Gesti logstica i comercial GS Unitat 2 La

Gestió logística i comercial, GS Unitat 2 La gestió de les existències

2 La gestió de les existències 1. Les existències: definició i classes Podem definir les existències com els actius que tenim per vendre'ls en el curs normal del negoci de l'empresa (empreses comercials), per consumir-los en el procés de producció mitjançant la seva transformació o incorporació al producte (empreses industrials), o simplement per consumir-los durant la realizació de l’activitat empresarial. Així, doncs, les existències són béns que l'empresa té per: · Ser venuts en el curs ordinari de l'explotació. · Ser consumits i incorporats en la producció de béns i serveis, que després seran venuts a l'exterior. · Ser consumits en el procés productiu.

2 La gestió de les existències 1. Les existències: definició i classes Segons el tipus d'empresa que consumeix, les existències poden ser:

2 La gestió de les existències 1. Les existències: definició i classes Segons la seva imputació en la determinació del cost del producte: • Materials directes. Són els que s'assignen a l'objecte de càlcul d'una manera inequívoca o exacta. • Materials indirectes. Hi ha altres materials que no es poden identificar d'una manera evident i senzilla amb els productes fabricats. D'acord amb la seva capacitat de ser emmagatzemades: • Materials emmagatzemables. Són aquells per als quals hi ha un desfasament temporal entre el moment què es reben i el moment en què s'utilitzen en el procés productiu. • Materials no emmagatzemables. Són els que no són susceptibles de poder-se emmagatzemar en llocs físics.

2 La gestió de les existències 2. Funcions del departament d'aprovisionament El procés d'aprovisionament és el conjunt d'operacions que posa a disposició de l'empresa, en les millors condicions possibles de quantitat, qualitat, preu i temps, tots els materials i productes de l'exterior necessaris per al funcionament de l'empresa i del seu emmagatzematge, d'acord amb els objectius que la direcció ha definit. A. Fase de la gestió de compres • Localitzar, seleccionar i establir les fonts d'abastament dels materials i la resta de subministraments de l'empresa. • Seleccionar els proveïdors en funció de criteris establerts prèviament. • Confrontar els preus, qualitat i transport dels materials. • Negociar les condicions de lliurament i de pagament, i també les de devolució, si es dóna el cas, dels materials. • Emetre les ordres de compra, segons les condicions acordades amb els proveïdors. • Rebre i emmagatzemar els materials. • Efectuar la classificació dels materials. • Fer el control d’existències. B. Fase de gestió del magatzem · Evitar que l'empresa s'endarrereixi en els lliuraments als clients. · Garantir la continuïtat pel procés productiu.

2 La gestió de les existències 3. El control dels materials El mètode ABC (Pareto) estableix una classificació per excepció, és a dir, cerca controlar amb més dedicació els materials que tenen un percentatge de valor més significatiu; per ferho, s'elabora una classificació dividint els productes de l'empresa en tres categories (A, B i C) d'acord amb la seva importància tecnicoeconòmica. Els articles A són els béns amb el valor de consum anual més elevat, i per tant suposen una inversió financera considerable, però normalment representen un percentatge baix de les categories d'articles al magatzem. Els articles C són, en canvi, articles amb el valor de consum més baix, però ocupen un percentatge molt elevat dins del magatzem. Els articles B són articles d'una classe intermèdia, amb un valor de consum mitjà i un valor també mitjà al magatzem de l'empresa.

2 La gestió de les existències 4. Els costos de la gestió de les compres El volum d'estoc és un dels problemes fonamentals que es planteja en el control dels inventaris a l'empresa. La solució consisteix a trobar un equilibri entre dues forces de sentit oposat: • La necesitat de mantenir prou quantitat de materials per abastar el procés productiu i els clients. • La inversió que suposa l'adquisició dels materials i les despeses de conservar-los. Per saber si el departament de compres afegeix valor a l'empresa, caldrà fer-ne un control. Amb aquesta finalitat, se sol establir la comanda com el referent que s'ha de controlar: cal buscar una rendibilitat en la confecció de la comanda, és a dir, procurar optimitzar la relació entre l'import de la comanda i el cost total que comporta fer-la i gestionar-la.

2 La gestió de les existències 5. Els costos d'emmagatzematge • • Lloguer del magatzem. Amortització de la construcció, en el cas que sigui propietat de l'empresa. Despeses de reparació i conservació. Despeses de calefacció o refrigeració. Assegurances de les mercaderies i dels edificis. Enllumenat. Manipulació física dels elements. Pèrdues per deteriorament de valor davant l'aparició d'elements més eficients al mercat.

2 La gestió de les existències 6. El volum òptim de comanda (VOC) • • Els models de previsió perfecta es caracteritzen perquè el ritme de sortida dels articles emmagatzemats és conegut. En els models estocàstics no es coneix el ritme de sortida, de manera que cal introduir la probabilitat per poder resoldre els diferents problemes de magatzem. El model de previsió perfecta: Wilson (I)

2 La gestió de les existències 6. El volum òptim de comanda (VOC) El model de previsió perfecta: Wilson (II)

2 La gestió de les existències 7. El punt de comanda és el nivell d'estoc en què s'estableix o efectua la comanda. És a dir, és la quantitat d'existències que, un cop assolida, obliga a emetre una nova comanda de reposició. - Sistemes de reposició d'estocs Els tres sistemes més utilitzats per a la reposició d'estocs són: • A nivell. • Per cobertura. • Mixt.

2 La gestió de les existències 8. L'estoc de seguretat i els costos associats L'estoc de seguretat és la part de l'estoc total que es manté al magatzem per sobre de l'estoc normal. L'objectiu és fer front a les possibles demores en els subministraments dels proveïdors i a les demandes anormalment altes en dies o temporades determinats. El cost de ruptura està determinat per la pèrdua probable que es produirà si no es pot atendre la demanda per falta d'existències. La introducció d'un estoc de seguretat suposa: • Augmentar el nivell mitjà al magatzem i per tant el cost d'emmagatzematge. • Augmentar la quantitat (q) que tenim al magatzem quan sol·licitem la comanda als proveïdors. • Augmentar els costos totals (per l'augment del cost d'emmgatzematge).

2 La gestió de les existències 9. Càlcul del punt de comanda i de l'estoc de seguretat quan la demanda segueix una distribució normal Distribució normal tipificada: