FRIEDRICH NIETZSCHE 1844 1900 BIOGRAFIA DE NIETZSCHE Filsof

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844 -1900)

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • Filòsof alemany, va néixer el 15 d’octubre de 1844 a Röcken, en la Turíngia, al si d’una família protestant. • Ell era el primogènit, però va tenir una germana, Elisabeth, que va jugar un destacat paper en la seva vida. • El 1849 va morir el seu pare de "debilitament cerebral". • A partir de 1859 va estudiar en la prestigiosa escola de Pforta on va rebre una acurada educació i la influència de Schopenhauer. • Posteriorment va estudiar filologia clàssica i teologia a Bonn durant el curs acadèmic de 1864 -1865

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • 1869 Professor adjunt a Basilea –fins que dimiteix l’any 1879 per raons de salut. El jove professor Nietzsche (vint-i-cinc anys) intima amb Wagner (que en té llavors cinquanta-sis i inicia la composició de la Tetralogia) i amb Cosima Wagner (trenta anys). Cosima, que posteriorment anomenarà Ariadna és el seu amor platònic. • 1879 Nietzsche pateix mal de cap, mal de vista, nàusees, vòmits… que l’obliguen a retirar-se de l’activitat universitària amb una petita pensió D’aleshores ençà porta una vida de "filòsof errant" sempre buscant climes favorables a la seva salut. La malaltia acabarà essent una forma de vida, gairebé el "punt de vista" des del qual jutja el món.

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • 1881 A l’agost, al balneari de Sils-Maria, en una passejada, té la intuïció de l’etern retorn. L’any següent coneix la jove Lou von Salome que pretén en matrimoni. • 1889 El 3 de gener a Torí (Itàlia) es produeix l’episodi de l’eufòria, generalment diagnosticat com a brot d’esquizofrènia o com a sífilis. Nietzsche, al mig del carrer, s’abraça plorant a un cavall mig mort que el seu amo estava fuetejant… l’episodi recorda alguns episodis de Sant Francesc que també abraçava els "germans animals".

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE • Retorna a Basilea i finalment és ingressat per la família al manicomi de Weimar; només en sortirà per fer curtes estades a casa de la seva mare. Mor el 25 d’agost del 1900.

OBRES DE NIETZSCHE 1. Fins 1878: Primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura. Influenciat per Schopenhauer i Wagner. Obres: L'origen de la tragèdia, Consideracions intempestives 2. Fins 1882: Homenatge a la cultura i esperit lliures, en un sentit semblant al de la Il·lustració francesa. Obres: Humà, massa humà, Aurora, Gaia ciència 3. Fins 1887: Època de Zaratrusta o de la Voluntat de poder. Obres: Així parlà Zaratrusta, Més enllà del bé i del mal, Genealogia de la moral, Ecce Homo

Crítica de la cultura occidental Utilitza el MÈTODE de la GENEALOGIA: estudi dinàmic i vital per tal de trobar l’origen del problema a través del seu desenvolupament al llarg de la història. NEGACIÓ DE LA VIDA La cultura occidental és DECADENT ERROR DIONÍS ORIGEN? SÒCRATES PLATÓ NIHILISME APOL·LO

ESPERIT DIONISÍAC I ESPERIT APOL·LINI Són elements contraposats de l’esperit grec representats pels déus Apol·lo i Dionís DIONÍS APOL·LO Acceptació de la vida Passió, instint, canvi Voluntat irracional Nit, foscor Dolor cósmic Bogeria, rauxa Rebuig i negació de la vida Raó, equilibri, harmonia Voluntat racional Dia, lluminositat Alegría solar Pau, seny, prudència EN LA TRAGÈDIA Música, dansa Cor ( poble ) Paraula Personatges ( aristòcrates ) Configuren la tragèdia clàssica però L’essencial és el fons dionisíac

ORIGEN DEL NIHILISME SÒCRATES Renúncia a la vida i prefereix morir. PLATÓ Nega el canvi. Més importància a les idees Van trencar l’harmonia de la tragèdia grega i van imposar la RACIONALITAT. Van oblidar l’origen metafòric dels conceptes i imposaren la VERITAT ABSOLUTA.

CONCEPTE DE NIHILISME Posició filosòfica que constata la manca de valors vitals i de l’existència. NIHIL VALET ( Res té valor) NEGATIU: és l'essència de la tradició platònica-cristiana. Absència de sentit. Negació de la vida. Segons Nietzsche es troba instal·lat en la cultura occidental des dels seus orígens POSITIU-ACTIU: és el reconeixement de les condicions per les quals Occident ha arribat a ser nihilista. Té un sentit reactiu i combatiu. Negació de la negació de la vida. Té tres moments: 1. Destrucció dels valors vigents fins aleshores. 2. Afirmació, distanciament vers la tradició. Moment de reflexió. 3. Nova valoració sobre la vida que condueix a l'esperança, a "l'Aurora". Voluntat de poder. Es pot afegir un tercer sentit: El nihilisme passiu o budista. Consisteix en la interiorització de la vida humana. S'ha de superar.

TEMES: LA MORT DE DÉU Amb la metàfora de la “mort de Déu” Nietzsche expressa la negació a la Metafísica i a les idees immutables que es presenten com a veritats absolutes. També reflecteix el procés de desintegració de la cultura occidental que concentrava en la idea de Déu tot el valor d’aquest món. • S’inicia en el Renaixement El procés de la mort de Déu • Continua en la Il·lustració Antropocentrisme Substitueix a Déu per: Raó, Ciència, Progrés Nihilisme parcial Nihilisme total: actitud que adopten els que, al descobrir que Déu ha mort, cauen en la desesperació. Reaccions a la mort de Déu Nihilisme actiu: l’home ha de convertir-se de manera explícita i voluntària en l’assassí de Déu per alliberar-se i crear els seus propis valors.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) L’home es creu molt important perquè té intel·lecte Coneixement i sensació ENGANY (No pot conèixer ni com és ell mateix) VERITAT Establerta socialment mitjançant el LLENGUATGE Crítica al criteri de veritat com a correspondència OBLIT REALITAT? CARÀCTER CONVENCIONAL DEL LLENGUATGE La paraula és la reproducció en sons d’un estímul que es tradueix en un impuls nerviós que crea una imatge a partir de la qual metafòricament representem el món. Crítica a les idees de Plató I als Universals com a realitats

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) D’on prové l’impuls cap a la VERITAT? Recerca de la veritat Prové de la pròpia capacitat racional que transforma les intuïcions en esquemes Recerca del sentit de l’home i de seguretats Ajuden al pas de la Imatge al concepte Només és possible la seguretat i la calma Comprenent que cadascú té veritat (perspectivisme) I que tota percepció és una interpretació Crítica a la CIÈNCIA Vol quantificar el que només són qualitats. Les lleis de la naturalesa només expressen relacions entre fets en un moment determinat. Residu d’una metàfora És el resultat de voler fixar la realitat. La ciència crea constantment metàfores per donar consistència al món.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) HOME RACIONAL HOME INTUÏTIU Estoic o angoixat davant la intuïció Se’n riu de les abstraccions. Alliberat de la rigidesa conceptual.

Aparició del Superhome Amb la MORT DE DÉU només es poden adoptar dues actituds: El darrer home Superhome Precipitat al Nihilisme. Només cerca la comoditat i els plaers quotidians. Sense ideals ni valors. Home nou que es proposa crear nous valors Donarà un nou sentit a la vida. Representant dels ideals aristocràtics Fan falta tres transformacions o metamorfosis 1. Que el CAMELL es transformi en LLEÓ: el camell significa la forma de viure que carrega el pes de la culpa. 2. El LLEÓ significa el trencament amb el jo haig i la substitució pel jo vull, una voluntat capaç de ser lliure. 3. Però el LLEÓ s’ha de transformar en NEN. En el neu veu Nietzsche la millor simbolització del superhome com a l’home innocent, alliberat de la culpa cristiana i com a home creador, que inventa els seus propis valors.

TRETS DEL SUPERHOME El superhombre és un esperó i una meta per als homes potencialment superiors, mai per als mediocres. ELITISME El superhome és el sentit de la terra, aquell ésser capaç d'afirmar la vida tant en els seus aspectes lluminosos i racionals com en els més foscos i passionals. VITALISME És l’únic que pot crear nous valors perquè compta amb la VOLUNTAT DE PODER, de domini, de creació. . . que admet l’error. “Arriba a ser el que ets” La seva total afirmació de la vida el porta a acceptar el present amb tanta intensitat com per voler que es faci etern. ETERN RETORN

L’ETERN RETORN Superhome Tradició judeo-cristiana TEMPS COM ETERN RETORN TEMPS LINEAL El present només té sentit des del futur. És en el futur on l’home se salva definitivament de la seva miserable existència terrenal. Representa el destí: “amor fati”. Metàfora per expressar el sí a la vida. Visió cíclica del temps. Significat de l’etern retorn L’etern retorn sentit cosmològic sentit axiològic simbolitza que aquest món és l’únic expressa que tot és bo i justificable té dos sentits només hi ha aquest món suprema fidelitat a la terra

“Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud més solitària i et digués: "aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofriment, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és extraordinàriament petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió; alhora, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge de sorra de l’existència serà capgirat sempre de bell nou —com també tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols"? No et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera? O bé has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li respondries: «ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!» ? Si aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria, tal com ets, i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa: «Vols viure això encara una altra vegada i encara incomptables vegades? » , constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més gran! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament? ” NIETZSCHE, La gaia ciència

Transmutació dels valors Els valors actuals s’han tornat relatius, ja no volen dir res: Déu, moral, ciència. . . Com han de ser els nous valors? VIDA Genealogia de la moral judeocristiana Finalitat: descobrir els impulsos, la voluntat de poder de la qual brolla la forma judeo cristiana de valorar Mètode: utilitza l’etimologia, per a detectar el sentit primigeni que tenen els termes "bo" y “dolent" en les llengües més antigues Per a totes les cultures primitives, el terme "bo" és sinònim de noble, fort, poderós, ric. Van ser els nobles (en el sentit estamental) qui van establir una primera contraposició entre la seva moral, la moral dels senyors i la resta, la moral dels esclaus.

Genealogia de la moral (1887) En la major part de les societats primitives, la forma noble i aristocràtica de valorar es va imposar sobre la forma sacerdotal • Triomf de la forma sacerdotal Característiques del poble jueu Poble sotmés històricament • Els sacerdots mobilitzaren al poble contra els nobles • El seu mòbil fou el ressentiment del dèbil respecte al fort TRANSVALORACIÓ Es va considerar "bona" la compassió, la renúncia, la malaltia, la debilitat Es va considerar “dolent“ el poder, la fortalesa, la salut, la crueltat i el plaer.

Genealogia de la moral La sospita de Nietzsche respecte a la moral judeo-cristiana El fonament premoral del qual sorgeix aquesta forma de valorar és un fonament de debilitat. Ha estat el resultat del ressentiment d’un poble de dèbils la que ha donat origen a la forma esclava de valorar. Res hagués passat si haguessin coexistit ambdues morals, però el crisitanisme va imposar universalment els seus valors. Mitjans utilitzats pel cristianisme per imposar la seva forma de valorar: • la utilització sacerdotal de la mala consciència, de la consciència moral: és per a Nietzsche el resultat d’una perversió dels instints. • Ideals ascètics: proposen a l’hombre como a fi el seu debilitament. Crítica L’ascètica és un recurs de la vida dèbil i malalta per a seguir vivint, doncs proposa la renúncia als grans sentiments i a les grans passions L’ideal ascètic està sempre mostrant un odi a allò humà, als sentits, a la felicitat. I a tot el que implica, en últim terme, una voluntat de no-res (NIHILISME)

Moral d'Esclaus: Moral de Senyors: (Cristianisme i socialisme) És la moral dels dèbils que a fi de fer-se forts han creat els anivelladors o maneres que ha trobat el dèbil per afirmar-se: • Igualtat de drets; • fixació de l'espècie; • guerra al poderós. És la moral de la mediocritat. Bo equival a dèbil, pobre, impotent, malalt. . . Moral de la democràcia, vol igualar. (Superhome) És la moral dels forts i està dirigida per la Voluntat de poder: força cega, passió pura, apetència, pulsions. . . És l'essència del món, és la llei última de cada ésser que vol el propi desplegament, que vol ser més. . . Tot l'univers físic, moral i artístic no és res més que força, energia, necessitat, impuls. . . Justifica, com a condició necessària de l'afirmació de la vida, l'error.

Aforismes de Nietzsche d'"Humà, massa humà, " • No solament s'ataca per fer mal a algú, per vèncer-lo, sinó de vegades pel mer desig d'adquirir consciència de la pròpia força. • La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem una persona " Però, que feliç és vostè! ", en general protesta. • L'avantatge de la mala memòria és que se'n gaudeix diverses vegades de les mateixes coses per primera vegada. • El que ens trobem tan de gust en plena naturalesa prové que aquesta no té opinió sobre nosaltres. • Les dones arriben a ser, per mitjà de l'amor, la qual cosa és en la ment de l'home que les estima. d'"Així parlava Zaratustra“ • És precís saber-se estimar a si mateix, amb amor sa i saludable, per saber suportarse a si mateix i no vagabundejar. • Els homes no són iguals: així ho diu la justícia; i ells no poden voler el que jo vull. • L'home és quelcom que ha de ser superat; l'home és un pont i no un final. de "Més enllà del bé i del mal" • El que es fa per amor, es fa més enllà del bé i del mal. • El desil·lusionat parla: "Jo esperava ecos i no n'he trobat més que elogis". • No s'odia mentre es menysprea. No s'odia més que a seu igual o al seu superior.