FILOSOFIA ANTIGA ARISTTIL 2152022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES

FILOSOFIA ANTIGA ARISTÒTIL 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 1

ARISTÒTIL (IV a. C. ) Lògica Metafísica Física Cosmologia Psicologia Ètica Política 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 2

ARISTÒTIL - LÒGICA Instrument (órganon) per a la correcta estructuració del saber científic: s'ocupa de les formes correctes del pensar i del parlar. Elements del pensament-llenguatge: categories que s'estructuren en proposicions que s'estructuren formant sil·logismes. El sil·logisme, o demostració, element clau per a la ciència, està integrat per premisses i conclusió. La veritat de les premisses és resultat de la inducció. Les dades sensibles, doncs, són el punt de partida del coneixement (que va, però, més enllà del merament sensible). 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 3

ARISTÒTIL (lògica) Què és? Quin és? La realitat és formada per entitats (subjectes) de cadascuna de les quals poden dir-se diferents tipus de predicats. Quant és? Quina relació té? On és? Quan és Quina postura té? Com va? Què fa? Què li fan? 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES Entitat Qualitat Quantitat Relació Lloc Temps Posició Estar Fer Patir 4

ARISTÒTIL – METAFÍSICA I El seu objecte és el ser en tant que ser i les propietats que li corresponen: És la ciència més general i prèvia a les altres ciències particulars. Sentit primari del ser: l’Entitat (substància). La pregunta pel ser és, doncs, la pregunta per l’entitat. Entitats o substàncies primeres són els subjectes individuals. Entitats o substàncies segones són els universals (gèneres i espècies). 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 5

ARISTÒTIL – METAFÍSICA II Les entitats o substàncies primeres són el subjecte de predicació dels atributs. En cadascuna hi podem diferenciar una matèria (hylé) i una forma (morfé). Hilemorfisme. La forma és l'universal i immutable, allò que s'expressa en la definició. No és, però separable de la matèria. Contra Plató: Les realitats universals (formes) són immanents, mentre que en Plató (idees) eren transcendents 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 6

FÍSICA ARISTOTÈLICA (1) S'ocupa dels éssers naturals que tenen en sí mateixos un principi de moviment. El moviment/canvi és l'eix de la física. CONCEPCIÓ HILEMÒRFICA DE LA NATURA: cada realitat -entitat (això, allò)- és un substrat material amb una estructura (forma) determinada. Per comprendre la FÍSICA (estudi del canvi) aristotèlica cal tenir presents: ØELS PRINCIPIS del CANVI ØELS SENTITS de “SER” ØLES CLASSES de CANVI ØLES CAUSES dels ÉSSERS 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 7

FÍSICA ARISTOTÈLICA (2) TRES PRINCIPIS DEL CANVI SUBSTRAT ESTRUCTURA PRIVACIÓ MATÈRIA FORMA (STÉRESIS στέρησις) (HYLÉ ύλη) (MORPHÉ μορφή) SUBJECTE PASSIU DEL CANVI 2/15/2022 EL QUE ARA ÉS EL SUBJECTE EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES EL QUE EL SUBJECTE NO ÉS PERÒ POT ESDEVENIR 8

FÍSICA ARISTOTÈLICA (3) DOS SENTITS DE L’ÉSSER EN ACTE L’ÉSSER EN POTÈNCIA EL CANVI NO ÉS TRÀNSIT DEL NO ÉSSER A L’ÉSSER NI DEL SER AL NO SER, SINÓ TRÀNSIT DEL SER EN POTÈNCIA AL SER EN ACTE 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 9

FÍSICA ARISTOTÈLICA (4) DUES CLASSES DE CANVI ESSENCIAL SI 2/15/2022 ACCIDENTAL El canvi fa que l’entitat deixi de ser el que era per passar a ser d’un altre tipus (classe, espècie)? EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES NO 10

FÍSICA ARISTOTÈLICA (5) QUATRE CAUSES DELS ÉSSERS Causa MATERIAL el substrat material com a base explicativa 2/15/2022 Causa FORMAL la naturalesa de l’entitat permet explicar Causa EFICIENT La intervenció d’un agent extern permet comprendre EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES Causa FINAL Un fi o propòsit és la base de l’explicació 11

PLATÓ EPISTEMOLOGIA ONTOLOGIA 2/15/2022 ARISTÒTIL Model geomètric de coneixement Model naturalista de coneixement És possible fer ciència (veritats universals) acord No és possible fer ciència de la natura desacord El coneixement del particular són opinió acord El coneixement universal és coneixement de Formes (Idees, realitats en si, essències) eternes acord Hi ha coneixements innats (oblidats): l’experiència desvetlla el record (anamnesi) dels coneixements universals per part de la raó No hi ha coneixements innats: l’experiència és l’origen del nostre coneixement de la realitat. Les Formes eternes són transcendents Les Formes eternes són immanents Les coses materials són còpies de models immaterials (Formes) eterns Les coses (substàncies) són un compost inseparable de Matèria i Forma El canvi constant de les coses particulars impossibilita el coneixement universal El canvi constant de les coses particulars (substàncies) no impossibilita el coneixement universal (coneixement de la forma de les substàncies) EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 12

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (1) Aristòtil (IV a. C) concep l’univers: ØEsfèric, i format per esferes concèntriques ØEtern ØPle (rebuig del buit dels atomistes) ØFinit (en tant que esfèric i geocèntric) ØGeocèntric i geostàtic: La Terra, al centre de l’univers i entorn d’ella giren les esferes celestes 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 13

COSMOLOGIA ARISTOTÈLICA (2) Aristòtil (IV a. C) diferencia entre: ØL’Univers sublunar (física), on ØAigua, aire, terra i foc tenen un “lloc natural” ØHi ha moviments naturals i violents. No hi ha moviments eterns ØÉs l’àmbit de la generació i la destrucció ØL’Univers supralunar (astronomia), on ØTots els moviments són eterns, circulars i uniformes ØTots els cossos són esferes perfectes ØNo hi ha generació ni destrucció. Tan sols moviment 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 14

ARISTÒTIL – PSICOLOGIA L’ÀNIMA és el principi vital, forma i acte del cos. Tres facultats: vegetativa (comuna a tots els organismes), sensitiva (comuna a animals i humans) i intel·lectiva (específica dels humans). Potències superiors de l'ànima: Enteniment i Voluntat. Distinció entre l'enteniment passiu (receptiu) i enteniment actiu (captador del concepte universal). 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 15

ARISTÒTIL – ÈTICA La finalitat última de les nostres accions és la felicitat, que -com a Bé supremconsisteix en l’exercici de l’activitat específicament humana: la intel·lectiva. No tot en els humans és Enteniment. Hi ha doncs virtuts intel·lectuals i virtuts morals (equilibri, terme mig entre extrems oposats). 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 16

ARISTÒTIL – POLÍTICA La finalitat de l'estat és aconseguir que els ciutadans puguin gaudir d'una vida d'acord amb la raó. Origen natural de la societat: els humans són animals polítics per naturalesa. Per tant, la forma de govern justa serà aquella que procuri el bé comú i no l'interès particular. 2/15/2022 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES 17

ARISTÒTIL Tradició discursiva en ell conflueixen Crear una nova terminologia filosòfica pretén Amplitud d’interessos explica Filosofia de Plató Sistematització del saber ELS FENÒMENS Substància o Entitat primera po s en al es mostren en el s’o LLENGUATGE Substància o Entitat segona ens condueix al MÓN DE LES IDEES Problema del SER Potència l’estudia la METAFÍSICA exigeixen un Acte distingeix MOTOR IMMÒBIL es manifesta en és causa del canvi en la POLÍTICA ÈTICA és part de tracta sobre Comportament que és valors propis són LA FELICITAT RETÒRICA i POÈTICA LÒGICA Individual Col·lectiu conflueixen en El BÉ estudia El seu estudi comprèn estudia Aspectes formals del llenguatge Aspectes no formals del llenguatge genera La vida genera L’home L’estudia Definició entesa comprenen entesa com la més fonamental de les ciències Autarquia El canvi natural pot ser ARETÉ Harmonia NATURALESA Proposició locatiu Categories des afavorit per env olu Excelencia humana pa a Espai de Educació 2/15/2022 comunicació només és possible a la és POLIS Poètica qualitatiu altres tipus de moviment Psicologia tenen una Sil·logisme Inducció la Opinió descobreix Material FINALITAT S’expressa en la Formal Causal EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA ANTIGUES Final que són Teoria de les Quatre Causes vegetativa sensitiva Intel·lectual són Tipus d’ànima 18