Histria del Disseny a partir del llibre Qu

Història del Disseny a partir del llibre: Què és el Disseny? Isabel Campi Valls RG i NG

Introducció: Tot el que utilitzem, tot el nostre món artificial, que no és producte de la natura, ha estat prèviament dissenyat. Dissenyar: Denomina una activitat de projecte, que és prèvia a la producció de les coses i que modernament ha esdevingut una disciplina i una professió que s’aprèn i s’exerceix. Organització de les especialitats del disseny: ·Disseny de l’espai. ·Disseny industrial. ·Disseny gràfic i la comunicació visual. ·Disseny tèxtil i indumentària.

Societat pre-industrial: Al XV neix la Imprema i l’Humanisme : altera la concepció de la cultura i l’univers; el poder recau sobre la monarquia i l’església. ·Amb l’aparició al XVIII de la Il·lustració el poder canvia cap a la burgesia: tenia una visió racionalista de la producción, la va orientar cap a la substitució del treball manual pel treball mecanitzat, amb l’objectiu de millorar quantitativa i qualitativament el producte. Substitució del treball manual per màquines. Peces de màquines d’imprempta. Ideal d’Humanisme.

La revolució industrial. La cadira Thonet ·La Revolució Industrial va començar Europa: mentalitat més aventurera i comercial, a més de gran creixement del mercat intern i extern. ·Destaca Gran Bretanya S. XVIII, amb la invenció de la màquina de vapor de Watt i Boulton, s’inicia la Revolució Industrial. ·Un dels dissenys que van marcar el XIX va ser la cadira Thonet, 1859.

La reforma de les Arts Decoratives. W. Morris. A la 2 a 1/2 del XIX es posa en marxa una croada contra el mal gust de la societat, liderada per William Morris, recolzada pels medis artístics i intel·lectuals, de caràcter ideològic amb molta força moral i cultural. Empresa creada per W. Morris: Morris & Co. de catifes, ceràmica, mobles, tapissos i paper pintat. Modernisme: Catifa dissenyada per W. Morris. Apareix al final S. XIX i principis del S. XX, amb una concepció del treball molt innovadora, caracteritzat per l'ús de la línia corba, influenciat pel medievalisme i el Japó, i amb la voluntat d'adequar la pràctica artística a les necessitats. Disseny modernista, de motius florals, de ferro , on predomina la línia corba.

El nou segle: Deutsche Werkbund i P. Behrens. Dilema del nou segle: ¿Un producte havia de ser únic artísticament o havia de ser davant la funcionalitat? Al 1907 es va crear la Deutsche Werkbund, reunia artistes, artesans i empresaris, per debatre la relació entre indústria i cultura. Peter Behrens, un exemple de la unió de cultura i indústria, va dissenyar la imatge corporativa dels edificis i els productes de l'empresa d'electricitat AEG. Deutsche Werkbund l’any 1907. Edifici de AEG disseny de Peter Behrens.

Període entre guerres: El Moviment Modern i avantguardes Aquest moviments sobretot influencien al disseny gràfic: ·Moviment Modern: Cubisme, trencament de la perspectiva única, asimetria, esquematització. Futurisme, formes en moviment, dinamisme. Peces de café dissenyades per Mary Wibis ·Constructivisme rus: Deixen el taller a part, i ·Neoplasticisme a Holanda: L'abstracció per donar més es dediquen a l'art aplicat. d'un significat. Obra de Naum Gabo Quadre de Piet Mondrian

La Bauhaus: Mies van der Rohe i Walter Gropius En el període d'entreguerres es van reformar moltes escoles d’art. L’objectiu era preparar professionals per complir les necessitats industrials. Bauhaus: va formular la seva reforma pedagògica en termes radicals i doctrinaris. L’arquitecte Walter Gropius va rebre l’encàrrec de fondre i reformar dos centres d’ensenyament artístic, un d’ells la Bauhaus Estatal. Un dels directors més important de la Bauhaus va ser Mies van de Rohe. Al 1933 va ser tancada per les grans diferències ideològiques entre el govern i l’escola. Pavelló Alemany disseny de Mies van de Rohe. Bauhaus Estatal disseny Walter Gropius.

Trets característics de la Bauhaus: ·Superació de l’ensenyament acadèmic. ·Integració dels coneixements i el treball interdisciplinari. ·El compromís amb la producció.

Els EEUU, Streamline i Raymond Loewy Als EUA , als 50, es van dissenyar les primeres campanyes pel llançament de productes de gran consum i van desenvolupar tècniques de màrqueting. Un exemple molt destacat és Raymond Loewy, qui va començar a dedicar-se al disseny industrial i gràfic. Lema: el lleig no es ven. Una característica molt utilitzada en el disseny industrial era el estil aerodinàmic, anomenat Streamline. Logo Lucky Strike per Raymond Loewy.

El disseny avui Resum de les diferents àrees geogràfiques que comparteixen els elements socioculturals: Americà: Milton Glaser ·Caràcter pragmàtic: S’intenta solucionar el problema del client de la manera més competent possible. ·Relació publicitat i màrqueting, la importància sobre la problemàtica empresarial fan que el disseny s’orienti sobre un negoci segur. A part de les grans mostres de publicitat, hi ha petits estudis Boutiques creatives un clar exemple Push Pin Studios de Milton Glaser, definidor de la gràfica Pop i responsable del redisseny del diari. La Vanguardia’. Cartell de “the Push Pin Graphic”

Centreuropeu-nòrdic: L’escola d’Ulm i Aalto ·Plantegen qüestions de tipus ètic o benestar social, dissenyen en el camp del habitatge, les instal·lacions sanitàries i educatives, correus, mobiliari urbà etc. . . Això indica la voluntat de oferir qualitat de vida als ciutadans. ·La creació de la Escola Superior de Disseny d’Ulm té l’objectiu de preparar dissenyadors per la nova industria Alemanya i investigar un nou llenguatge visual: Gute Form. L’Escola d’Ulm vas ser capaç de fer una teoria del disseny que servia de model per la majoria d’escoles dels anys 60. L’any 1968 el centre va tancar per una crisis dels òrgans del Govern i una crisis econòmica. · La producció danesa, sueca, noruega i Finlandesa (Alvar Aalto) és caracteritzen pel tractament, la funcionalitat i l’elegància d’utilitzar matèries com el vidre, la fusta, l’acer o la ceràmica.

Disseny latí. El post-modern. Castiglioni +Sottsass El disseny post-modern és produeix a Itàlia, França i Espanya. L’objectiu és complaure la vista i no pas tant la funcionalitat. És qualificat com a un disseny “càlid”, ja que es tracta d’un disseny refinat i exclusiu. ·Un grup de dissenyadors, entre ells Ettore Sottsass, cansats del “bon gust”, van iniciar una sèrie d’experiències de caràcter radical. Van crear “Alquímia” i “Memphis”, oferint producció mobiliària i objectes domèstics. L’objectiu era provocar a l’espectador, recuperar els colors i la producció artesanal. Aquest dissenyadors van voler experimentar transformant els mètodes tradicionals i provant de diferents, com a barrejar estils i materials, utilitzar la tecnologia informàtica o fer objectes que no tenien funcionalitat. Tot i la seva exclusivitat el moviment postmodern va donar un impuls creatiu a les arts Mobiliari del grup Memphis, Ettore Sottsass decoratives.

DISSENY CATALÀ Tusquets, Ricard, Mariscal. La Guerra Civil i la post guerra no van afavorir en el desenvolupament del disseny, ja que era ignorat pel règim franquista. Però durant els anys 60 es van crea escoles de disseny. Durant la segona meitat dels anys 70 en endavant el disseny català es va popularitzar gràcies al restabliment de les institucions democràtiques i d’autogovern, l’entrada al Mercat Únic Europeu i la celebració del Jocs Olímpics. El disseny català no va començar a tenir èxit fins als anys 80 (A PART DEL Modernisme de principi de segle)

Asiàtic: Gràcies a les ajudes econòmiques dels EUA -sobretot al Japó- van poder reconstruir la indústria. Els japonesos eren capaços de reproduir qualsevol producte occidental, amb més prestacions, reduint les mides i a millor preu. Els dissenyadors japonesos no destaquen per l'individualisme, però hi ha alguns casos importants com: Toshiyuki Kita, Arata Isozaki i Kuramata. Mobiliari dissenyat per Toshiyuki Kita Museu Gunma dissenyat per Arata Isozaki