GRAMTICA Els constituents de loraci S DE LA

GRAMÀTICA: Els constituents de l’oració ÚS DE LA LLENGUA: Els signes de puntuació LÈXIC: Els neologismes. Les abreviacions TÈCNIQUES DE TREBALL: Els apunts Josep Rosell Lluís Homs Agustina Rico Carles Mata Sílvia Homs Anna Fernández ÍNDEX

1. Els constituents de l’oració La majoria d’oracions són constituïdes per dos elements bàsics: el SN que fa la funció de subjecte i el SV que fa la funció de predicat. 1. 1. Identificació del subjecte de l’oració Habitualment, el subjecte va davant del verb de l’oració, però en alguns casos sol aparèixer darrere. Per identificar el subjecte, ens hem de fixar sobretot en la relació de concordança: el sintagma nominal subjecte concorda en persona (primera, segona o tercera) i en nombre (singular o plural) amb el verb del predicat. Observa i compara: ÍNDEX

1. Els constituents de l’oració 1. 2. Classes de predicat En funció de les característiques del verb de l’oració, diferenciem dues classes de predicat: ÍNDEX

1. Els constituents de l’oració 1. 3. Classes de verbs Si ens fixem en els complements que necessiten, els verbs es poden classificar en els grups següents: ÍNDEX

1. Els constituents de l’oració 1. 4. Els verbs ser, haver-hi i estar amb expressions de lloc Per indicar el lloc on es troba o on s’està algú o alguna cosa, disposem dels verbs ser, haver-hi i estar. Fixa’t quins són els usos més habituals d’aquests verbs: ÍNDEX

1. Els constituents de l’oració 1. 5. Les perífrasis verbals són construccions que expressen una idea determinada. Són formades per un verb auxiliar (haver, deure, poder, etc. ) i un verb en infinitiu, gerundi o participi, en alguns casos units per una preposició (de, a. . . ). ÍNDEX

2. Els signes de puntuació 2. 1. Els signes que tanquen l’oració El punt és el signe que utilitzem habitualment per marcar el final d’una oració. Tanmateix, en les oracions interrogatives directes utilitzem el punt d’interrogació i, en les exclamatives, el punt d’admiració. En el cas que deixem una oració inacabada, escriurem els punts suspensius. ÍNDEX

2. Els signes de puntuació 2. 2. El punt i coma i els dos punts separen dos segments d’una mateixa oració o bé dues oracions que mantenen una relació de significat molt estreta. ÍNDEX

2. Els signes de puntuació 2. 3. La coma és el signe de puntuació que indica una pausa menor; per tant, la seva funció és separar diversos elements que formen part d’una mateixa unitat oracional. En el quadre següent te’n detallem les funcions més importants: ÍNDEX

2. Els signes de puntuació 2. 3. La coma Convé recordar que, si no hi ha un incís, no hem d’escriure coma entre el subjecte i el verb de l’oració. Fixa’t: ÍNDEX

2. Els signes de puntuació 2. 4. Els parèntesis i els guions ÍNDEX

3. Els neologismes. Les abreviacions 3. 1. Els neologismes El progrés científic i tecnològic fa que constantment apareguin realitats noves (aparells, activitats, productes. . . ). Aquestes realitats requereixen la creació de paraules noves per tal de ser designades: són els neologismes. Fa una trentena d’anys, per exemple, no existien els termes disc compacte (CD) o lífting (operació per estirar la pell); llavors encara no existien les realitats designades per aquestes paraules. Les llengües són sistemes vius que es van renovant constantment en funció de les necessitats socials de cada època. ÍNDEX

3. Els neologismes. Les abreviacions 3. 1. Els neologismes En el procés de formació dels neologismes, diferenciem tres procediments: ÍNDEX

3. Els neologismes. Les abreviacions 3. 2. Les abreviacions són reduccions de les paraules que fem per simplificar o per estalviar espai: tel. (en comptes de telèfon), IVA (en comptes d’impost sobre el valor afegit), km/h (en comptes de quilòmetres per hora). Les abreviacions, segons la forma que presenten, es classifiquen en tres grups: ÍNDEX

4. Els apunts En algunes situacions comunicatives orals, com és ara una classe, una conferència o un debat, cal prendre apunts si volem conservar-ne les informacions, les explicacions o els arguments que considerem dignes d’interès: els apunts són molt útils per repassar, recordar i estudiar les coses que s’han dit. ÍNDEX

4. Els apunts 4. 1. La presa d’apunts Prendre apunts consisteix a anotar les informacions d’una forma ordenada, simple i ràpida. Per tant, les notes dels apunts hauran de mostrar les idees principals i la manera com s’organitzen i hauran de ser redactades amb un estil telegràfic. La presa d’apunts requereix un grau elevat de concentració i d’atenció, ja que cal analitzar el contingut i l’organització del text oral i, alhora, sintetitzar-lo per escrit. Per això, és útil fixar-se en alguns punts de referència, com els següents: ÍNDEX

4. Els apunts 4. 2. Recomanacions per prendre apunts ÍNDEX

4. Els apunts 4. 3. Exemple de comunicació oral i presa d’apunts ÍNDEX