèdiques d’actuació. • Els equips de valoració de la discapacitat dels CADs valoren els diagnòstics clínics amb la puntuació corresponent segons uns barems prèviament establerts i publicats d’àmbit estatal. 17

SIMILITUDS ENTRE LA INCAPACITAT I LA DISCAPACITAT • Ambdues es produeix l’avaluació per organismes tècnics qualificadors mitjançant dictamen preceptiu que resolt el director de l’Organisme competent en la matèria de la CCAA • Ambdues poden ser objecte de revisió o bé per agreujament o bé per milloria • Ambdues es pot interposar reclamació prèvia administrativa contra la resolució, previ a la via jurisdiccional • Ambdues poden comportar retribucions econòmiques i beneficis fiscals individuals i per les empreses • Ambdues valoren les deficiències permanents o aquelles alteracions funcionals no recuperables • Ambdues requereixen un temps mínim d’establiment del diagnòstic i possible recuperació • Ambdues requereixen les avaluacions amb criteris homogenis. 18

Segons la durada de la incapacitat -Incapacitat temporal -Incapacitat Permanent 19

Contingències -Laborals: Malaltia Professional. Accident de Treball. -Comunes: Malaltia comuna. Accident no laboral. 20

El treballador aporta el seu treball a canvi d’una contraprestació que és el salari. Si el treballador no pot treballar, perd la seva capacitat de guany. És aquí on els sistemes de la Seguretat Social intenten protegir el treballador. Quan el treballador no pot treballar degut a una pèrdua de la seva salut, el sistema li proporciona dos tipus de prestacions, mentre estigui incapacitat per fer la seva feina: ► Prestacions sanitàries ►Prestacions econòmiques 21

Incapacitat Temporal La Incapacitat Temporal (IT) és la situació en la que es troba un treballador/a degut a una malaltia comuna o professional o a un accident, sigui o no de treball, amb caràcter temporal, que necessiti assistència sanitària i no pugui realitzar la seva feina. IT ELEMENTS -La malaltia o l’accident. -La incapacitat funcional per treballar -La percepció d’assistència sanitària FET DETERMINANT La pèrdua transitòria d’aptituds per a desenvolupar les tasques pròpies del lloc de treball 22

Incapacitat Temporal Malaltia o lesions objectivables IT Tractament dins del Servei Públic de Salut Limitacions que impedeixin fer la feina habitual 23

TENIR UNA MALATIA ESTAR INCAPACITAT (temporal o permanentment) 24

INCAPACITAT PERMANENT 25

Incapacitat Permanent DEFINICIÓ • És la situació del treballador/a que, després d’haver estat sotmès al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i presumiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral. • La qualificació en els seus diferents graus vindrà donada en funció del percentatge de reducció de treball que reglamentàriament s’estableixi. 26

Incapacitat Permanent PROFESSIÓ HABITUAL Què es considera per qualificar: Accident: la que realitzava en el temps de patir-lo Malaltia: la que realitzava 12 mesos abans d’iniciar la IT Conveni especial/atur involuntari: la que tenia en el moment del cessament o de l‘atur 27

Incapacitat Permanent LESIONS CONGÈNITES O PREEXISTENTS • Són objecte de protecció si han sofert agreujament • No es fa la qualificació si tenen tal consideració • En el cas de malalts amb discapacitat en el moment d’alta de afiliació, no obstarà la qualificació d’incapacitat, en qualsevol dels seus graus, si pateixen noves lesions o agreujament de les existents que limitin o anul·lin la seva capacitat laboral 28

Incapacitat Permanent GRAUS - Incapacitat Permanent Parcial - Incapacitat Permanent Total - Incapacitat Permanent Absoluta - Gran Invalidesa ►Lesió Permanent no incapacitant, en el cas de contingències professionals. AT i EP 29

Incapacitat Permanent INCAPACITAT PERMANENT PARCIAL És la que, sense aconseguir el grau de Total, ocasiona al treballador/a una disminució no inferior al 33% en el seu rendiment normal, per la seva professió, sense impedir la realització de les tasques fonamentals de la mateixa. La prestació econòmica consistirà en una quantitat a un tant alçat de 24 mensualitats. 30

Incapacitat Permanent INCAPACITAT PERMANENT TOTAL És la que inhabilita al treballador/a per a la realització de totes o de les fonamentals tasques de la seva professió, sempre que pugui dedicar-se a una altra diferent. La prestació econòmica consistirà en una pensió: -Els menors de 55 anys: el 55% de la B R. -Els majors de 55 anys : el 75% de la B R (si no estan cotitzant) 31

Incapacitat Permanent INCAPACITAT PERMANENT ABSOLUTA És la que inhabilita per complet el treballador/a per a totes les professions o oficis. La prestació econòmica consistirà en una pensió del 100% de la B R. 32

Incapacitat Permanent INCAPACITAT PERMANENT GRAN INVALIDESA És la situació del treballador/a afectat/da d’incapacitat permanent que a conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals necessita l’assistència d’altre persona per realitzar els actes més essencials de la vida com vestir-se, desplaçar-se, menjar i anàlegs. La prestació serà del 100%, més un suplement que no podrà ser inferior al 45% de la prestació destinada a remunerar a la persona que el cuida. 33

Incapacitat Permanent QUANTIA GRAN INVALIDESA 100% de la base reguladora incrementat amb un complement. Aquest complement serà el resultat de sumar el 45% de la base mínima de cotització vigent en el moment del fet causant i el 30% de l’última cotització del treballador/a, corresponent a la contingència de la que derivi la incapacitat. 34

Lesions Permanents No Incapacitants Indemnització que la Seguretat Social reconeix als treballadors que pateixin lesions, mutilacions i deformitats causades per accidents de treball o malalties professionals que sense arribar a la consideració d’incapacitat permanent, suposin una disminució de la integritat física del treballador/a, sempre que apareguin recollides en el barem establert a tal efecte, segons l’article 150 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per RD Legislatiu. 35

Lesió Permanent No Incapacitant L’Ordre ESS/66/2013, de 28 de gener, actualitza les quantitats de les indemnitzacions del barem. 36

Revisions de grau d’incapacitat i Es poden iniciar per distintes causes: -A sol·licitud de l’interessat, per agreujament o millora. -D’ofici per l'Institut Nacional de la Seguretat Social. -Per represa d’activitat: sempre que un pensionista d’incapacitat es dóna d’alta a la Tresoreria de la SS per reinici d’una activitat laboral, se’l revisa per si haguessin canviat els criteris que van motivar el reconeixement de la seva incapacitat. 37

És un deure de TOTS vetllar per un ús just i racional de les prestacions del sistema. Gràcies per la vostre atenció 38

salutweb. gencat. cat canalsalut. gencat. cat 39