Formulaci i nomenclatura qumica inorgnica La srie de

  • Slides: 10
Download presentation
Formulació i nomenclatura química inorgànica. • La sèrie de compostos inorgànics es divideix en

Formulació i nomenclatura química inorgànica. • La sèrie de compostos inorgànics es divideix en dues grans famílies: – Compostos binaris. – Compostos ternaris.

Compostos binaris. • Són els compostos formats per àtoms de dos elements diferents. •

Compostos binaris. • Són els compostos formats per àtoms de dos elements diferents. • Els compostos binaris s’agrupen a les següents families: – Combinacions amb l’oxigen: • Òxids metal·lics. • Anhídrids. – Combinacions amb l'hidrogen. • Hidrurs metàl·lics. • Hidrurs moleculars. • Hidràcids. – Sals binàries.

Compostos ternaris. • Són els compostos formats per àtoms de més de dos elements.

Compostos ternaris. • Són els compostos formats per àtoms de més de dos elements. • Els compostos ternaris s’agrupen a les següents famílies: – Hidròxids. – Oxoàcids. – Oxosals.

Formulació de compostos binaris. • Els compostos binaris es formen per intercanvi d’electrons entre

Formulació de compostos binaris. • Els compostos binaris es formen per intercanvi d’electrons entre els àtoms. • El número d’electrons que s’intercanvien els àtoms s’anomena valència. • La valència d’un àtom pot ser negativa si guanya electrons i positiva si els cedeix. • Un mateix àtom pot actuar amb valències diferents depenent de l’entorn químic que es trobi. • Els metalls actuen exclusivament amb valència positiva, es a dir cedeixen electrons. • En canvi els no-metalls poden actuar tant amb valència positiva com negativa, depenent de l’àtom amb que formen el compost.

On es troben els metalls i els no-metalls? • Si ens fixem a la

On es troben els metalls i els no-metalls? • Si ens fixem a la taula periòdica hi ha una diagonal que va del bor a l’astat que marca la frontera entre les metalls i els no-metalls. • Els elements que es troben per sota de dita diagonal s ón els metalls, i els que es troben per sobre d ’aquesta diagonal són els no-metalls. No Metalls

Formació de compostos binaris. • Suposem que dos elements, el sofre i el ferro

Formació de compostos binaris. • Suposem que dos elements, el sofre i el ferro actuen amb les següents valències: Fe 2+ 2 e Fe. S (Sulfur ferrós) 2 S 2 e • Una cosa semblant passa amb l’hidrogen i el clor, amb altres valències. H+ 1 e. Cl- 1 e- HCl (Àcid clorhídric)

Què passa si el nombre d’electrons no coincideix? • Suposem ara que amb unes

Què passa si el nombre d’electrons no coincideix? • Suposem ara que amb unes condicions químiques diferents el sofre i el ferro actuen amb altres valències. Fe 3+ 3 e. Ara no coincideix el número d’electrons S 2 • 2 e- que s’intercanvien els àtoms. El nombre d’electrons que s’intercanvien els àtoms de sofre i ferro no coincideix, per tant no es podr à formar un compost només amb un àtom de cada element, caldran més àtoms de cada element. Fe 3+ 3 e- Total d’electrons cedits: 6 e-. S 2 - 2 e- Total d’electrons presos: 6 e-.

Regla d’intercanvi de valències. • Com que el nombre d’electrons intercanviat pels àtoms és

Regla d’intercanvi de valències. • Com que el nombre d’electrons intercanviat pels àtoms és múltiple simultani d’ambdues valències es poden intercanviar entre un nombre sencer d’àtoms dels dos elements. 2 àtoms de Fe 3+ 6 e Fe 2 S 3 (Sulfur fèrric) 23 àtoms de S 6 e • De fet el que ha passat és que les valències dels dos elements s’han intercanviat. 3+ 2 - Fe 2 S 3 • D’això s’en diu regla d’intercanvi de valències.

Què passa si les valències són múltiples entre si? • Considerem ara un cas

Què passa si les valències són múltiples entre si? • Considerem ara un cas en què les valències de l’element són múltiples una de l’altra. S 4+ 4 e. O 2 - 2 e- S 4+ 4 e- Total d’electrons cedits: 4 e-. Tampoc coincideix el número d’electrons que s’intercanvien els àtoms. O 2 - 2 e Total d’electrons presos: 4 e-. 2 O 2 e

Modificació de la regla d’intercanvi de valències. • Quan els subíndexs resultants tenen un

Modificació de la regla d’intercanvi de valències. • Quan els subíndexs resultants tenen un divisor comú, els simplifiquem dividint cada subíndex entre aquest divisor comú. 4+ 2 - S 2 O 4 SO 2 ÷ 2, divisor comú