FILOSOFIA ANTIGA PLAT 182022 Plat 1 PLAT IV

FILOSOFIA ANTIGA PLATÓ 1/8/2022 Plató 1

PLATÓ (IV a. C) esquema general n n n n 1/8/2022 Referents intel·lectuals Fonaments de l’epistemologia i l’ontologia platòniques. Fonaments bàsics de l’antropologia platònica. El model de coneixement al Menó L’al·legoria de la caverna Antropologia platònica Ètica i política Plató 2

PLATÓ (IV a. C) Referents intel·lectuals n n n Sofística: orientació pedagògico-pràctica del saber. Sòcrates: actitud contrària a l’empirisme, l’escepticisme i al relativisme dels sofistes. La dialèctica com a procediment. Parmènides: eternitat del ser Heràclit: la natura és canvi constant (devenir) Pitagorisme: n n Admiració del coneixement geomètric. Dualisme antropològic. Eternitat de l’ànima. 1/8/2022 Plató 3

PLATÓ n PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat? ) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit) n CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber? ) Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε πιστέμη, ciència) (escepticisme sofistic) n OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques? 1/8/2022 Plató 4

PLATÓ n Tan sols queda una sortida al problema plantejat: Ø a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu). Ø b) L’experiència sensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme). Ø c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció (parmenidiana), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders. 1/8/2022 Plató 5

PLATÓ n Quin és l’origen de les nostres representacions mentals? Unes són fugisseres i canviants, d’altres sòlides i estables: "un rostre bonic" / "la Bellesa en si“ Ø ¿de què són representacions? Ø ¿són coneixements de la mateixa realitat, o de realitats diferents? Ø n Són coneixements de realitats diferents: Realitats sensibles / Realitats intel·ligibles 1/8/2022 Plató 6

PLATÓ coneixement i realitat REPRESENTACIONS MENTALS CONCRETES ABSTRACTES sensacions (particulars) Conceptes (universals) són coneixement de REALITATS INTEL·LIGIBLES REALITATS SENSIBLES Permanents i eternes, immaterials Canviants, materials Són còpies de 1/8/2022 Plató 7

PLATÓ n Quina és la naturalesa de les representacions mentals abstractes o conceptes? Ø n Són anteriors a les representacions particulars, i no posteriors, però ¿com i quan hem adquirit aquestes representacions? Les hem adquirides abans de néixer (innates). Això pressuposa que no som un cos, sinó una ànima preexistent! 1/8/2022 Plató 8

PLATÓ conclusions n n Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els sentits: Una realitat eterna (parmenidiana). És la realitat per excel·lència (model de la sensible) Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per l’ànima – enteniment. En néixer, el nostre enteniment sembla buit, però no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha oblidat el que coneixia. El coneixement de les còpies (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidat (anamnesi -ανάμνησις νάμνησις- record) 1/8/2022 Plató 9

PLATÓ conclusions n n Si tots els coneixements són fruit de l’experiència sensible i aquesta és diferent per a cadascú (base del relativisme sofístic), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemàtics. Podem estendre el model de coneixement matemàtic (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement. La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses. Aprendre és recordar. 1/8/2022 Plató 10

PLATÓ. El Menó n Problema que s’hi presenta: n n Tesi defensada per Sòcrates: n n Aprendre és recordar. Estratègia argumental maièutica: n n En aprendre adquirim coneixements nous o bé recordem coneixements ja existents? Sòcrates planteja a un esclau que no sabia geometria un problema que acabarà resolent a partir de les preguntes de Sòcrates. Conclusió: n 1/8/2022 Si tot i no saber geometria ha resolt el problema, és que el saber era ja dins seu i les preguntes l’han fet recordar (anamnesi). Plató 11

PLATÓ. Al·legoria de la caverna n l’al·legoria pot ser entesa com una imatge: n n n de l’aprenentatge (de la foscor de la ignorància cap a la lluminositat del saber), com a alliberament de les determinacions inevitables de l’ésser humà. de les dificultats del camí de l’aprenentatge (que exigeix dolor, sacrifici i l’ajut de l’educador) de la naturalesa dual de l’ésser humà (una ànimaenteniment presonera en un cos-caverna) de la vida i de la mort (que esdevé alliberament). de la naturalesa dual de la realitat i del coneixement (ombres-aparença-opinió, enfront de realitats externesrealitat-veritat) del necessari compromís polític (pedagògic) del savi. 1/8/2022 Plató 12

PLATÓ. Antropologia n La comprensió dels éssers humans requereix la comprensió dels principis que ens impulsen: n Ànima intel·ligible (enteniment) n Ànima irascible (voluntat, ànim, esforç) n Ànima concupiscible (desig) 1/8/2022 Plató 13

PLATÓ. Al·legoria de la caverna el mite la interpretació facultats cognitives interior de la caverna Sensibilitat exterior de la caverna Enteniment 1/8/2022 tipus de saber tipus de realitat Opinió Aparença saber particular contingent material i canviant Veritat Realitat saber universal necessari immaterial i eterna Plató l’ésser humà Cos Ànima 14

PLATÓ. Ètica n Intel·lectualisme moral: n n Si algú desitja el mal és perquè considera bo el que és dolent (Mal=Ignorància/Bé=saviesa) La justícia, virtut general que inclou totes les altres: La prudència o saviesa (pròpia de l’ànima racional) n La fortalesa o valor (pròpia de l’ànima irascible) n La temperança (pròpia de l’ànima concupiscible) n 1/8/2022 Plató 15

PLATÓ. Política n n Objectiu de la política: el bé de la majoria. La forma ideal de govern de la polis és aquella que fa possible el benestar de tots els individus. Un ciutadà serà feliç si ha de dedicar-se a les tasques que s’adeqüin més a la seva naturalesa. Els governants de la ciutat ideal hauran de distribuir les tasques amb aquest criteri. 1/8/2022 Plató 16

PLATÓ. Política n n n Distinció de tres categories bàsiques de ciutadans en funció de l’ànima (caràcter) predominant en cadascú. La ciutat ideal serà la governada per la raó. Bo, just = sàviament governat. 1/8/2022 Plató Savis, filòsofs Anima racional Milícia, guerrers Ànima irascible Camperols, comerciants Ànima concupiscible 17

Sòcrates PLATÓ conflueixen en Epistemologia pretén El pitagorisme reflexiona sobre L’ESTAT IDEAL (“La República”) L’ÀNIMA (“Fedó”) LA VIRTUT (“Menó”) és entesa com a té IMMORTAL nades relacio b am FUNCIONS EXCEL·LÈNCIA reencarnant-se per RAÓ són PRUDÈNCIA DESIG APRENDRE PURIFICAR-SE a MODERACIÓ constitueixen la TREBALLADORS tirania EL MITE DE LA CAVERNA distingeix IMMUTABLE t en em imita ix ne simbolitzat per són és que és s VALORS estètics morals FONAMENT DE L’EXISTENT que HOMES ALLIBERATS per GRAU SUPERIOR DEL CONEIXEMENT El seu objecte superior és ar d han al L‘EROS I LA DIALÈCTICA és EL BÉ Plató és MÓN SENSIBLE rn e to MUTABLE simbolitzat percebut per HOMES ENCADENATS APARENT ELS SENTITS a que contemplen 1/8/2022 democràcia on exposa MÓN D’IDEES que és fonament de tr és EPISTEME timocràcia é av de El aristocràcia oligarquia JUSTÍCIA RECORD eu que són sd que és co FORMES DE GOVERN són GUARDIANS el ANÀMNESI REAL GOVERNANTS VALOR mitjançant la analitza amb CLASSES SOCIALS són ÀNIM que es pot relacion ades amb VIRTUTS LA DOXA (OPINIONS) és és GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT fonament de 18