FUNCIONS SINTCTIQUES i anlisi de loraci SV PREDICAT
- Slides: 20
FUNCIONS SINTÀCTIQUES i anàlisi de l’oració • SV PREDICAT • SN SUBJECTE Compls. Verbals • Atribut • C. directe • C. indirecte • C. preposicional • C. circumstancial • C. predicatiu • C. agent Compls. Nominals: • C. de nom • C. d’adjectiu
• SV PREDICAT: • constituent bàsic de l’oració i nucli del SV. Expressa una acció - SEGONS LA SEVA RELACIÓ AMB EL SUBJECTE 1) VERBS IMPERSONALS: no HI HA subjecte que fa l'acció. - El verb haver-hi: Hi ha molta gent al carrer. - Els referits a fenòmens meteorològics: Ahir va nevar. - Els verbs fer i ser en oracions del tipus: És d’hora. - Els verbs pronominals del tipus: Es menja bé en aquest restaurant. 2) VERBS PERSONALS: designen el subjecte del verb. - Poden ser en veu ACTIVA: Nosaltres dibuixem un cercle - o en veu PASSIVA: El cercle és dibuixat per nosaltres. .
SV PREDICAT (cont. ) • -SEGONS EL TIPUS DE VERB • 1) VERBS COPULATIUS: Els principals són ser, estar, semblar): La Maria està malalta. El verb fa de nexe entre el subjecte i l’atribut, que és el complement obligatori d’aquestes oracions sobre el qual recau el pes semàntic de l’oració. • 2) VERBS PREDICATIUS: expressen un procés, una activitat. El verb, juntament amb el subjecte, aporta el significat bàsic de l’oració. *transitius (porten complement directe): jo cullo flors. *intransitius (no admetten compl directe): he sortit de l'aula. *reflexius (indiquen una acció que un mateix fa i rep alhora): jo em bec una cervesa. *pronominals (es conjuguen afegint un pronom feble de la mateixa persona que el subjecte: perdre’s, fumarse, enrabiar-se): m'he cansat. • •
• SN SUBJECTE: • constituent bàsic de l’oració. Designa qui (persona, animal, cosa, idea…) realitza o a qui es refereix l’acció del verb. Estructures: SN: En Lluís passeja tranquil·lament per l’avinguda. Pro: Tu conduiràs tota l’estona? Oració: Qui tingui ganes de gresca, que vingui a la festa. S prep (excepcionalment): Entre tots pagarem el sopar de comiat al Lluís. Atenció a SUBJECTE EL·LÍPTIC: De vegades el subjecte està present (dins l’estructura mental de l’emissor) però no està escrit. El podem deduir pels acabaments del verb: Va passar cinc anys sol (ELL) SUBJECTE PACIENT: el subjecte no és l’agent de cap acció, no la realitza sinó que la pateix. És el subjecte de les oracions passives. La casa és ocupada per les rates.
• Complements verbals 1 • C. directe: és el complement dels verbs transitius. Completa el seu significat ja que expressa l’objecte de l’acció verbal. En general, s’afegeix directament al verb, sense fer ús de cap preposició. • Es pot identificar canviant l’oració d’activa a passiva: L’Agnès ha escrit aquesta novel·la; aquesta novel·la ha estat escrita per l’Agnès. Estructures: SN: Nosaltres hem vist en Josep a la parada de Pro: Nosaltres l’hem vista a la parada de l’autobús. Oració: En Lluís ha descobert que tothom li amaga la veritat. Sprep: A tu, t’he vist aquest matí. Es mira a tothom massa. Ajudo a qui m’ho demana (a+qui+oració). l’autobús.
• Complements verbals 2 • Atribut: complement dels verbs copulatius (ésser, estar o semblar). Diu una qualitat del sujecte amb el qual sol concordar en gènere i nombre. Estructures: SAdj: En Lluís és molt nerviós. SN: En Lluís és un gran home. Sprep: En Lluís és de la Bisbal del Penedès Pron: En Lluís n’es un. Oració: En Lluís és qui va superar el rècord de salt amb perxa.
• Complements verbals 3 • C. indirecte: és el complement que indica qui rep l’acció del verb. Generalment va introduït per la preposició a, tot i que admet per a en cas d’ambigüitat. (a qui/per a qui + V? ) Estructures: Sprep: Vam donar un encàrrec al Lluís. Pro: Li vas dir, al Lluís! Oració: En Lluís no deia a qui li preguntava.
• Complements verbals 4 • C. preposicional (anomenat també C. de règim verbal): és el complement que necessiten alguns verbs per complementar el seu significat i que sempre s’uneix al verb fent ús d’una preposició concreta. Les preposicions de què fan ús aquests verbs són: a, en, per, amb i de. Estructures: Sprep: En Lluís insisteix en la seva proposta. Pro: En Lluís hi insisteix. En Lluís se n’alegra. Oració: En Lluís insisteix que li apugin el sou.
• Complements verbals 5 • C. circumstancial: és aquell que fa referència a les circumstàncies externes en què es dóna l’acció. Preferentment al·ludeix al lloc-CCL, al moment-CCT i la manera-CCM, però també n’hi ha de quantitat, d’instrument, de companyia, i d’altres més estranys com de causa, de finalitat. . Estructures: Sprep: En Josep ha caigut a l’escala. SN: En Josep vindrà la setmana vinent. Pro: En Josep en surt (del despatx). En Josep hi entra (al despatx). Oració: En Josep s’ha comprat una casa on hi havia abans la pista de patinatge.
• Complements verbals 6 • C. predicatiu: és aquell complement que es refereix alhora al verb i a un nom, sigui el subjecte o bé, el c. directe, amb el qual concorda en gènere i nombre. • Sol ser un adjectiu i respon a COM? , però a diferència del CCM, aquest és variable!!! Estructures: SAdj: En Josep ha trobat la Marta molt pàl·lida. Sprep: En Josep ha tractat la Margarida de mentidera. Pro: En Josep t’hi ha trobat.
• Complements verbals 7 • C. agent: és aquell complement construït amb un verb en veu passiva que indica qui és l’autor de l’acció expressada pel verb. Estructures: Sprep: Els presos van ser traslladats a les noves instal·lacions pels mossos.
• Complements nominals 1 • C. de nom: és aquell complement que concreta o amplia el significat del nom del qual va al darrere. Estructures: Sprep: El pis de la cantonada. SN: En Lluís, el meu oncle. Pro: De seda, en té moltes camises! Oració: La por que l’enxampin no la deixa copiar.
• Complements nominals 2 • C. d’adjectiu: és aquell complement que concreta o matisa el significat de l’adjectiu que el precedeix. Estructures: Sprep: En Josep és un entès en fotografia. Oració: En Josep està segur que li donaran la feina.
Anàlisi de l’oració Estructura de l’oració simple La persona, animal o cosa que realitza una acció és el: Tot allò que es diu sobre el subjecte és el: SUBJECTE PREDICAT El seu nucli és el: Nom La noia El seu nucli és el: Concorden sempre en persona i nombre Verb juga a tennis
estructura del subjecte S Determinants U + B J E C Nom T + E Complements -Articles -Possessius -Adjectius -Demostratius -Sintagmes Preposicionals -Numerals -Indefinits -Quantitatius Aquells pantalons S i n t a g m a texans d’en Lluís n o m i n a l
estructura del predicat P Verb R E + D I C A T Complements -Sintagmes adjectivals -Sintagmes nominals -Sintagmes preposicionals -Sintagmes adverbials tenien moltes butxaques S i n t a g m a al davant v e r b a l
Diferència bàsica entre oracions simples i compostes Oració simple Un verb Oració composta Més d'un verb La Laura juga a tennis i en Lluís llegeix un llibre
Normalment, no trobarem oracions simples en els textos. Una sèrie de partícules (nexes) s’encarreguen d’unir-les. Segons el tipus de relació que s'estableix entre oracions i segons el seu enllaç trobarem: or juxtaposades, coordinades i subordinades. JUXTAPOSADE COORDINADES SUBORDINADE S S No hi ha cap nexe que Hi ha nexe, però cada Hi ha nexe, però una les uneixi. Estan unides amb signes de puntuació. una de les oracions és autònoma i pot funcionar com a oració simple oració depèn de l’altra i no pot funcionar sola No t’entretinguis, arribem tard. En Marc explica la seva vida a la Irene i ella l’escolta embadalida No tenia clar que ella l’estimés
L’ORACIÓ SIMPLE. Criteri semàntic (annex) • • • Enunciatives: enuncien un missatge (afirmatives) o el neguen (negatives). Ahir vaig dormir al sofà. (afirmativa) No arribarem a l’hora. (negativa) Interrogatives: formulen una pregunta (directament o indirectament). Vols beure vi? (directa) Ella va preguntar si vindríem. (indirecta) Exclamatives: expressen emocions (alegria, sorpresa, tristesa, por…) Que n’és de ximple! Exhortatives: comuniquen una ordre. Estigues quiet d’una vegada. Optatives: formulen un desig. Tant de bo fos Nadal. Dubitatives: plantegen un dubte. Potser era ell l’afortunat.
EXERCICIS. Fes l’anàlisi sintàctica d’aquestes frases • La seva cartera escolar està força atrotinada aquest trimestre • Aquestes pedres tan grosses es despendran del balcó de casa qualsevol dia • Alguns alumnes força rondinaires insisteixen en algunes reivindicacions poc clares • Vam deixar els apunts de matemàtiques als nostres millors amics • Certes persones avui semblen molt més amables amb tu • La pobre professora va ser agredida per aquell indesitjable a la sortida de classe. • Cada dia arribeu més feliços a casa vostra!