FIGURES RETRIQUES Jenifer Avila Ariadna Esquius FIGURES RETRIQUES

FIGURES RETÒRIQUES Jenifer Avila Ariadna Esquius

FIGURES RETÒRIQUES Les figures en la construcció del missatge Recursos semàntics: aparició en la publicitat contínua i intensitat evident. *SEMÀNTICA: estudia la substància del significat IDENTIFICACIÓ, INFORMACIÓ I PERSUASIÓ

FIGURES RETÒRIQUES PUNT DE PARTIDA PUBLICITAT: el llenguatge: - SELECCIÓ DE PARAULES - CLASSES DE SUBSTANTIUS QUE PODEN APARÈIXER EN EL TEXT - EUFEMISMES - CARACTERÍSTIQUES DEL LÈXIC - CLIXÉS I FRASES PROVERBIALS

FIGURES RETÒRIQUES - ELEMENTS EMOTIUS I AFECTIUS DEL LÈXIC - PARAULES CLAU - PARAULES TESTIMONI - LA POLISÈMIA

FIGURES RETÒRIQUES Dins de la POLISÈMIA: característica principal llenguatge publicitari: la connotació i joc de paraules: Polisèmia voluntària Polisèmia històrica - HOMONÍMIA Homonímia parcial Homonímia absoluta Homonímia gramatical

FIGURES RETÒRIQUES - ANTONÍMIA Antònims Recíprocs Antònims Complementaris Antònims Graduals - SINONÍMIA

CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES TROPS (canvis semàntics): - METONÍMIA: transferència Sinècdoque: tipus de metonímia Antonomàsia: tipus de sinècdoque - METÀFORA: Metàfora impura Metàfora sinestèsica Metàfora descriptiva Metàfora pura

CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES - AL·LEGORIA - PARÀBOLA SÍMBOL L'element sensorial L'element intel·lectual

CANVIS SEMÀNTICS I FIGURES RETÒRIQUES PUBLICITAT = DESCRIPCIONS - RETRAT Prosopografia Etopeia - PRAGMATOGRAFIA - TOPOGRAFIA - CRONOGRAFIA

FIGURES RETÒRIQUES HIPÈRBOLE: L’exageració. EXCLAMACIÓ: Signe de puntuació No perdi aquesta ocasió! PROSOPOPEIA: Atribueix a éssers inanimats propietats dels éssers animats.

FIGURES RETÒRIQUES. ADJECTIU: És la manera de dotar el substantiu de valors específics. EPÍTET Funció bàsicament expressiva i no és imprescindible. Destaca del substantiu una qualitat que ja li és pròpia i pot anteposar. Bell, confortable i Volkswagen.

FIGURES RETÒRIQUES. EPÍTET Tipificador : atribueix una qualitat al substantiu. Morfològic : utilitza una metàfora per adjectivar. Emfàtic : emfatitza una qualitat del substantiu. Apositius : adjectius gairebé amb valor de substantiu. Creadors : aporten una imatge qualitativa i creativa al substantiu. Frase : de vegades és tota una frase la qual actua com a adjectiu.

FIGURES RETÒRIQUES ANTÍTESI: La antonímia utilitzada amb fins literaris o publicitaris i de manera intencionada. PARADOXA: Treballa en el camp de l'aparent contradicció. La seva clau és el doble sentit. IRONIA: S’afirma el contrari del que es pensa.

FIGURES RETÒRIQUES GRADACIÓ: Les emocions van creixent progressivament fins a assolir un alt nivell. COMPARACIÓ: Establiment de similitud entre dos conceptes. RETRUÉCANO: Contraposició de dues frases que contenen els mateixos elements però en funcions diferents.

FIGURES RETÒRIQUES AL·LITERACIÓ: Repetició de sons amb la finalitat de provocar certs efectes o imitar algun so de la natura. ONOMATOPEIA: Transmissió d'un so o soroll. PARONOMÀSIA: Semblança fonètica de paraules o grups de paraules.

FIGURES RETÒRIQUES ASÍNDETON: Eliminació de les conjuncions. POLISÍNDETON: La repetició de conjuncions. ANÀFORA: Repetició d'una paraula al començament de cada frase o vers. Si aquesta repetició es produeix al final de cada frase, es diu epífora.

FIGURES RETÒRIQUES HIPÈRBATON: Alteració de l'ordre lògic de les paraules. OXÍMORON: Aproximació de dues paraules de significat contrari. LÍTOTE: Quan es nega per afirmar.

FIGURES RETÒRIQUES PRETERICIÓ: S'afirma que no es diu o que no es va a dir, el que s'acaba dient. ZEUGMA: Omissió d'alguna part de la comunicació. LA PREGUNTA RETÒRICA: Una pregunta que no espera resposta. ESTRANGERISME: Utilització de paraules en altres idiomes.

FIGURES RETÒRIQUES EPANALEPSIS: Apareix la mateixa paraula al principi i al final de la frase. PLEONASME: Repetició o aclariment innecessària per òbvia. PARÈNTESI: Es comença una informació i, abans d'acabar, s'intercala una altra. METAGRAFO: És el desordre ortogràfic.

FIGURES RETÒRIQUES EL·LIPSI: Desaparició intencionada d'algun element del missatge. ASSONÀNCIA: Paraules que s'assemblen entre si.

PRINCIPALS FIGURES. OPOSICIÓ L'oposició pot donar-se a dos nivells: FORMA Art Obres de Chillida, Arp, Motherwell. CONTINGUT Antítesi Contraposar una idea a una altra. Literari Ahir vas néixer, moriràs demà. Publicitari Vestim els peus utilitzant el cap. Art Man Ray.

PRINCIPALS FIGURES. DOBLE SENTIT I PARADOXA En el doble sentit, una similitud aparent dissimula una diferència real En la paradoxa, una oposició aparent cobreix una identitat real. PARADOXA Figura de pensament que s'aproxima a dues idees oposades i en aparença irreconciliables.

FIGURES DE SUPRESSIÓ L’EL·LIPSI: Supressió de certs elements de la imatge. ZEUGMA: Consisteix en manifestar una sola vegada i deixar sobreenteses les altres vegades, una expressió, una imatge, un element.

FIGURES DE SUBSTITUCIÓ SINÈCDOQUE: Substitució d'un element més ampli per un altre més restringit. HIPÈRBOLE. METONÍMIA: Substitució d'un terme propi per un altre que es troba amb ell en una relació física.

FIGURES DE SUBSTITUCIÓ AL·LEGORIA: Metàfora continuada. PERSONIFICACIÓ O PROSOPOPEIA: Donar vida humana a objectes no humans. IRONIA: Proposar una idea perquè s'entengui la seva contrària.

FIGURES D'INTERCANVI INVERSIÓ ANACOLUT: Realització d'una imatge impossible. PRÉSTEC: Utilitzar elements d'un altre codi ja conegut, sigui aquest artístic, publicitari o d'un altre llenguatge. HIPÈRBATON: Figura que altera l'ordre gramatical dels elements del discurs.