Friedrich Nietzsche voluntat de poder superhome i etern

Friedrich Nietzsche voluntat de poder, superhome i etern retorn

Voluntat de poder Tot allò existent és voluntat de poder. La vida com a voluntat de poder és descrita com una energia sempre en moviment, creadora però alhora destructiva, que no s´atura mai i que només pot trobar breus moments d´assossegament en 1844 -1900

Voluntat de poder no s´ha de confondre amb voluntat de viure simplement. Hi ha formes de vida que no mereixen aquest nom: viuen només pensant en la mort. Són aquelles que estan resignades a viure, com una mena de càstig o pena que han de suportar. Inventen qualsevol estratagema per extirpar allò que és més propi de la vida: el seu dinamisme, la lluita, la desigualtat. És la mentalitat del nihilista passiu característica de la mentalitat que tant critica Nietzsche.

Voluntat de poder La lluita és la condició del dinamisme de la vida, la desigualtat, la condició de la lluita. Les idees socialistes modernes volen eliminar la vida del seu paradís utòpic: si no hi ha desigualtat no hi ha lluita, si no hi ha lluita no hi ha dinamisme, si no hi ha dinamisme la vida s´atura. No és vida, sinó mort.

Voluntat de poder Les ideologies modernes estan mancades d´aquesta energia, d´aquesta inquietud, d´aquesta creativitat de la voluntat de poder. El que desitgen és el descans, la pau, la tranquil·litat, la mediocritat. . . Aquesta és la voluntat de

superhome Nietzsche, com en el cas de Marx respecte al capitalisme, considera el nihilisme com una etapa necessària per assolir un estadi més favorable per a la humanitat. L´objectiu del nihilisme actiu és netejar el camí per a la futura aparició d´un nou tipus d´ésser humà, el superhome. Si el proletariat era l´encarregat de fer possible el comunisme, al nihilisme actiu li pertoca acabar amb l´època nihilista (significat 3).

superhome El profeta d´aquest nou ésser humà és Zaratustra. Afirma que el superhome serà la realització més perfecta de l´essència humana, una espècie diferent i superior a l´home modern decadent, mediocre, producte d´una època que nega la desigualtat natural dels homes i d´una cultura que fa tot el possible perquè no

superhome "Què és el simi per a l´home? Una vergonya dolorosa. Així serà l´home per al superhome" “L´home és quelcom que ha de ser superat” “Tots els éssers han creat fins ara alguna cosa per sobre d´ells mateixos: ¿voleu ser vosaltres el reflux d´aquesta gran marea, i retrocedir a l´animal més

superhome En Així parlà Zaratustra, a través d´una terminologia simbòlica, una paròdia del llenguatge bíblic, Nietzsche descriu l´aparició del superhome com el producte d´una metamorfosi, de la qual distingeix tres fases:

superhome 1ª. En el primer moment adopta la forma d´un camell, animal que simbolitza l´ascetisme, el cristianisme, els valors moderns, l´ésser humà que s´inclina davant Deú i les lleis morals. Aquest és un animal resignat i sacrificat que suporta sense revoltar-se el pes dels ideals transcendents (nihilismes 2 i

superhome 2ª. En aquest moment el camell es converteix en lleó. Aquest animal representa la destrucció dels valors decadents i fa possible les condicions per a l´adveniment del superhome. Aquesta és la fase del nihilisme actiu (nihilisme 4).

superhome En aquest últim moment el lleó esdevé un nen. El nen que juga representa a l´individu creatiu, espontani, alliberat de tot condicionament, lliure, el

Etern retorn La idea del superhome no només està acompanyada d´una moral determinada (moral de senyors) i d´una forma singular de pensar (concepció perspectivista), sinó també d´una concepció especial del temps:

Etern retorn En el pensament metafísic, és el temps qui determina la distinció entre dos tipus de realitat: 1. realitats contingents: aquelles realitats que són i deixen de ser, apareixen i desapareixen, neixen i moren. 2. realitats necessàries: aquelles realitats que són i no poden deixar

Etern retorn Són aquestes últimes realitats, les no temporals, les que són estrictament reals, les altres són succedanis o realitats aparents. Això vol dir que des del punt de vista metafísic allò que és temporal és menyspreat i només és valorat el que és etern, intemporal. Per a Nietzsche la revalorització de la vida havia d´anar estretament lligada a una revalorització del que és temporal. Vida, entesa com a dinamisme, ve a ser sinònim de temps. Els temps és allò que destrueix alhora que construeix,

Etern retorn La reacció espontània davant el temps és el dolor. Tot passa, res no queda, tot sembla condemnat a la seva desaparició. El pensament metafísic té una concepció lineal del temps. El temps és com a una línia recta on tots els moments són únics i irreversibles. Tot allò valuós i digne de ser viscut és efímer i mai no tornarà. Per aquesta raó manifesta una visió negativa del temps i de la vida. La seva desesperació vital només pot ser contrarestada amb l´esperança d´una vida millor després de la mort o en el futur.

Etern retorn La revalorització del temps, segons Nietzsche, només podia fer-se canviant la concepció del temps, substituint la concepció lineal per una concepció circular, l´anomenada etern retorn. Aquesta manera diferent d´entendre el temps significa que el que és, ja havia estat, i tot i que deixi de ser tornarà a ser de nou. Així les diferències entre futur i passat desapareixen i és el present, l´instant, l´efímer el que assoleix el protagonisme.

Etern retorn Segons la concepció circular del temps, tot el que està dins el temps, els instants, és finit, però el temps, el marc circular on tot succeeix, és infinit. És en l´eternitat cíclica del temps on l´instant, el present descobreix la seva eternitat. En aquesta visió, eternitat i temporalitat arriben a identificar-se.

Etern retorn Tal vegada, una de les imatges que millor poden il·lustrar l´etern retorn és la del rellotge de sorra. Els instants finits són els grans de sorra. La infinitud del temps són les infinites voltes que podem donar al rellotge.

Etern retorn Aquesta visió del temps pot ser criticada des d´un punt de vista progressista: si el futur serà com el passat, no paga la pena cap esforç per eliminar les injustícies del món, és inútil cap revolució, tots els mals un dia o un altre es reproduiran. Per al pensament anomenat progressista, hereu dels ideals de la Il·lustració, el futur és la referència, la utopia, el model a partir

Etern retorn Segons Nietzsche, això significa rebutjar el present, com ho havien fet platònics i cristians. El que s´ha de fer és afirmar el present. Tot instant de plenitud no es perdrà sinó que tornarà i per tant no podem deixar de viure amb la màxima intensitat. Tot instant és decisiu. El que has viscut, l´hauràs de viure moltes vegades més. El futur dependrà del que facis ara. Això significa que no és el futur el que dóna sentit al present, sinó el present al futur. Aquesta és l´única manera de dir sí a la vida. Aquesta és la manera d´actuar del superhome.