HADES i PERSFONE Sara Ramrez Karola Salat HADES

HADES i PERSÈFONE Sara Ramírez Karola Salat

HADES Hades era el deu de la mort i regia el regne dels morts. Era fill dels titans Cronos i Rea i com els seus germans Zeus i Posidó, tenien el poder sobre el cel i els mars. Tenia el poder sobre l’inframón. Hades tenia un casc fabricat per Hefest, i qui el feia servir es tornava invisible a la resta del món. Aquest casc el feia servir per pujar de l’inframón a la terra perquè no el pogués veure ningú.

HADES: MITE Hades, des de el regne dels morts, va observar Persefone mentre recollia flors pels camps de Nisas, Sicília. A l’instant va quedar enamorat de la seva bellesa i va decidir convertir-la en la seva esposa. Hades va muntar en el seu carro i es va dirigir cap als camps de Sicília a tota velocitat. Persèfone va sentir com la terra tremolava sota els seus peus. Davant d’ella va sorgir una esquerda per la qual va sorgir Hades muntat en el seu carro tirat per cavalls infernals. Abans que Persèfone pogués reaccionar, Hades la va carregar al seu carro i va tornar amb ella al seu palau subterrani. Zeus va demanar a Hades que li permetés a Persèfone tornar amb la seva mare. Hades, temorós d’una possible represàlia per part de Zeus, va accedir a què Persèfone passes un terç de l’any a l’infern amb ell i la resta de l’any amb la seva mare.

PERSÈFONE En la mitologia grega, Persèfone és filla de Zeus i de Demèter. La jove donzella, és raptada per Hades i es converteix en la reina de l' infamón. Persèfone és el seu nom a la literatura de Grècia. En altres dialectes era coneguda per altres noms, com Persephassa o Persephatta. Però els grecs també coneixien una altra faceta de Persèfone. Ella era, a més, la terrible reina dels morts, el nom de la qual no era segur pronunciar en veu alta i a la qual es referien com a "la Donzella".

PERSÈFONE: MITE Persèfone no tenia una posició estable a l'Olimp. Solia viure molt lluny dels altres déus, ja que era una de la natura. Així doncs, duia una vida pacífica fins que es convertí en la de l'inframón i això, segons els mitògrafs olímpics, no va succeir fins que Hades la segrestà i se l'endugué. Persèfone collia flors amb algunes nimfes en un camp d'Enna, pero llavors Hades va aparèixer-hi, emergint d'una esquerda de la terra. Hèlios, que tot ho veia, va acabar explicant què havia passat. Finalment, Zeus no va poder suportar més l'agonia de la terra i va obligar a Hades a tornar Persèfone, i envià Hermes perquè la rescatés. L'única condició que va posar per a alliberar Persèfone fou que no mengés res en tot el trajecte, però Hades la va enganyar perquè mengés sis llavors d'una magrana, que l'obligaven a tornar cada any un mes per cada llavor. Quan Dèmeter i la seva filla eren juntes, la terra floria de vegetació, però quan no, gairebé no hi havia vegetació.

Imatge de persèfone.

Comparació mite i pel·lícula El mite i la pel·lícula no es diferencien molt. Tant en la pel·lícula com en el mite, Persèfone no estima a Hades i ajuda a Percy a fugir. Viuen en l’ inframón com diu el mite i Hades és tan dolent com en el mite.