Herbes remeieres i Olles de bruixes Medicina popular

Herbes remeieres i Olles de bruixes Medicina popular al Pirineu Dr Josep lluís Berdonces

QUAN • Des dels temps antics, s’han usat remeis per curar o aliviar les dolences, moltes vegades fets d’herbes que es trobaven al mateix entorn, en altres casos els mateixos aliments formaven part d’aquesta “farmaciola”, i fins i tot, components animals i minerals la completaven.

QUI • Les anomenades despectivament bruixes devien tenir uns amplis coneixements sobre l’ús de les plantes i remeis, qui sap si el contacte estret amb la Natura i l’aïllament social amb el que sovint se’ns les descriu, fossin components que ajudessin a despertar més els seus sentits. • Els sanadors o “curanders” per intuïció, per transmissió oral, o bé per pròpia investigació, desenvoluparen receptes per diverses dolences • La mateixa mare o àvia de família, potser en situacions en les que fos urgent d’actuar, també usaven les plantes • Les persones, l’ofici de les quals els feia estar en contacte amb la Natura, i en concret amb el comportament animal, com per exemple els pastors, ramaders, etc. potser també van aprendre a distinguir les plantes que podien o no ser beneficioses per guarir malalties o que podrien ser verinoses, mitjançant l’observació dels propis animals

Els remeis populars Basats en el concepte de assaig/error Integrats en la tradició popular Presents a tot el món Exigeixen un coneixement de l’entorn Practicats per “especialistes” o usualment per les dones de la família • No cura només la planta, els rituals son importants i necessaris • • •

La preparació • Usen mitjans fàcils i a l’abast de qualsevol casa o masia

DIAGNOSTIC • La persona agafa quatre fulles d’heura de la que no toca ni paret ni pedra. • A la del cor se li talla el peduncle • A la del fetge se li fa un nus • A la del pulmó se li talla mig peduncle • A la de la melsa no se li talla res • La nit de reis es deixen les quatre fulles en un plat amb aigua tota la nit. Al dia següent la fulla o fulles tacades ens diran la zona malalta.

ACIDESA (Colagror) • Cal batre greix dolç (mantega de porc) amb una mica d’aigua i cal batre la mescla. Es retira l’aigua i es repeteix la operació nou vegades. Es posa una mica de vinagre i cal batre tres vegades més. S’afegeix aiguanaf (aigua de flors de taronger) i s’afegeix un ou. Cal batre nou vegades. Es posa directament sobre l'estómac. • Es pot fer una decocció de lli, empapar en unes cataplasmes i posar sobre l'estómac • Bullir unes bledes, afegir greix dolç i posar sobre l'estómac ben calentes • També es poden empassar uns quants cargols sense closca

AFONIA (Rogall) • Infusió d’ortiga blanca (Lamium album), per fer gargarismes • Es torra una mica de sucre i es dilueix en aigua. Es beu sovint a petits glops

AIRADES (Contractures musculars) • • • • Es diu la següent oració: “Santíssima Trinitat, feu-me aquesta gràcia i aqueixa caritat de curar el cop d’aire a: (nom de la persona i el lloc on la té) ben pronte, ben aviat “. Es torna a dir l’oració substituint el nom de la persona per “cristià/ana”. En un plat fondo s’hi posa aigua, es fa una creu amb el polze tot dient la següent oració: “Si és de matí valguem Déu i Sant Martí, si és de migdia, valguem Déu i la Verge Maria, si és pel vespre, valguem Déu i Sant Silvestre Es torna a repetir la primera oració sencera dues vegades. Sobre l’aigua del plat es deixen caure tres gotes d’oli, les gotes, en caure al aigua, s’han de dissoldre, senyal que demostra la dolença. Si les gotes en dissoldre’s deixen opacitat, és que a la dolença també hi ha Reuma. Es resen tres Parenostres intercalant l’oració. Es pot repetir màxim 3 vegades al dia.

ALÈRGIA (de la pell) • Aplicacions de infusió de farigola (Thymus vulgaris)

ANGINES (Mal de coll) • Picar planta d’alfals, (Medicago sativa) passar-ho per la paella desprès de picat, posar-ho entremig d’un drap de cotó i aplicar-ho al coll ben calent. Per sobre, per mantenir l’escalfor, posar-hi un drap que el recobreixi lligat al coll i deixar-ho tota la nit. Repetir-ho fins que hagin desaparegut les “angines” • Agafar una fulla de col, (Brassica oleracea) escalivar-la (passar -la per la paella fins que es torni transparent). Enrotllar-la fent com un canut i aplicar-la sobre el coll calenta i posar un mitjó o una tela de pana per sobre lligada i deixar-la tota la nit. • Greix de Lluert (Llangardaix) aplicat directament a la pell i cobrir-ho amb un drap. Es pot deixar tota la nit • Passar per la paella un grapat de segó torrar-ho i afegir-hi vinagre tot i fent una massa. Posar-ho dins d’una mitja i aplicar-ho al coll ben calent.

ANGINES (Mal de coll) • • • • Dir al mateix temps que es fan creuetes amb els polzes al coll : “En Belén hay tres niñas, una cose , otra hila y otra cura las anginas, una hila, otra cose y otra cura el mal traidor” , es repeteix la oració tres vegades i es diuen tres Parenostres a la Santísima Trinitat. Es fa durant uns quants dies, fins que cura. Fer set senyals de la creu amb el polze sucat d’oliva tot dient : Déu nostre Senyor i Sant Pere, anaven tots dos per un camí, varen trobar a Sant Martí ; - “Martí, qué fas aquí ? ” -“aquí m’estic que faig valires” - “súcales d’olives , que es tornaran pansides”.

ARTROSI (Reuma) • En alcohol, posar les següents herbes : fulles de Noguera, (Juglans regia) Timó, (Thymus vulgaris) Romaní, (Rosmarinus officialis) Carrota, ( Daucus carota) Llorer (laurus nobilis) i Julivert, (Apium petroselinum) amb les mateixes proporcions. Com més vell, més bò és. També és bò per : ferides i torçedures (esguinços). • Matxacar una mica el nervi d’una fulla de Col (la mnillor és la col negra) , bullir-la sencera (tota la fulla) tot seguit amb aigua uns 6’, amb l’aigua barrejar-hi argila i aplicarho directament a la pell tant calent com es pugui (sense que cremi), a sobre posar-hi un drap de cotó i una vena per sobre i deixar-ho tota la nit. • Fregir Ruda (Ruta graveolens) -millor fresca- a la paella amb una mica d’oli, desprès un cop refredat l’oli, fer fregues a la zona dolorida. • Antigament, es matava un conill i s’aplicava la seva sang sobre l’articulació que feia mal, desprès, tot seguit, i damunt de la sang, s’hi posava la pell, el pèl havia de quedar cap a fora, que es veiés. Es lligava i es deixava tot un dia (24 h).

AVORT (del bestiar) • Infusions de corona de rei (Saxifraga longifolia). Serveix per eliminar els restes de placenta que han quedat dins la matriu

BERRUGUES • S’agafa pela de llimona i es talla ben petita (com el cap del dit) i es deixa en remull amb vinagre en un pot. Es deixa uns 5 o 6 dies. Desprès es posa el trosset de llimona sobre la berruga i es fixa amb una tireta d ‘esparadrap i es deixa 5 o 6 dies més. • • Es talla una Albergínia (Solanum melongena) a rodanxes i s’hi afegeix sal. La sal fa que l’albergínia tregui el seu suc. El suc s’aplica sobre la berruga. • Cal posar llet de la herba berruguera (Chelidonium majus) • La nit de Sant Joan, abans de que surti el sol, s’agafen set herbes diferents i es freguen d‘una en una a sobre de les berrugues, desprès es banya la zona en aigua de font.

CANCER (Llagues de càncer) • S’agafa l’arrel de la Tuca (Bryonia dioica), es matxuca i s’aplica com pegat sobre la llaga (amb cura, perquè és molt forta).

CONJUNCTIVITS (Mal d’ulls) • Fer una infusió amb Ruda (Ruta montana) o de fulles de Rosa Silvestre, (Rosa canina) o de flor de Saüc (Sambucus nigra) o de malví (Althea officinalis) o de farigola (Thymus vulgaris) i deixar templar l’aigua. Aplicar-la als ulls dues o tres vegades al dia.

EPISTAXIS • El brot més tendre de les Ortiges (Urtica dioica, U. urens, U. pilulifera) picat al morter i desprès es posa com pegat al clatell lligat amb un drapet de cotó, de fil, etc. durant tota la nit. Es fa durant uns dies i es deixa de tenir hemorràgies al nas. • Es pica Julivert al morter i s’aplica al nas com un tap.

FERIDES, desinfectants • Es posa una fulla escaldada de plantatge (Plantago sp) sobre la ferida. De vegades sense escaldar • Es neteija amb infusió de marxívol (Helleborus foetidus). Si la planta te cinc flors es senyal de bona collita, si en te 4 es l’inrevés. També es fa amb farigola, saüc, timó mascle (Lavandula stoechas) o herba del traïdor (Prunella vulgaris)

GELOSIA (Anaigament) • Si és nen s’agafa un gall negre, i si és nena una gallina, se li posa el cap sota l’ala i es posa viva, sense desplomar, a la olla. Quan l’animal està cuit es menja la carn i es beu el caldo. Ex! Quin fàstic! • Infusió de roser de pastor (Rosa canina), cànem (Cannabis sativa), barrets d’espinalb (Crataegus monogyna o Rhamnus paliurus). L’aigua es te que posar a senassos (1, 3, 5, 7 gots d’aigua) • Pregària: “A les tres persones de la Santíssima Trinitat, que aquesta criatura quedi curat si és anaigat”

GOLL • Abans que surti el sol el dia de Sant Joan es va a una noguera i s’agafa una nou entre els dents (no hi ha que tocar-la amb les mans, no hi ha que trencar la branca). Es trenca la nou amb els dents per la meitat i es deixa l’altre meitat penjada de l’arbre. Es recorren tretze fonts i es beu l’aigua amb la nou a la boca, tot dient: • “A la font de Santa Clara hi ha tres filadores, una cus, l’altre fila i l’altre cura el mal de goll. En reverència a aquesta oració resaré tres Parenostres, tres Avemaríes i tres Glòries a la Santíssima Trinitat, perquè hem faci la divina gràcia de curar-me aquest goll ben aviat”. Mentre es fa la oració, cal persignar-se repetidament sobre el goll.

MAL DE PANXA • Amb el dit polze sucat d ‘oliva fer senyals de la creu sobre la panxa de la persona tot dient: • Hostal nou, hostessa mala, • poca palla i ben mullada, • mal de ventre fuig d ‘aquí, • Puig que Nostre Senyor ho mana “. • Fulla de Bleda (Beta vulgaris var. Altissima) o ceba escalivada a la paella i es posa a la panxa • Deixar macerar Ruda en una botella de vidre d’oli com a mínim i desprès s’usa per fregues a la panxa • Per la Maldillada (quan “s’emboliquen” els budells) És bo menjar els “collons” dels porcells (tocinets petits) -també per prevenir-ho-.

MENSTRUACIO DOLOROSA • Es pica Ruda fresca (a poder ser) s’hi afegeix farina de lli i 2 o 3 rovells d’ou, es fa un pegat i s’aplica directament sobre el ventre, posant-hi un drap a sobre. • Per les dones : La primera setmana del més, veure’s 4 infusions de Salvia (Salvia Officialis) durant tota la setmana. • En dones menopàusiques : Afegir Llorer ( Laurus nobilis) a la infusió anterior.

“MOSQUIT” DELS GOSSOS (no paren d ‘esternudar i es moren) • S’agafa un brot del fruit de la planta Gavernera (Rosa Canina) i es talla de la planta i es deixa al terra. Es posa una pedra sobre i es diu: • “Beneïda siguis Gavernera, treu els cucs del coll de la cuquera del (nom de l’animal) o sinó no et treure d ‘aquesta pena “ • Es diu tres vegades seguides durant 5 dies, i ja us asseguro que es coneix desseguida.

MUSSOLS • Pa i vinagre, es fa una massa i s’aplica sobre el mussol • Es pica a una porta, quan contestin es diu el sant i la casa i es diu que els hi deixes el mussol. Després fot a córrer ben ràpid, no sigui que el mussol et torni a atrapar • Es posa un pessic de sal sobre terra i a sobre es fa una muntanyeta de pedretes. La primera persona que passa per allí i fot puntada a les pedres, fa que li desaparegui el mussol a la persona que el tenia abans i li quedi a ella.

PICADES DE SERP • Només cal passar la cresta d’una gallina negra per la ferida

POLLS • Res millor que usar matapoll (Delphinium staphisagria), es fa una maceració amb oli i es posa com a loció capilar

PURIFICADOR DE LA SANG • Es beu infusió d’Agrimonia (Agrimonia eupatoria) fent una novena - nou dies, de “pujada” i nou de “baixada”.

PREPARACIONS

OLI DEL TIFUS • • Molts dels ingredients usats per la seva elaboració no es coneixen, fins i tot s’ha parlat de 50 components. Algunes d ‘ells són: Carbassera borda, Cogombre bord, 3 unces de Tabac negre, Saba marina, Peu de Crist, Set brots de presseguera borda, a més de 3 escorpins, set caps d ‘arengada, ous de formiga, etc. • Es feia bullir tot dins d ‘un litre d ‘oliva durant una hora fins que es reduís a la meitat. • S’aplicava sucant el malalt de cintura cap a dalt amb un drap, tot deixant-lo reposar tota una nit.

OLI DE PERDIGONS • S’elaborava submergint un grapat de perdigons en oli d ‘oliva. Calia tenir-lo molt temps, fins que es desprenia el plom dels perdigons. Era bo per la “carn esqueixada” esguinços-.

OLI DE GINEBRÓ • S’obté de les soques i branques del ginebre vell. S’usa pels animals: curar la ronya -cucs de la pell de les ovelles i els conills-, pel mal de peus dels tocinos, pel “xibec” de les gallines, el mal d ‘ulls, per netejar les freixures. • Per les persones es fa anar per: • Pel mal de coll: es fa una creu d ‘oli de ginebró sobre una torrada de pa. Es posa la torrada en el coll del malalt en dejú, durant tota una nit. • Elimina els cucs de la panxa: S’ha de prendre 4 o 5 gotes amb sucre o bé aigua. • Pels reumatismes, les picors i els eczemes (per fregues). • S’usa en pegats per la pulmonia, les angines, el “garrotillo” -diftèria- pels “aristos” -“cops de sang” en un dit gros del peu.

OLI DE VESC (Viscum album) Es barregen en una cassola els següents ingredients: 1 Unça i ½ de vesc 1 Litre d ‘aigua Nou moscada Canyella en tronc 1 Presa de xocolata 3 Cullerades de sucre 1 Paquet de safrà 1 Raig de trementina Es fan bullir. Un cop fred s’introdueix en una ampolla i es deixa 9 dies a sol i serena. S’ha de remenar cada dia. • Es fa anar per passar els nervis: Un got dos cops al dia durant Nou dies.

TABAC NEGRE • Es maceraven les fulles encara tendres de tabac dins de vi o vinagre durant un o dos mesos. Un cop quedaven ben ennegrides, s’escorrien i es trenaven com si d ‘una corda es tractés, formant un “botifarró”, tot lligat amb un cordill, que es deixava assecar durant un temps. Aquests remeis es venia en rodanxes i era utilitzat en forma de pegat, contra el “garrotillo” -la diftèria-, les pulmonies, per fer baixar la febre i el mal de cap. • Per elaborar el pegat es feien bullir en vinagre les rodanxes de tabac i el posaven entremig de dos draps de vellut sobre el coll, si era un diftèric, o sobre on se sentia que hi havia un xiulet en el cas de la pulmonia. S’havia de canviar el pegat constantment, ja que havia d ‘estar sempre calent, fins que la malaltia no millorés.

OLI DE LLANGARDAIX • S’agafa un llangardaix viu i es posa dins d ‘un pot de vidre que tingui capacitat per un litre i mig. S’hi posa un litre d ‘oliva i es tanca el pot (no del tot). Perquè l’oli sigui bo, el llangardaix ha d’estar viu 9 dies sencers. Desprès, com més vell sigui, més efecte farà. • S’aplica sobre la pell, i sobre un drap de cotó. Es pot fer vàries vegades al dia. • Indicacions: Dolors de tot tipus : artrosis, artritis, dolors aguts. . i per tallar les pulmonies

PLANTES • Corner ( Amelanchier ovalis). • Orella d ‘Ós (Ramonda myconi). La seva aigua és bona tant per les morenes com per guarir la tos més rebeca i el refredat. • Té de Roca (Jasonia glutinosa). És una infusió estomacal i lleugerament purgant. • Corona de Rei (Saxifraga longifolia). És una herba abortiva, usada tant per les persones com pel bestiar. • Serpilgó (Thymus serpyllum). La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la “tosferina”. • Escabiosa (Knautia arvensis i Scabiosa sylvatica). Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió (fa suar).

PLANTES • Herba blava ( Polygola calcaria i Polygola nicacensis) • Salsufragi (Silene saxifraga) • Tell (Tilia cordata i Tilia platyphyllos) • Mil fulles (Achilea millefolium) • Herba negra (Globularia nana o Globularia repens) • Sàlvia (Salvia officialis) Guareix totes les malalties i clarifica la sang. • Pi roig (Pinus sylvestris) En feien la trementina.

PLANTES • Avet (Abies alba) En feien l’oli d ‘avet. • Ginebró (Juniperus communis i Juniperus nana) S’usen les baines. Afavoreix les digestions (si es prenen entre 5 i 7 desprès de cada àpat). Es prepara un xarop que és bo per purificar la sang, també és diürètic. • Salze (Salix alba) S’usa l’escorça de l’arbre de 2 o 3 anys. Es fa a trossets i es deixa en remull tota una nit. A l’endemà es fa infusió. És bona pel flux blanc i contra el dolor i la febre. • Saüc (Sambucus nigra) Es feia xarop amb 2 lliures de fruit madur, 15 unces de sucre i un litre d ‘aigua. Es fan bullir els fruits en aigua fins que es redueix a la meitat. Es cola i es torna a fer bullir el líquid amb el sucre fins que té més consistència. És bo pels constipats i la tos. És depuratiu. • Hisop (Hyssopus officinalis) Dues cullerades de flor d ‘Hisop, “tornen la mare al puesto i la filla al lloc”.