GUERNICA Pablo Ruiz Picasso 1 Documentaci Ttol Guernica

GUERNICA Pablo Ruiz Picasso

1. - Documentació Títol: Guernica Autor: Pablo Ruiz Picasso Cronologia: 1937 Estil: Cubisme País: Catalunya

2. - TEMA Històric: destrucció de Guernica duta a terme per l’aviació feixista (l’aviació italiana i, sobretot, la Legió Còndor nazi, amb el vistiplau franquista), l’any 1937.

3. - Descripció - Oli i pintura vinílica mat sobre tela. - Una habitació fosca, allargada, amb una porta entreoberta a la dreta, un llum de bombeta al sostre, on hi ha unes dones, en diferents situacions, el cap i els braços d'un home, un cavall, un colom i un toro. Al GUERNICA hi ha quatre moments diferents. : - El toro està pletòric, té molta vitalitat: El seu morro és agressiu, la seva llengua un punxó, se li veuen bé els seus testicles. S'envolta d'éssers plens de patiment, com el colom. - El cavall pateix molt. . . Està ferit: té el costat obert i una llança clavada. Té una part molt gran del cos recorreguda per agulles, que estan com clavades. Els ulls li surten de la cara, del dolor, la seva boca crida pel que pateix, la llengua és com un punxó. Quasi bé no s'aguanta sobre les seves potes: només la seva dreta s’aferma; és d'un to diferent a les altres parts, blanca, il·luminada pel llum d’oli.

• A la part central dreta s’ha obert la paret i ha entrat, com enduda per un gran vent, una dona, que porta un llum d’oli, dissolent la tenebra: La llum cura la part del cos del cavall que il. lumina i de la mà de l'home mort hi creix, cap aquesta llum, una flor. Una altra dona mira el llum. • Una pobra dona es troba al cor d’una explosió. Se li ha calat foc als vestits, una bomba li ha explotat als peus. No pot escapar; està desesperada. Hi ha una porta entreoberta que ella no veu.

4. - Elements formals i compositius • Forma: Tancada. Domina la línia contornejant les figures per sobre del color. • Composició: Tancada amb diagonals que li confereixen un gran moviment. negra unes • Perpectiva: Malgrat que no s’utilitza la perspectiva en el sentit clàssic, el quadre té profunditat gràcies als diferents plans. En primer terme veiem el guerrer caigut; seguidament la resta de figures que se situen a diferents distàncies i, finalment les referències arquitectòniques que delimiten l’espai. • Línia d’horitzó: • Simetria: La simetria es manifesta a l’eix de la paret blanca, situada al mig del quadre i als pilars verticals que representen, per la banda esquerra el toro, i per la banda dreta, la dona que alça els braços.

• Geometria: El quadre s’organitza en triàngles; el més evident és el central que té com a vèrtex el quinqué i queda delimitat, a l’esquerra per una línia diagonal, i a la dreta per diversos elements solts com la cua del cavall i les seves dents. La base l’ocupa el guerrer caigut. • Llum: La llum incideix sobre les figures d’una manera plana. No crea volums sinó que fa que ressaltin els elements principals. • Cromatisme: Pintura basada en el blanc, el negre i una lleugera gamma de grisos, potser per influència de les fotografies de l’època. El color s’aplica de manera plana.

5. - Antecedents i influències posteriors. La llarga gestació de l’obra amb molts esbossos previs i canvis sobre la marxa, van aconseguir una de les obres culminants de la pintura d’avantguarda figurativa, en el sentit que aglutina diversos elements per expressar més que mai un sentiment i una angoixa. D’altra banda, també té un vessant de símbol universal de la barbàrie. Picasso no hi situa cap element identificatiu de la població de Guernica (ni tan sols l’arbre simbòlic), sinó que crea una ciutat i uns elements que es poden extrapolar a altres llocs on es pateixin les mateixes circumstàncies. Picasso recull una tradició que inicià Goya i que prescindeix de representar grans gestes oficials per tal de centrar l’atenció en el dolor de les víctimes. Aquesta visió tingué un ampli ressó dintre de les avantguardes i va ser paral·lela a l’expressionisme alemany de la Nova Objectivitat, sorgit després de la Primera Guerra Mundial. Malauradament, la continuitat d’aquests esdeveniments ha fet que el Guernica continuï sent una realitat. Malgrat que hi ha moltes obres que denuncien la mateixa irracionalitat de la guerra, fins i tot pintades per Picasso, no han tingut tanta fortuna en l’imaginari col·lectiu.

PICASSO: La Guerra, oli sobre fusta (1952),

6. - Relacions amb obres similars de l’autor Picasso és un dels artistes més importants de tots els temps. Malagueny de naixement, es va formar a Barcelona en cercles modernistes fins que va anar a París, on inicià l’època blava i l’època rosa, fins a la realització de Les senyoretes del carrer d’Avinyó, que inicià l’etapa cubista. Passada la Primera Guerra Mundial, va seguir un camí artístic del tot personal, amb una llibertat absoluta, i dominà tota mena de tècniques: ceràmica, teixit, gravat, escultura. . . Formalment el Guernica fou concebut seguint el cubisme sintètic (Busca els plans més amplis que sintetitzaven les formes més complexes); tanmateix, quant al gest i la composició, utilitza els recursos de l’expressionisme per donar força als personatges perquè, en aquest cas, no són pas un recurs purament estètic sinó de denúncia de la brutalitat d’una guerra.

Etapa de joventut (1881 -1901) Ciència i caritat. 1897

Època blava (1901 -1904)

Època rosa (1904 -1907)

Etapa cubista (1907 -1916) Les senyoretes del carrer Avinyó. 1907

Cambra i classicisme (1916 -1924)

Pintures (1924 -1973)

7. - Diferències amb altres solucions coetànies El cubisme forma part de les anomenades Primeres Avantguardes. En aquestes hi trobem diferents moviments com el fauvisme, el futurisme i l’expressionisme. El cubisme va ser un moviment cerebral: pretenia utòpicament representar la tridimensionalitat en un pla bidimensional. El fauvisme: creien que el color havia de ser l’element essencial de la pintura i que es podia prescindir de la llum i de la profunditat. (Henri Matisse). El futurisme: moviment d’exaltació de la modernitat enfront el passat, de les innovacions mecàniques, de la maquinària i la tècnica. Partia dels principis de la simultaneïtat del cubisme però els aplicava al moviment. Per això també se l’anomena Cubisme dinàmic. (Balla, Boccioni, Carrà) L’expressionisme: Estètica basada en la espontaneïtat i l’emoció enfront de la racionalitat de les formes. Hi haurà diferents grups: “El Pont”, “El genet blau” i “la Nova objectivitat”.

8. - Significat i funció Significat: Iconològicament, l’obra ha estat i és encara molt discutida. De fet, hi ha alguns elements que tenen una doble lectura. Així, el toro és per alguns l’animal totèmic d’Espanya que pateix la mort, i per uns altres, és la bèstia que tomba el cap per no veure el terror. El cavall seria per uns la representació de la població civil ferida i embogida per les matances, mentre que per uns altres és l’animal que, amb el seu galop, destrueix tot el que se li posa al davant. Tanmateix hi ha altres símbols més evidents: en un primer terme veiem una víctima esquarterada, amb els braços oberts i portant en un puny l’espasa i una flor; a l’esquerra, una dona plora de dolor amb el seu fill mort als braços com si fos una moderna pietat; a la dreta de la composició , la destrucció de les cases d’on surt o queda atrapada la població civil. La llum és representada per un focus de llum artificial, un quinqué i un sol amb bombeta, com a símbolque el progrés pot arribar a portar, també, la destrucció. L’obra és un al·legat contra la barbàrie del feixisme, que va ser capaç de bombardejar despietadament ciutats amb població civil.

Funció: Propagandística. L’obra fou concebuda per anar al Pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París de 1937. Les mides que havia de tenir el quadre van ser imposades a Picasso perquè tenia el lloc reservat en l’edifici dissenyat per Sert i Lacasa. A més de l’obra de Picasso, al Pavelló hi havia obres de Miró, Calder i González.

9. - Context històric i artístic Fotocòpia Primeres avantguardes. L’obra s’emmarca en plena guerra civil espanyola, en la qual el bàndol feixista, després de donar un cop d’estat, intenta derrocar la República legalment constituïda, la qual cosa provoca el conflicte bèl·lic. Algunes companyies de l’exèrcit nazi són posades a disposició del general Franco i, alhora, s’aprofita el moment per posar a la pràctica estratègies i tècniques militars per veure quins efectes produeixen, de cara a l’esclat imminent de la Segona Guerra Mundial. En aquest cas, es va triar una ciutat no estratègica militarment parlant, però sí de profunda simbologia per al poble basc perquè és on hi ha el mític arbre de Guernica, sota el qual tradicionalment es juraven els furs o lleis. L’aviació, sobretot la Legió Còndor alemanya, va bombardejar la ciutat; hi ha haver unes 1700 víctimes en una població de 7000 habitants; i, després, es va ametrallar als qui fugien del bombardeig.