http ocw innova uned escartografiacortesge ologicoscog02 htm RECURSOS

http: //ocw. innova. uned. es/cartografia/cortes_ge ologicos/cog_02. htm RECURSOS DE LA GEOSFERA TEMA 8

RECURSOS NATURALS GEOLÒGICS RECURSOS ENERGÈTICS RECURSOS NO ENERGÈTICS RENOVABLES NO RENOVABLES

ROQUES INDUSTRIALS � Roques que s’aprofiten per les seves propietats fisicoquímiques, sense tenir en compte de les substàncies i l’energia que se’n pugui extreure. � Construcció � Siderúrgia � Química � Agrícola. � Normalment, en explotacions superficials a cel obert (graveres o pedreres). Impliquen un fort impacte ambiental. Mines: explotacions subterrànies.

APLICACIONS DE LES ROQUES INDUSTRIALS. CONSTRUCCIÓ AGLOMERATS ÀRIDS PEDRES DE CONSTRUCCIÓ (basalt, roques plutòniques, pissarra, calcàries. . . ) CIMENT (pissarres, calcàries) NATURALS (Quars, (sorra i grava) Quarsita i calcària) TERRISSES I PORCELLANE S (argila) ROQUES ORNAMENTALS (marbre, quarsita, calcàries, conglomerat, gres) CALÇ (marbre, calcàries, marga) ARTIFICIALS (basalt, quars, marbre, quarsita, pissarra, calcàries, conglomerat) RAJOLES O MAONS (argila) GUIX VIDRE CERÀMICA PRODUCTES REFRACTARIS (argila)

ÀRIDS Pedres o fragments de mides diverses (blocs, graves, sorres, argiles o llims) • Naturals: de sediments recents, en graveres. • Artificials: de roques i són triturats, en predreres. Fabricació formigó, ciment i morters. Construcció Catalunya: explotacions de graves i sorres per fabricar àrids i vidres.

Arids Manipulació àrids naturals: trituració i classificació per grandàries. Són rentats i utilitzats immediatament a la construcció.

AGLOMERATS v v Àrids cohesionats amb matèria aglomerant. CIMENT : Barreja cuita al forn de calcària, argila i sorra silícica i més guix en el pòrtland és el més utilitzat GUIX: Com aïllant parets en la construcció CALÇ: òxid de calci impur. S’obté per l’escalfament de la calcària a més de 1000 ºC. Sòlid blanc alcalí. Construcció, agricultura. . .

Roques ornamentals: poden ser tallades i polides. Ex marbre. Pedres de construcció: no poden ser polides, només tallades. Per àrids i per construcció. Catalunya: més de 80 pedreres. • Basalt: construcció, àrids • Roques carbonatades (calcàries, dolomies, marbres): jardineria, ciments, paviments. . . • Pissarres i esquists: teulades, àrids. • Granítiques: àrids i pedres de construcció (granits)

VIDRE Origen: Quars: mineral present en sorres, gresos i quarsites, o en filons. Barrejat amb òxids alcalins, calç o fluor.

PRODUCTES CERÀMICS 80% construcció (rajoles, totxos i teules) 11% ciment 6% indústria electrònica 3% ceràmica fina TERRISSES (fang i porcellana) RAJOLES PRODUCTES REFRACTARIS (indústria)

MINERALS INDUSTRIALS METÀL·LICS I NO METÀL·LICS.

MINERALS METÀL·LICS FERRO: 4, 7% de l’escorça (abundant). Extret de la magnetita, l’hematites (oligist), limonita. (30 -60% de metall). Acer: aliatge del ferro. Maresme, Gironès, Pirineus ALUMINI (7, 5% escorça). Extret de la bauxita. Anoia, Alt Penedès.

COURE: 0, 01%de l’escorça: calcopirita, cuprita, malaquita i atzurita. Tercer més emprat. Aliatges: Coure+zinc: llautó. Coure+estany: bronze Coure+zinc+níquel: alpaca. Berguedà, Pirineus

ESTANY: Obtingut de la cassiterita. Dúctil. MERCURI: Cinabri. Utilitzat abans a termòmetres. Molt tòxic. PLOM: Galena. Nociu per a la salut humana. Usos industrials. Bateries, projectils additiu gasolina. Priorat.

ZINC: esfalerita. Canalitzacions, telefonia, electricitat, indústria química, farmacèutica, . . TITANI: Ilmenita, aeronàutica, medicina. Baixa densitat. TUNGSTÈ: Wolframita. Fils bombetes, per aliatges.

MINERALS NO METÀL·LICS. SILICI: Silicats. (25% escorça, més abundant). Electrònica, ciments, vidres. Silicones i coles. SOFRE: Pirites. Fertilitzants, sulfúric, colorants, pesticides.

� SODI: En dipòsits d’halita o sal gemma. Industria alimentària, blanquejant. . . � CALCI: 3, 5% escorça. En calcita, dolomita, fluorita, guix. En construcció i agricultura, indústria (paper, pintures, vidre. . . ). � POTASSI: 2, 6% Silvina, carnal·lita. Fertilitzants, indústria alimentària, medicina. � Durant el segle passat va haver -hi una gran activitat minera, però van tancar progressivament fins als anys 80. Actualment, la única extracció activa de minerals Catalunya és de silvina a la conca potàssica del Bages. �

IMPACTES DE LES EXPLOTACIONS PEDRERES: Recurs aflorant o a poca profunditat, explotació horitzontal. Roques Fort impacte mediambiental (pèrdua sòl, impacte visual, contaminació acústica, atmosfèrica (pols), esllavissades, despreniments. . . )

GRAVERES Extracció de graves o àrids a partir de dipòsits de sediments. No fa falta barrinar el terreny. Impactes Contaminació d'aqüífers si n’hi han. Contaminació (pols, soroll) Impacte visual Destrucció del terreny.

MINA A CEL OBERT Minerals dispersos en el subsòl en la superfície o a poca profunditat. Forat a terra en forma d’embut, esglaonat. Fort impacte, contaminació d'aqüífers, aigües àcides.

MINA EN GALERIA Explotació en filons o estrats a profunditat. Pou (vertical) Galeria (horitzontal) Riscs: esfondraments o subsidència. Poc impacte visual, però sovint en contamina l’aigua subterrània.

RECURSOS DE L’EDAFOSFERA: AGRICULTURA � MODIFICACIONS � Modificacions DEL SÒL: dels horitzons dels sòls (llaurada) � Aportacions de fertilitzants i pesticides. � Instal·lacions de sistemes de reg. � Instal·lació de mesures antierosió (feixes, murs per el vent. . . )

� CEREALS: Blat, arròs, blat de moro. � LLEGUMS � TUBERCLES � ARBRES FRUITERS � HORTALISSES � COTÓ, LLI , CÀNEM � Es cultiva l’ 11% del total de la Terra. Segons uns especialistes, es podria arribar al 24% � Més agricultora de subsistència als països en vies desenvolupament. � Catalunya: 33% camps de conreu

AGRICULTURA INTENSIVA AGRICULTURA TRADICIONAL És més rendible Es cultiven grans extensions, planes. Molta maquinària pesant. Abús dels fertilitzants i plaguicides. Monocultius. Llavors manipulades genèticament. Menys rendible Terrenys de tot tipus Poca maquinària, més mà d’obra. Fertilitzants orgànics. Diversos tipus de plantes. Llavors naturals.

RAMADERIA � Molts conreus (lleguminoses, cereals) són destinats al bestiar. (farratge) � Pastures o prats d’herba: extensions de terreny amb herba tendra, sense tija, que rebrota dues o tres vegades l’any. Destinades al bestiar boví i oví.

BESTIAR BOVÍ (Bous, vaques) EQUÍ (Cavalls) PORCÍ (el més antic i el que aporta el producte càrnic més consumit) OVÍ, CAPRÍ AVIRAM CONILLS

Com en el cas de l’agricultura, també podem distingir la ramaderia intensiva (cria amb pinsos, en llocs reduïts, es redueix el període de creixement. . . ) de l’extensiva: tradicional, transhumància. . . Baix rendiment, però més sostenible ambientalment.

SILVICULTURA � Explotació de boscos per producció de fusta. � Dos tipus de boscos: � BOSCOS ALTS O DE LLAVOR: Tales periòdiques amb reserves. � BOSCOS BAIXOS O DE REBROT: Freqüència de tales superior.

CATALUNYA: 28% del territori. Zones mediterrànies: pi blanc Muntanya mitjana continental seca: boscos de pi roig, roure, faig o avet. Alta muntanya: Pi negre, avet, bedoll.

SILVICULTURA INTENSIVA � � � No és una explotació sostenible. Més rendible. Espècies de creixement ràpid (no autòctones): pi insigne, eucaliptus australià: implica empobriment progressiu del sòl. A vegades, si la tala és força intensiva, el sòl no es pot regenerar a curt termini. S’utilitza maquinària pesant, que malmet el bosc.

SILVICULTURA TRADICIONAL � Explotació sostenible � Menys rendible � Espècies autòctones de creixement lent: els nutrients del sòl passen als arbres poc a poc: no s’empobreix. � Impacte mínim, el sòl no necessita recuperar-se. � Maquinària lleugera, respectuosa. � El sòl es regenera ràpidament després de la tala. � Recuperació ràpida: substitució directa dels arbres per individus joves de la mateixa espècie.

GESTIÓ I CONSERVACIÓ DEL SÒL � Ordenació del territori: protecció dels recursos: agraris, miners, urbanístics. . . � Carta Europea dels Sòls (Estrasburg, 1972): el sòl és un recurs de la biosfera, s’ha d’evitar la degradació o destrucció.

MESURES PER FRENAR L’EROSIÓ Mantenir el sòl amb vegetació � Sentit llaurades amb corbes de nivell de terreny: menys escolament. � Bancals de pedra per afavorir la retenció d’aigua. � Dics en xaragalls. � Repoblacions forestals. � Dics en xaragalls

Zones de pastura estable, sostenible. Barreres vegetals contra l’erosió eòlica. Murs de contenció en zones de risc d'esllavissades i despreniments. Planificació urbanística: no a la construcció indiscriminada. Espais naturals protegits. Frenar la contaminació dels sòls: evitar l'ús abusiu de fertilitzants i plaguicides.