GUILLEM DE BERGUED 1138 1196 CATALUNYA Trobador fill

GUILLEM DE BERGUEDÀ • 1138 -1196 (CATALUNYA) • Trobador, fill gran i hereu dels vescomtes de Berga, Guillem i Berenguera. • Empra els gèneres de la cançó i el servintès. • Destaca el sarcasme, odi i ira no continguda, sàtires, i llenguatge obscè a les seves obres. • 1175, assassina Ramon Folch de Cardona. • És expulsat de Catalunya i busca refugi a la cort d’Alfons I. Quan s’enemista amb Alfons I, surt en busca d’Alfons VIII de Castella. • Va morir en mans dels seus enemics

CONTEXT HISTÒRIC • Ens trobem a l’Edat Medieval. L’economia, política i societat són feudals. La població es divideix en estaments. • Pel que fa a la poesia, destaquen els TROBADORS i JOGLARS. • Es conrea el triangle amorós parlant de l’AMOR CORTÈS, les CANÇONS I LÍRICA POPULAR, el SIRVENTÈS i la POESIA CULTA. • Abundància de temàtiques.

LECTURA I TEMÀTICA DEL POEMA És un sirventès, adreçat a Ponç de Mataplana. La clara intenció de Guillem de Berguedà és criticar aquest noble. Ho aconsegueix mitjançant les qualitats que defineixen la cavalleria: l’honor, la lleialtat, la força, la valentia, la cortesia amb les dames, etc. El sirventès sencer és una burla a Ponç de Mataplana. El ridiculitza i tracta de traïdor i malfactor, falsari i lladre, amb un físic gens agradable i a més, denuncia la seva fama i condició d’homosexual.

MÈTRICA I RIMA, CANSONETA LEU E PLANA 5 10 15 20 Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de Mon Marquès, del traichor de Mataplana q'és d'engan farsitz e ples. A, Marquès, d'engan etz farsitz e ples. Marquès, ben àion las peiras a Melgur deprés Someiras, on perdetz de las denz tres: no i ten dan que las primeiras i són e non pàron ges. A, Marquès, d’engan etz farsitz e ples. Del bratz no·us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estès; ops i auria ortiga qe·l nervi vos estendés. A, Marquès, d’engan etz farsitz e ples. 25 CINC COBLES CINC VERSOS HEPTASÍL·LABS + REFRANY RIMA: aabab FFMFM 30 Marquès, qui en vos se fia ni à amor ni paria; gardar se deu totas ves qon qe·z an; an de clar dia, de nuoitz ab vós non an ges. A, Marquès, d’engan etz farsitz e ples. Marquès, ben és fols qui·s vana c'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortvès; et anc fills de crestiana pejor costuma non mès. A, Marquès, d’engan etz farsitz e ples.

FIGURES RETÒRIQUES IRONIA: On perdetz de las dentz tres; no. i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. HIPÈRBATON: D’engan etz farsitz e ples. / Et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. SÍMIL: Del braç no. us pretz una figa, que cabreilla par de biga. SINESTÈSIA: Cansoneta lleu e plana. PARAL·LELISME: A, Marques, d’engan etz farsitz e ples. METÀFORA: D’engan etz farsitz e ples.

CONCLUSIÓ Podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l’atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana se serveix de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral –simbolitzades centralment per l’encongiment del seu braç, a través de la sàtira més sarcàstica i l’insult més injuriós.